Sobreviure en una família enllaçada

Enamorar-se i conviure amb una persona que té fills d’una relació anterior és un model de família cada vegada més freqüent. Les famílies enllaçades s’han doblat en una dècada i ja representen entre el 8% i el 14% de les parelles amb fills, segons les estimacions de la plataforma Somos Madrastras. No obstant, el camí és ple de prejudicis i frustració. Les consultores familiars i fundadores de la plataforma Ser Madrastra, Aina Buforn i Berta Capdevila, han decidit tombar barreres compartint la seva experiència personal i professional a Manual para la madrastra moderna (Alfaguara), un grapat de receptes per afrontar els múltiples fronts emocionals que tenen les madrastres, des de l’omnipresència de l’ex fins a la convivència amb els fillastres.

"Ningú sap el que viu una madrastra tret d’una altra madrastra. Les nostres accions són observades i jutjades des del prisma de la sospita. Ens cobreix un halo de maldat, sobre nosaltres cau el dubte de si volem arraconar els nens i aprofitar-nos de l’home", reconeixen. En les famílies enllaçades la mare biològica té por de ser substituïda per la madrastra i aquesta, al seu torn, pateix perquè sent que, existint una mare biològica, no hi ha lloc per a ella en la família. Es concep com una relació de competència (quan no ho és). "Odiar-la es converteix en temptació, sobretot perquè vivim en una cultura que representa les dones lluitant per la mirada masculina", afirmen Buforn i Capdevila.

Exercici d’acceptació

Assumint que tenir una bona relació amb l’ex és complicat, recomanen trobar un equilibri i fer un exercici d’acceptació. No hi ha varetes màgiques, però les divulgadores animen a establir una actitud de cortesia amb ella i limitar la seva influència. "L’autèntic rol que tens com a madrastra és deixar de barallar-te amb l’ex i emancipar-te d’ella per centrar la teva atenció en tu i en el teu projecte de vida", conclouen.

Les fundadores de la plataforma expliquen que quan les madrastres estan a soles amb la seva parella se senten incloses, al contrari del que passa quan els fills s’afegeixen a l’equació i elles perceben que deixen de tenir veu. El repte de construir una relació amb els fillastres és un dels més importants i les divulgadores suggereixen mostrar-se i comportar-se amb ells amb naturalitat i mirar de crear una nova cultura familiar. "Accepta ser el nou del pati i deixa’t conèixer. Tota relació es forja primer en la negociació dels límits, base perquè creixi l’afecte. Cal parlar sobre com vols que et tractin, tant a tu com a les teves coses i als teus espais", aconsellen les autores, que posen especial èmfasi en els entorns institucionals, com les escoles.

Notícies relacionades

Busquen 12 persones desaparegudes que viatjaven a Mallorca en pastera i es van llançar al mar al veure la costa

La infecció per covid en l’embaràs augmenta els casos de retards cognitius

L’escola, segons la seva opinió, no disposa sempre d’eines per recollir de manera positiva la diversitat de les famílies. "Vaig acudir a una reunió del col·le, on vaig coincidir amb la mare biològica. Ella es va posar a plorar i totes les famílies la van acompanyar. A partir d’allà, el centre va canviar la normativa i va decretar que només hi podien assistir els tutors legals", recorda Capdevila.

Tot i sonar a la malvada del conte de Blancaneu, les divulgadores conviden a "abraçar" el terme madrastra.