Sobreviure en una família enllaçada

Enamorar-se i conviure amb una persona que té fills d’una relació anterior és un model de família cada vegada més freqüent. Les famílies enllaçades s’han doblat en una dècada i ja representen entre el 8% i el 14% de les parelles amb fills, segons les estimacions de la plataforma Somos Madrastras. No obstant, el camí és ple de prejudicis i frustració. Les consultores familiars i fundadores de la plataforma Ser Madrastra, Aina Buforn i Berta Capdevila, han decidit tombar barreres compartint la seva experiència personal i professional a Manual para la madrastra moderna (Alfaguara), un grapat de receptes per afrontar els múltiples fronts emocionals que tenen les madrastres, des de l’omnipresència de l’ex fins a la convivència amb els fillastres.

"Ningú sap el que viu una madrastra tret d’una altra madrastra. Les nostres accions són observades i jutjades des del prisma de la sospita. Ens cobreix un halo de maldat, sobre nosaltres cau el dubte de si volem arraconar els nens i aprofitar-nos de l’home", reconeixen. En les famílies enllaçades la mare biològica té por de ser substituïda per la madrastra i aquesta, al seu torn, pateix perquè sent que, existint una mare biològica, no hi ha lloc per a ella en la família. Es concep com una relació de competència (quan no ho és). "Odiar-la es converteix en temptació, sobretot perquè vivim en una cultura que representa les dones lluitant per la mirada masculina", afirmen Buforn i Capdevila.

Exercici d’acceptació

Assumint que tenir una bona relació amb l’ex és complicat, recomanen trobar un equilibri i fer un exercici d’acceptació. No hi ha varetes màgiques, però les divulgadores animen a establir una actitud de cortesia amb ella i limitar la seva influència. "L’autèntic rol que tens com a madrastra és deixar de barallar-te amb l’ex i emancipar-te d’ella per centrar la teva atenció en tu i en el teu projecte de vida", conclouen.

Les fundadores de la plataforma expliquen que quan les madrastres estan a soles amb la seva parella se senten incloses, al contrari del que passa quan els fills s’afegeixen a l’equació i elles perceben que deixen de tenir veu. El repte de construir una relació amb els fillastres és un dels més importants i les divulgadores suggereixen mostrar-se i comportar-se amb ells amb naturalitat i mirar de crear una nova cultura familiar. "Accepta ser el nou del pati i deixa’t conèixer. Tota relació es forja primer en la negociació dels límits, base perquè creixi l’afecte. Cal parlar sobre com vols que et tractin, tant a tu com a les teves coses i als teus espais", aconsellen les autores, que posen especial èmfasi en els entorns institucionals, com les escoles.

Notícies relacionades

Un Nadal marcat pel fred i les glaçades

El 22,5% de víctimes de violència no declara contra el seu agressor

L’escola, segons la seva opinió, no disposa sempre d’eines per recollir de manera positiva la diversitat de les famílies. "Vaig acudir a una reunió del col·le, on vaig coincidir amb la mare biològica. Ella es va posar a plorar i totes les famílies la van acompanyar. A partir d’allà, el centre va canviar la normativa i va decretar que només hi podien assistir els tutors legals", recorda Capdevila.

Tot i sonar a la malvada del conte de Blancaneu, les divulgadores conviden a "abraçar" el terme madrastra.