Descobert un fong híbrid que s’ha fet resistent a la calor

Estudiar l’origen de la vida té aplicacions quotidianes útils per lluitar contra nous patògens, evitar la pèrdua d’espècies i garantir el futur dels cultius. Aquest és un dels punts de partida del congrés biennal de la Societat Europea de Biologia Evolutiva (ESEB), que reuneix aquesta setmana a Barcelona 1.900 biòlegs de 60 països.

A un estiu d’onades de calor i amb els incendis agreujats per la crisi climàtica com a teló de fons, una de les qüestions clau que s’ha abordat durant les diferents ponències és l’adaptació de les espècies a aquesta nova realitat climàtica. Els paràsits i els fongs són alguns dels organismes que ja s’estan aclimatant a l’actual situació. "Ho vam veure amb la covid, però la destrucció dels ecosistemes i les altes temperatures constants faciliten que cada vegada més patògens puguin afectar els humans", adverteix Toni Gabaldon, científic del Biomedical Research Institute (BRI) i del Barcelona Supercomputing Center (BSC).

El seu grup d’investigació, en el dia d’avui, treballa en l’evolució d’una espècie de càndida (Candida orthopsilosis), que ha aparegut fa poc, afavorida precisament per les circumstàncies climàtiques. "En els manglars del golf de Qatar, dues poblacions d’aquest fong s’han ajuntat i han format un híbrid resistent a les altes temperatures que ja està present en hospitals de tot el món, també en centres d’Espanya", detalla Gabaldon. "Ataca només pacients que ja estan debilitats", apunta.

Espècies centenàries

En general, una de les eines del cos per combatre aquests patògens és l’augment de la temperatura: "El problema és que, si els microbis aguanten temperatures elevades, tenen possibilitats de resistir els 37 o 38 graus i és molt més difícil eliminar-los". El que passa amb aquesta càndida híbrida i adaptada al canvi climàtic és tan sols un exemple dels diferents temes que s’han posat sobre la taula durant el congrés que acull el Centre de Convencions Internacionals de Barcelona (CCIB).

Els animals i plantes que viuen molts anys, com els arbres centenaris, tenen més dificultats per adaptar-se a canvis bruscos en el medi ambient, com els que provoca el canvi climàtic, perquè les generacions es renoven molt lentament. En canvi els microbis s’hi adapten molt més ràpid: "Es reprodueixen cada poques hores i això genera nombroses generacions en poc temps". Com més generacions, més oportunitats perquè sorgeixin mutacions i, per tant, més ràpid pot actuar l’evolució.

"A més d’estudiar com els organismes s’adapten als canvis, també analitzem les extincions", explica Gabaldon. ¿Quines espècies tenen més dificultats per sobreviure? Un dels factors essencials és la varietat de material genètic: "Una espècie amb poca diversitat genètica té menys capacitat per adaptar-se a grans canvis". Posa l’exemple de l’agricultura: "Si tots plantem les mateixes varietats de plàtan, un sol patogen pot acabar amb aquest fruit, per aquesta raó és imprescindible tenir diversitat". "El fet que les espècies desapareguin pot provocar el col·lapse dels ecosistemes i ens obliga a actuar urgentment", defensa l’investigador.

Quan parlem d’evolució solem pensar en un mecanisme senzill: els individus més ben adaptats sobreviuen i transmeten els seus gens. Però la ciència actual mostra un escenari més matisat. Michael Lynch, director del Biodesign Institute a la Universitat Estatal d’Arizona i un dels ponents del congrés, recorda que no tot és una simple qüestió de selecció natural. "Els canvis en les espècies també estan formats per l’atzar", constata.

Notícies relacionades

La infecció per covid en l’embaràs augmenta els casos de retards cognitius

La prova de foc de les madrastres

Aquest component aleatori es coneix com a evolució neutral o no adaptativa. Lynch ho explica amb un exemple quotidià: "Es pot pensar en això com en el fet de llançar una moneda: hi ha un 50% de possibilitats que surti cara o creu en cada tirada, però, a menys que es llanci la moneda trilions de vegades, mai s’obtindrà exactament un 50-50". De la mateixa manera, en una població no tots els individus deixen descendència en cada generació, i això provoca fluctuacions en la freqüència dels gens, sense necessitat que hi hagi un avantatge adaptatiu pel mig. Segons Lynch, entendre aquest "equilibri entre necessitat i casualitat" és imprescindible per comprendre com les espècies canvien i es diversifiquen al llarg de milions d’anys.

A mesura que s’estudien aquests canvis i es va cada cop més enrere, comencen a aparèixer preguntes encara sense resposta. "Sabem que la vida es va originar fa molt temps i tenim clar que tan sols es va produir una vegada", diu Gabaldon. "A partir d’aquí, tots els organismes tenen un ancestre comú, però encara ens queda explicar d’on va sortir aquell primer ancestre i el seu codi genètic", admet.