CATÀSTROFE MEDIAMBIENTAL

"Les abelles no podran sobreviure"

A Galícia, amb els milers d’hectàrees reduïdes a cendres ha desaparegut també l’aliment de les abelles. Els apicultors demanen ajudes per oferir als insectes un aliment alternatiu.

"Les abelles no podran sobreviure"
2
Es llegeix en minuts
Elena Ocampo

On abans hi havia bruc, castanys i roures, aliment de les petites productores de mel, ara només queden troncs negres i terres estèrils. Parlem d’àmplies zones de Valdeorras, Chadrexa de Queixa, Verín o A Mezquita. Per als apicultors, el panorama és desolador: sense flors, no hi ha nèctar; sense nèctar, no hi ha mel; i sense mel, les abelles dels ruscos que van sobreviure no podran subsistir. Això, juntament amb la tasca pol·linitzadora que fan per a la resta dels fruits.

Tania Salgado, una apicultora d’O Bolo que va perdre 66 ruscos, posa veu a la tragèdia. El foc del cap de setmana va arrasar part de la feina de l’apicultora d’Orense, que fa més d’una dècada que es dedica a la cura de les abelles. Als 43 anys i amb formació en Enginyeria Agroalimentària, comparteix vocació amb la seva família, que en total cuida uns 1.300 ruscos repartits entre O Bolo, A Veiga i Viana do Bolo. El cop econòmic és considerable i hi caldria sumar la producció futura. Afortunadament, la família havia retirat la mel hores abans de l’avanç de les flames. "Diumenge al matí vam decidir treure la collita, perquè temíem el pitjor. Així, almenys, no vam perdre la producció", relata.

"No hi ha flors"

El que més preocupa ara és el futur immediat dels ruscos supervivents. "En quilòmetres al voltant no hi ha flors ni arbres, no hi ha res. Si no aconseguim aliment, les abelles no podran sobreviure", adverteix. L’apicultora reclama ajudes urgents i prolongades per costejar coques proteiques i xarops que substitueixin el nèctar natural. "El més difícil serà mantenir vives les abelles. Sense suport, no se sosté".

Una altra apicultora de Vilardevós, a la comarca de Verín, a Ourense, va salvar els seus ruscos del foc, però també demana aliment per a les abelles. Erika Fernández Ferrer fa més d’una dècada que està vinculada a l’apicultura, tot i que com a professional des de fa uns sis anys. En la seva explotació compta amb uns 300 ruscos. L’últim incendi que va arrasar la comarca fa uns dies va posar en perill els seus ruscos. L’Erika va aconseguir salvar-los gràcies al fet que el seu marit havia portat a terme estassades poc abans del foc, però ara s’enfronta a un altre problema: la falta d’aliment per a les abelles. "Els ruscos estan gairebé tots afectats. Uns 80 no compten amb absolutament res a menjar", explica.

Notícies relacionades

Les ajudes del Pla Apícola, que subvenciona parcialment l’alimentació suplementària, són insuficients i massa puntuals. "No podem esperar que arribin aquestes línies. Necessitem suport ja i de manera prolongada en el temps, perquè això no és cosa d’un mes ni de tres, durarà anys", reclama. La situació amenaça també la producció de mel. Tot i que l’Erika havia avançat bastant en l’extracció abans de l’incendi.

Des de l’Associació Gallega d’Apicultura (AGA), la seva presidenta, Marita Puga, recorda que el dany no es limita al futur immediat. "S’està destruint l’hàbitat de les abelles. Hi ha llocs on en tres anys no hi tornarà a haver floració. Han cremat castanyers, brucs... Les abelles poden volar, sí, però no 20 quilòmetres. Necessiten en el seu entorn la floració per sobreviure i emmagatzemar ara de cara a l’hivern. Sense això, moriran", resumeix.