"El foc era a quatre metres de les meves vaques"

La pèrdua no és sols emocional. L’agricultor explica que el conjunt dels terrenys donava a l’any uns 20.000 quilos de cirera, 7.000 de pruna i 25.000 d’oliva. Aquesta producció mantenia la seva família. No obstant, el dany econòmic no és, ni de lluny, el que més pesa, sinó haver vist de prop com cremava la seva pròpia terra.

Tot va començar dissabte al matí. Molts veïns de Gargantilla, un poble enclavat a la vall de l’Ambroz, de tot just 300 habitants, van sortir amb botes d’aigua a intentar frenar el foc, però la Guàrdia Civil els va desallotjar per seguretat.

Alguns d’ells es van saltar les instruccions, cosa que els va permetre ajudar l’UME a entrar-hi amb els camions i buscar punts estratègics. La seva arribada va ser per a molts un alleujament enmig del caos. Sobretot ho va ser l’aparició dels 17 mitjans aeris: "En aquell moment el foc era un monstre, però van aconseguir controlar-lo", recorda Gregorio González, un ramader greument afectat.

Va decidir quedar-se a la seva finca per cuidar el bestiar. Em vaig passar les nits assegut veient les flames de cara. Una cosa és que t’ho expliquin i una altra és veure una llengua de foc corrent cap a baix. Venia sense parar". Les flames eren a tot just quatre metres de les seves vaques. "Vaig arribar a pensar: les deixaré soltes, que es defensin. Al bestiar no hi va arribar, però la pastura se l’ha emportat tota". Els animals han sobreviscut, però el 90% de la pastura ha desaparegut.

Sense tallafocs ni pistes

La magnitud del desastre es percep a la serra comunal de Gargantilla, compartida per Barbero, González i altres veïns que tenen accions dins d’una organització col·lectiva. Daniel Pérez, president de l’associació, calcula que de les mil hectàrees, el 90% han quedat arrasades. Els animals han hagut de ser traslladats a una parcel·la de tot just 400 metres. "Els ramaders tenim la serra arrendada, i no hi ha cap altre mitjà. Aquí no hi ha deveses ni hi ha prats. Cada un té la seva nau per als controls sanitaris i poca cosa més", explica. Per això, reclama suport: "Això ha sigut un desastre, una catàstrofe, i nosaltres no en tenim la culpa. Volem que no se’ns oblidi i que ens ajudin".

Notícies relacionades

El Ministeri d’Educació reduirà les ràtios per llei: 22 alumnes a primària i 25 a secundària

Catalunya inicia la revisió de les ajudes a les escoles concertades de primària

Les crítiques a l’abandonament de la muntanya són compartides. Els veïns denuncien que està plena de brossa, sense tallafocs ni pistes. "A l’Administració li demanem permisos per netejar i no ens els donen. La serra està abandonada", assenyalen. Barbero va més enllà: "Va venir el cap dels forestals i ni tan sols coneixia el terreny. Fins que no s’ha cremat tot, no va aparèixer ningú. El foc s’ha emportat el 80% o 90% de la serra. ¿On posem ara al bestiar?", es pregunta.

Durant els últims dies, aquests veïns han sigut bombers, agricultors i ramaders alhora. Però, sobretot, han sigut família. Ara s’ajuden entre ells, reposen mangueres, reguen els pocs arbres que han sobreviscut a la catàstrofe. Ho fan amb un objectiu: "Tirar endavant".