El camp ha perdut almenys 600 milions pels incendis

"Encara és aviat per saber quants animals han mort pels incendis, perquè mentre no es pugui entrar a la muntanya és impossible extreure dades, però el que sí que ja sabem és que el foc ha calcinat almenys unes 10.000 ruscos, que difícilment es poden recuperar en uns anys", va indicar Fatás en conversa amb aquest diari. I és que, a l’haver desaparegut la vegetació com a conseqüència del pas de les flames, "també s’ha perdut l’aliment de les abelles, com a mínim fins que la zona torni a florir", assenyala el responsable de COAG. "Vista l’experiència d’altres incendis, es podria fer una primera estimació, encara molt prematura, d’uns 600 milions d’euros, tot i que segur que seran més", calcula.

Una cosa semblant passarà amb el bestiar boví i oví que fins ara es criava als terrenys avui cremats. "Han desaparegut milers d’hectàrees de pastures i això significa que els caps de bestiar necessitaran, en els pròxims mesos, complements alimentaris, com pinsos, alfals i farratges, fins que es regeneri el terreny". Això tindrà un cost econòmic difícil de calcular en aquests moments. A les comarques situades a la franja nord dels incendis, és a dir a Galícia i a Lleó, els més perjudicats seran vaques i bous, mentre que a Zamora, Salamanca i Càceres, l’afectació més important serà per a ovelles, bens i cabres.

Menys pèrdues patiran els productors de cereal d’aquestes províncies, "ja que, justament com a conseqüència dels efectes del canvi climàtic, les collites de blat i ordi s’estan avançant cada vegada més, amb la qual cosa els incendis han arribat quan la majoria dels camps allà ja estaven collits", indica l’agricultor, també del sector cerealista.

"El problema és que en ramaderia extensiva no se solen contractar pòlisses de l’assegurança agrària, a diferència del que passa, per exemple, amb els productors de cereals o de fruiters... Això implica que, si no s’activen ajudes de les administracions, els ramaders afectats difícilment rebran compensacions econòmiques per aquestes pèrdues", lamenta Fatás. Irremeiablement, "això desembocarà en el cessament de moltes explotacions, entre altres raons, perquè l’edat dels seus titulars ja és avançada i segur que molts, després del que ha passat, optaran per vendre el bestiar que s’hagi salvat", vaticina.

Notícies relacionades

L’entrada d’una massa d’aire fred posa en alerta Catalunya

Les urgències per conjuntivitis augmenten entre un 25 i 30% a l’estiu

I això, afegeix Fatás, és més greu si és possible en uns territoris com els que està calcinant el foc, molts situats en plena Espanya buidada. "Aquests incendis contribuiran encara més a l’abandonament del món rural, perquè després serà encara més difícil guanyar-se la vida allà", remarca. El remei, assenyala per la seva banda la Unió d’Unions d’Agricultors i Ramaders (UdU), ha de passar per la prevenció, per la neteja de boscos i muntanyes i per un nou model forestal "d’acord amb les diferents realitats". Només així, insisteix l’organització, els territoris més exposats a l’abandonament rural, podran "preparar el terreny davant les onades de calor i els incendis que se succeeixen a l’estiu", indica UdU en un comunicat.

"Abans, a les primeres espurnes, hi havia gent que donava la veu d’alarma als pobles. Ara això no passa", diu l’organització, que ha mostrat la seva solidaritat cap als morts i agricultors i ramaders que estan "arriscant la vida per salvar els seus pobles" i als professionals que treballen en l’extinció dels incendis. Les dades de les superfícies cremades des de fa "un parell de dècades" posen de manifest, afirma el sindicat en aquesta mateixa nota, l’estat d’"abandonament" en el qual es troben les muntanyes i tot el medi rural, amb una despoblació que "no para de créixer per falta de serveis".