¿El seu fill de 14 anys surt de nit?

La Carmen té una filla de 14 anys que, com la majoria de xavals a aquesta edat, vol volar sola. Viuen a Tarragona i en la seva vida quotidiana encara no han sorgit conflictes per les sortides amb els amics. Tanmateix, a l’arribar l’estiu, "de sobte tot s’ha complicat ", explica a EL PERIÓDICO. La Carmen té una casa en un petit poble de Castella i Lleó, on la família passa bona part de les vacances. I aquest estiu han descobert, amb preocupació, que els adolescents de l’edat de la Laura "no tenen hora i poden arribar, a la nit, quan volen".

Però la Carmen sent que encara no està "preparada" per anar-se’n a dormir i que la seva filla estigui "sola per allà". "Més endavant, quan vagi a discoteques i d’altres, em tocarà passar per aquest tràngol però encara, amb 14 anys, em sembla molt petita i una cosa és un dia especial i una altra que, diàriament, es fiqui al llit de matinada. Nosaltres volem anar a dormir abans i no soc capaç d’agafar el son sabent que la nena està sola per allà".

La situació es va agreujar durant les festes del poble, ja que el pla de la Laura i els seus amics era quedar-se fins que sortís el sol. I en el seu grup hi ha xavals grans, que beuen alcohol i fumen. "Al final, me la vaig emportar a dos quarts de cinc, quan ens en vam anar nosaltres, i protestant. El que no entenc és que sembla que som els únics pares que posem límits a la nostra filla. ¿Els altres no se’n preocupen?", es pregunta.

El clàssic conflicte

La situació de la Carmen forma part dels clàssics conflictes familiars amb els adolescents que es reprodueixen a l’estiu, quan les sortides i els contactes socials es multipliquen. I no té fàcil solució. D’entrada, no hi ha una recomanació universal sobre a quina hora ha de tornar un adolescent a casa. "És la pregunta del milió, se la fan totes les famílies i no hi ha una recepta", explica Roger Ballescà, coordinador del Comitè d’Infància i Adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya .

Segons la seva opinió, per fixar si un jove pot sortir sol i l’hora de tornar, els pares han de tenir en compte la seva "maduresa" i "l’entorn". Evidentment, no és el mateix un poble petit que un festival de música d’una ciutat. Que pugui tornar caminant o hagi d’agafar transport públic. O que hi hagi algun adult a prop que estigui alerta o estiguin completament sols. A més, cada adolescent madura a un ritme. "És important anar a poc a poc i cedir autonomia segons anem veient que els nostres fills es fan responsables", diu Ballescà.

Els adolescents han de "transgredir, diferenciar-se, sentir llibertat i adquirir maduresa amb les noves experiències, per això no se’ls pot prohibir tot, cal fomentar la seva autonomia gradualment", apunta al seu torn la psicòloga sanitària Mercedes Bermejo.

Negociar les normes

Per fer-ho, la també directora de l’editorial Sentir aconsella als pares "manejar la seva ansietat i les pors". Ni preocupar-se en excés ni ser massa laxos i negociar amb els fills les normes de les sortides. "Es pot fer un contracte escrit o verbal en el qual consti l’hora de tornada, què es farà i què no, com es tornarà i les conseqüències de l’incompliment". I és important reforçar els comportaments positius, com la puntualitat o que t’expliqui les coses que fa quan surt, verbalment o amb incentius, afegeix.

Segons Ballescà, el problema és que els pares tenen ara "dificultats per posar límits als seus fills, perquè tenen la sensació que els restringeixen les llibertats". Segons la seva opinió, les normes són necessàries per a un adolescent perquè "encara necessiten saber què és segur i què no, els límits són una orientació i una guia".

Notícies relacionades

Ancianes que es confinen per «no morir» de calor: «Em tanco amb un ventilador, tres ampolles d’aigua... i les telenovel·les turques»

El saqueig arqueològic va camí de rècord a Catalunya: els casos gairebé es tripliquen respecte al 2024

"Tan dolent és preocupar-se excessivament com despreocupar-se del tot i pretendre que siguin els nostres fills els que es posin els límits. La qüestió clau és la confiança, que es llaura al llarg del temps, basada en la bona comunicació. Avui dia l’hem perdut una mica perquè es controla més pel mòbil i això mina una bona comunicació", remarca.

Un altre problema és "la dificultat de les famílies a tolerar el malestar dels fills". "No som capaços de gestionar la seva frustració i esperem que siguin ells mateixos, que són més joves, els que en sàpiguen. L’aprenentatge es fa enfrontant-se a les frustracions", acaba dient el psicòleg.