La UB es consolida entre les 200 millors del món i encapçala el podi espanyol

Amb Harvard al primer lloc, els EUA continuen liderant el prestigiós rànquing universitari anual de Shanghai, tot i que la Xina empeny amb força i aconsegueix 13 campus al top 100. La Universitat de València se situa com la segona del país.

El prestigiós rànquing anual de Shanghai –que classifica les universitats d’arreu del món en funció de la seva producció científica– torna a situar una vegada més la Universitat de Barcelona (UB) com la primera de tot Espanya, una posició que ja li va atorgar el juny passat un altre rànquing acadèmic, el QS World University. En l’escala internacional de Shanghai, la UB aconsegueix una altra important fita: situar-se entre les 200 millors del món, l’única de tot Espanya. La classificació internacional està coronada, un any més (i ja en van 23), per Harvard. Els EUA són el país amb més universitats entre les millors del món.

Publicat ahir, el llistat concedeix a la UB un noble lloc en la forquilla 150-200. Fa dos anys, va baixar a la categoria 200-300, però en l’edició del 2024 va pujar d’esglaó i aquest any s’hi ha mantingut. La Universitat de València se situa com la segona millor d’Espanya, mentre que a nivell internacional s’ubica a la forquilla 200-300. Un esglaó més avall (300-400) se situen l’Autònoma de Barcelona (UAB), l’Autònoma de Madrid (UAM), la Complutense de Madrid, la Pompeu Fabra (UPF), la de Granada i la del País Basc (UPV). Totes aquestes institucions –públiques– conformen el llistat dels vuit millors centres d’educació superior Espanya.

Producció científica

La Rovira i Virgili se situa entre les posicions 15 i 19 d’Espanya (600-700 del llistat internacional) mentre que la Politècnica de Catalunya està entre les 2o i 25 millors d’Espanya (700-800 del món). En llocs més allunyats hi ha Lleida (26-29 d’Espanya) i Girona (30-36). En tot cas, totes dues entren en el top 1.000 de Shanghai.

El rànquing acadèmic d’universitats del món (ARWU), conegut com a rànquing de Shanghai pel nom de la consultora que el porta a terme, analitza cada any 2.500 campus d’arreu del món i selecciona els mil primers. La puntuació obtinguda respon, bàsicament, a la investigació que es porta a terme als centres, l’activitat més important de qualsevol facultat juntament amb l’ensenyament, i l’activitat purament acadèmica. Els tècnics que elaboren la classificació tenen en compte des d’una cosa tan pràcticament inabastable com el nombre de docents i antics alumnes amb premi Nobel o medalla Fields, així com la quantitat d’investigadors esmentats en estudis i el nombre d’articles publicats a prestigioses revistes com Science i Nature.

Una vegada més, la universitat privada nord-americana de Harvard es consagra com el millor campus del món, un podi del qual no baixa des de fa 23 anys i on es manté aquest any malgrat l’assetjament de Donald Trump.

Després de Harvard se situen dos altres centres privats: Stanford i el MIT (Institut de Tecnologia de Massachusetts). Amb un total de 37 campus en el top 100, els EUA són el país que surt més ben parat en la llista, malgrat que la Xina hi manté una sòlida presència, amb 222 universitats classificades entre les 1.000 millors (davant les 183 dels EUA). No obstant, els EUA tenen un avantatge significatiu en el top 100 atès que els seus 37 campus superen àmpliament els de la Xina (13, amb Tsinghua i Pequín al capdavant) i el Regne Unit (8). Després de Harvard, Stanford i el MIT, la britànica Cambridge ocupa la quarta posició mundial, seguida de Berkeley, Oxford, Princeton, Colúmbia, Caltech (Califòrnia) i Chicago.

"La Xina exercirà un efecte distorsionador important perquè com a país s’ha marcat l’objectiu d’ubicar 50 de les seves universitats entre les 100 millors del món, i probablement ho aconsegueixi", vaticina Carles Ramió, catedràtic de la UPF i autor de La privatización de la universidad (editorial Catarata), un manual imprescindible per entendre l’actual panorama de l’educació superior nacional i internacional. La universitat de Hong Kong, de fet, avança posicions i aconsegueix entrar per primer cop al top 100, un èxit que comparteix amb la d’Estocolm. El campus xinès aconsegueix el número 99 i el suec, el 100.

Notícies relacionades

Meritocràcia

Ramió assegura que el fet que Espanya no tingui cap campus en el top 100 mundial no qüestiona la qualitat de les universitats, sinó que respon a altres criteris. Les facultats que estan en les posicions més nobles –amb clar domini dels països anglosaxons– tenen sis característiques fora de l’abast de les espanyoles. "La majoria són privades amb una capacitat financera que multiplica per 20 les espanyoles. Les escasses universitats públiques que són presents entre les millors reben un extraordinari finançament públic addicional que multiplica per vuit els recursos de les espanyoles. Aquestes mateixes universitats públiques solen presentar un model híbrid de gestió publicoprivada que els dota de flexibilitat per poder ser dinàmiques i competitives", diu el catedràtic, que insisteix que els centres de primer nivell segueixen un model professional i meritocràtic, i no polític i assembleari, com, segons la seva opinió, passa a Espanya, on se suma l’"asfixia financera pública" arran de la crisi econòmica del 2008.

Temes:

Espanyol El País

Inicia sessió 0 Comentaris

Ginebra no aconsegueix segellar l’anhelat tractat global per reduir l’impacte del plàstic al món: «Hem perdut una oportunitat històrica»

Espanya revalida el seu lideratge mundial en donació d’òrgans