Rosa Estaràs, eurodiputada i exvicepresidenta de les Balears: «No podem perdre el talent de 101 milions d’europeus amb discapacitat»

«És un tema amb què gairebé pots generar unanimitat... Però hi ha molta gent que vota per ‘no poder votar en contra’ i som molt pocs els que ens submergim de veritat en aquestes polítiques», reflexionava aquest dijous l’eurodiputada i exvicepresidenta del Govern de les illes Balears, Rosa Estaràs, convidada al fòrum European Bridges, organitzat per EL PERIÓDICO i Agenda Pública sobre ‘Drets i discapacitat per a una Europa Inclusiva’.

Va apressar a convertir les polítiques d’inclusió en una veritable matèria transversal de la Unió Europea. «No ens podem perdre el talent de 101 milions d’europeus amb discapacitat», va argumentar la també ponent de l’Estratègia sobre les persones amb discapacitat 2021-2030 de la Unió.

La tribuna, organitzada també amb la col·laboració de l’Oficina del Parlament Europeu a Barcelona, va servir precisament per repassar els reptes que li queden superar a aquesta estratègia ara que s’ha depassat l’equador de la dècada. Així, Estaràs va celebrar que l’ONCE aculli a Madrid el primer Centre d’Accessibilitat UE, que estudia que les polítiques d’inclusió d’aquestes persones a Brussel·les acabin arribant fins a la ciutadania. «El repte de futur és que aquest centre es converteixi en una agència europea d’experts, perquè si no li falten mecanismes per poder arribar a tots els països», va reflexionar Estaràs davant Cristina Barreta,la directora de l’Oficina Europea de l’ONCE.

Espanya, el país amb més implementació

En termes d’implementació de les polítiques sobre persones amb discapacitat, Estaràs va considerar que Espanya és el millor país d’Europa, i que compleix per davant de la resta d’estats membres, tot i que, encara li queda molt camí per recórrer. «No estem gaire bé, però tampoc gaire malament», va matisar al seu torn Xavier Puigdollers, president de la Comissió dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), un altre dels ponents de l’acte.

Notícies relacionades

La raó de Jordi Wild per no anar-se’n a Andorra: “Soc fan del que és públic, però això no m’obliga a quedar-me a Espanya”

Anna Rodríguez: "Per a molts nens són les úniques sortides que fan en tot l’any"

«Les normatives han d’adequar-se amb la realitat», va assegurar Puigdollers. «No pot fer-se una llei si no contempla el pressupost», va afegir Estaràs. «Recordo que vam aprovar la llei d’eliminació de barreres arquitectòniques de les Balears. Tenia una disposició transitòria que allargava dos anys la seva aplicació. La van modificar cada any fins que es va prorrogar uns 10», va posar d’exemple l’eurodiputada.

El debat de l’escola

I més enllà del problema de la implementació, també hi ha debats sobre quines polítiques aplicar. La unanimitat amb què s’aproven moltes de les mesures que defensa Estaràs, desapareix quan el debat arriba a l’educació. Per a Estaràs, ella mateixa mare d’un fill amb autisme, a l’educació inclusiva és un «ideal» al qual li falta «moltíssim» treball per poder ser una realitat. «L’ideal és tenir una escola inclusiva i que tothom es comprengui, però per a això es necessiten molts professors de reforç i molt especialitzats», va reflexionar l’eurodiputada.