Els ‘Z’ fan d’Instagram un xat
La generació que ara té menys de 20 anys és més conscient de la seva privacitat i prefereix compartir fotos temporals i acotar el contingut a les seves amistats. Plataformes com Instagram, que tem ser descartada pels més joves, estan introduint canvis per connectar amb aquesta franja d’edat.

L’Amanda, de 16 anys, assegura que fa mesos que no comparteix cap publicació a Instagram. Però això no vol dir que no utilitzi la plataforma: ho fa bastant. Xateja amb les seves amigues des del seu perfil i té gairebé tants grups com els seus pares a WhatsApp. Penja històries efímeres, xafardeja i, per descomptat, també "obre" i l’"obren" (o sigui, flirteja).
El cas és que els menors de 20 anys estan canviant les regles del joc de les xarxes socials. A Tinder ni s’hi acosten. Twitter i Facebook és on els seus pares i avis passaven l’estona durant la seva infància. I ara ells utilitzen Instagram per a tot menys per al que va ser creat (penjar fotos estiloses). El canvi no és menor i preocupa la companyia, que tem ser descartada per una generació que espera una experiència més flexible i menys cuidada.
Sentir-se connectats
Instagram vol la Generació Z. ¿Què vol la Generació Z d’Instagram?, disparava aquest estiu el diari The New York Times en un article que recollia les paraules del director de la plataforma, Adam Mosseri: "Ja tenim 15 anys i crec que un dels principals desafiaments que enfrontem és: ¿com continuem sent rellevants?". La companyia ha introduït canvis, però l’ansietat al quadre de comandaments és allà.
De fet, com saben les companyies i apunten els analistes, el que d’algun temps ençà està canviant és el sentit mateix d’estar a les xarxes. Les plataformes socials, que van néixer com a aparadors digitals per compartir contingut i acumular visibilitat i likes, estan enfrontant un gir profund i inesperat. Els menors de 20 anys no busquen tant ser vistos com sentir-se connectats. Prefereixen l’efímer, l’íntim, que desapareix i, per tant, publicar ha deixat de ser una prioritat.
"Hem passat d’una lògica de performance pública –on el reconeixement social es construïa a través de la visibilitat– a una sociabilitat més fragmentada, efímera i situada, on prima la gestió estratègica de la intimitat i el desig de preservar espais segurs d’expressió dins de la lògica algorítmica", apunta Liliana Arroyo Moliner, investigadora de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE. Segons l’experta, les empreses tecnològiques es veuen forçades a adaptar-se a contrarellotge, copiant funcions, integrant tendències i reconfigurant les seves lògiques internes per no quedar-se enrere.
Per als que tenen ara vint-i-tants anys, Instagram va ser durant la seva adolescència una espècie de diari digital: selfies amb frases de cançons, filtres, i una necessitat constant de compartir. Per a la generació posterior, aquesta lògica ja no encaixa. Esther Yu, de 18 anys, diu que utilitza Instagram des dels 13, però no puja fotos perquè no n’hi ha cap que li agradi prou. "A la majoria ens incomoda tenir fotos pujades constantment". La seva amiga Rocío Calleja explica que abans publicava imatges, però ara només utilitza històries i en guarda algunes com a destacades.
Mònica Figueras Maz, sociòloga i professora a la UPF, assenyala que els usuaris són els que transformen el sentit de les aplicacions, moltes vegades per necessitat identitària. "Quan tothom fa el mateix, perd el sentit", explica. També planteja que aquest canvi cap a una comunicació més íntima i efímera respon a una reacció davant la sobreexposició: "Els més joves són molt més conscients de la privacitat del que creiem. Han vist casos de ciberassetjament i d’abús d’exposició... Tenen el seu grup tancat i publiquen sobretot perquè desaparegui".
El canvi generacional es nota fins i tot entre els nascuts abans i després del 2006. Per als joves a la vintena, Instagram és encara un diari on es comparteixen viatges i moments importants. "M’agrada que certs records estiguin allà plasmats. Les meves publicacions són com una carta de presentació de la meva vida", afirma Natalia Reviriego, de 23 anys. Per als adolescents actuals, però, Instagram és més un espai per veure històries, xafardejar i xatejar.
Tendències generacionals
Segons un informe del 2024 de Pew Researh, Instagram és la tercera xarxa social més utilitzada entre els adolescents, després de YouTube i TikTok. En una enquesta realitzada aquesta primavera pel banc d’inversió Piper Sandler, gairebé la meitat dels adolescents van afirmar que TikTok és la seva plataforma preferida. No cal dir que cada plataforma, també en aquesta franja d’edat, té els seus usos i registres. "Jo utilitzo Instagram per a coses més informals i WhatsApp per a la família i coses més serioses", assenyala Elena Reviriego, de 18 anys.
Notícies relacionadesEl cas de Facebook és el més representatiu del canvi generacional. Si fa uns anys enrere era la xarxa social per excel·lència, avui ha quedat relegada entre els més joves. Es percep com una eina útil –per a esdeveniments o marketplace– però no com un espai propi. Meta, l’empresa matriu, sembla haver-ho assumit i centra els seus esforços en Instagram i WhatsApp, on la generació Z encara tenen presència activa. De tota manera, Instagram, encara la joia de Meta entre adolescents, ha hagut de reinventar-se amb funcions com Close Friends o publicacions limitades a certs grups que responen al desig dels joves de controlar la seva privacitat.
WhatsApp, tot i que més lligada a la missatgeria, també s’ha adaptat amb funcions com estats, canals, missatges temporals o fotos que s’autodestrueixen (sens dubte la funció preferida entre els més joves). L’estratègia de Meta es basa a absorbir tendències: va adoptar les "històries" (publicacions efímeres) de Snapchat; els reels de TikTok, els missatges efímers de Telegram i fins i tot va imitar BeReal amb Candid Stories. De fet, aquesta setmana, ha anunciat dues noves funcions inspirades en altres plataformes: permetrà republicar reels o descobrir contingut nou a partir de les localitzacions recents dels amics. Tot i que alguns qüestionen aquesta presumpta falta d’originalitat, a la pràctica els ha servit per mantenir la seva base activa.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- L’últim bulo de les xarxes que s’ha fet viral: "La síndria deshidrata"
- LALIGA Els motius de fons que porten el Madrid a carregar contra el Vila-real-Barça de Miami
- Investigació oberta Mor una dona gran en l’incendi del seu domicili a Terrassa
- Cost de la vida La moderació de preus dels aliments frescos contribueix a contenir en el 2,7 % l’IPC del juliol
- L’arma de la nul·litat