Les dones ja dirigeixen un terç dels centres d’investigació

"Estem davant una revolució que no respon a una estratègia premeditada, sinó a un reflex d’una transformació social més profunda. Totes les directores que han sigut nomenades en els últims anys han accedit al seu càrrec per mèrits, no per quotes", explica Laia Pallejà, directora de la xarxa de Centres de Recerca de Catalunya (CERCA).

Des del 2021, Marga Nadal encapçala l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i Ana Isabel Pérez-Neira està al capdavant del Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC). El 2022, Maria Lois va assumir la direcció del Centre de Recerca a Agrigenòmica (CRAG); Gemma Domènech, la de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), i Begoña Benito, la de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR). Des del 2024, Marina Mosquera Martínez lidera l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), Laura Chaqués Bonafont està al capdavant de l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI), i Carme Cascante dirigeix el Centre de Recerca Matemàtica (CRM). Aquest 2025, Susana Puig ha assumit la direcció de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS). I l’any que ve Mónica Bettencourt-Dias encapçalarà el Centre de Regulació Genòmica (CRG), convertint-se no només en la primera dona a liderar aquest centre, sinó també en la primera dona estrangera a dirigir un institut d’investigació a Catalunya.

Procés de selecció

Segons explica Pallejà, el procés de selecció per escollir qui ocupa la direcció d’un centre d’investigació a Catalunya és molt rigorós i basat estrictament en mèrits. Primer es realitza un cribratge tècnic per assegurar que les candidatures compleixen els requisits formals, com tenir un perfil d’"investigador de reconegut prestigi" dins d’un determinat àmbit i "amb demostrada capacitat de lideratge". A més, els finalistes han de presentar una proposta concreta sobre les millores que aspiren a implementar en el centre i, a més, han de sotmetre les seves idees davant un comitè avaluador. "No només es valora el currículum dels candidats, sinó el que volen implementar al centre. I en aquest procés guanya el que tingui més bones idees. En la majoria de casos, els programes presentats per aquesta nova generació de directores eren indiscutiblement els millors entre tots els presentats", destaca la directora de CERCA.

Pallejà afirma que les deu directores que s’han incorporat en els últims anys al sistema d’investigació català suposen, d’una banda, un relleu generacional important respecte als seus predecessors i, d’altra banda, un canvi decidit de lideratge. "La majoria tenen entre 40 i 50 anys i representen una generació amb noves idees, amb projectes més ambiciosos i amb una manera diferent de pensar i treballar en la ciència", comenta. "L’arribada de dones en llocs de direcció també suposa un canvi en la forma de lideratge. I això, al seu torn, no només canvia les dinàmiques de treball dels centres sinó que, a més, promou la creació de referents i, a poc a poc, contribueix a trencar el sostre de vidre", reflexiona en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

Canvi de lideratge

Des de centres dedicats a les matemàtiques fins a la biomedicina, sis directores que representen aquesta "nova generació de lideratge" als centres d’investigació de Catalunya expliquen com estan portant a terme "transformacions profundes" en les seves institucions amb una mirada estratègica i, sobretot, un fort compromís social. Gemma Domènech (ICRPC) explica que ha apostat per reforçar aliances científiques i obrir el coneixement en l’entorn social, mentre que Ana Pérez (CTTC) ha reestructurat àrees d’investigació i ha aconseguit un creixement notable en personal, recaptació i impacte. Maria Lois (CRAG) ha treballat per impulsar el desenvolupament de solucions agrícoles davant el canvi climàtic; Carme Cascante (CRM) ha situat la intel·ligència artificial com a nova línia clau per al futur del centre, i Marga Nadal (IDIBGI) ha duplicat el pressupost del seu institut en només quatre anys. Totes coincideixen en la necessitat de vincular excel·lència científica amb impacte real, obertura interdisciplinària i connexió directa amb els reptes de la ciutadania.

Notícies relacionades

El 85% dels joves de menys de 30 anys no es poden emancipar: la pitjor dada des del 2006

Un tros de runa espacial en flames sobrevola el litoral

Però si alguna cosa uneix les seves trajectòries és una visió compartida del lideratge amb perspectiva de gènere, entès no com un estil excloent, sinó com una forma de gestió transformadora. "Liderar no és controlar, és cuidar", afirma Domènech, i Pérez reivindica una direcció que "escolta més del que ordena. Aquest enfocament es plasma també en una aposta per estructures més horitzontals en què el respecte, la corresponsabilitat i el benestar de l’equip siguin centrals en la pràctica diària. En aquesta línia, Cascante insisteix que "el lideratge feminista significa construir una comunitat científica més plural i enriquidora", que requereix referents visibles i accions des de les primeres etapes formatives. "En ciència ningú ho sap tot, i això és meravellós, així que el lideratge efectiu és el que sap envoltar-se de persones brillants, crear confiança i facilitar el camí perquè passin coses extraordinàries", recorda Pérez, que remarca el valor de crear entorns en els quals el talent s’expressi sense por.

L’equitat, per elles, no és només una qüestió ètica, sinó una condició indispensable per innovar. "Un ecosistema divers genera millors preguntes i millors respostes", resumeix Bettencourt-Dias (CRG), que defensa que la ciència "ha de ser oberta, global i molt connectada amb els reptes socials". Estirant aquest fil, Domènech argumenta que "el coneixement científic es construeix millor des del respecte i el diàleg". Per aconseguir aquest objectiu, Lois advoca per reformar les estructures que dificulten la igualtat i repensar els models d’èxit, mentre que Marga Nadal apunta al repte de trencar amb els rols heretats: "Moltes vegades som nosaltres mateixes les que dubtem de si tenim dret a ocupar aquest càrrec". En les seves paraules, el lideratge feminista és un exercici diari de visibilització, escolta i transformació: una ciència que no només es pregunta pel què, sinó també pel com i per a qui.