El CNI combat a Àfrica les màfies de la immigració irregular

A les costes d’aquest escenari brutal té Espanya desplegades forces de la Policia i la Guàrdia Civil com a avançada, per ajudar les policies dels països emissors i de tràfic: el Senegal, Burkina Faso, el Níger, Mauritània, Gàmbia, Guinea-Bissau... Però, també, molt discretament, opera un nombre no concretat d’agents del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) que han anat construint un exèrcit invisible de col·laboradors.

Camp en expansió

La xarxa africana d’ulls del CNI se sustenta en el treball conjunt amb els governs locals sobre la immigració il·legal. Alguns d’aquests ulls informen sense ser conscients de la seva col·laboració; d’altres, són d’antenes que informen des de molt lluny de les platges de les quals salpen els cayucos. «En els salts marítims ja van també migrants que venen de Somàlia, o fins i tot del Pakistan. I això implica buscar informació també en aquests punts», comenta a aquest diari un membre de l’operació.

El camp de treball és cada vegada més gran, «i la immigració que nosaltres veiem arribar, que sembla molta als nostres ulls europeus, és només una part de la gran migració circular africana», explica un altre agent de la Seguretat de l’Estat. Es refereix al «moviment ad intra», un flux intern, circular, d’un grup de més de mig milió de persones que, empeses per les guerrilles o el canvi climàtic, es desplaça per Àfrica del Nord amb feines ocasionals: ara tres mesos a les mines d’or del Sahel, després una temporada en la construcció al Caire… Fins que alguns, els que reuneixen diners i ganes, decideixen fer el salt.

«El Sahel i Àfrica nord-occidental és el gran hub de la migració», explica un altre agent a aquest diari. En aquest espai sense fronteres controlables, amb més de 5.000 quilòmetres de costes buides i de conurbacions plenes, el CNI té també la missió de minimitzar al màxim les sortides cap a Espanya i Europa.

El centre s’ha convertit en referència a la zona per la seva col·laboració amb serveis similars dels estats afectats fins a generar una comunitat d’intel·ligència saheliana. Es comparteix informació, i també les alertes que el CNI pot donar partint d’una sèrie de variables que ha encunyat per experiència: si s’intensifiquen certes comunicacions entre operadors, si alguns peons es comencen a moure... «Els que poden tallar el flux són els països africans. I a ells també els interessa treballar contra les màfies, perquè tenen grups de migrants que els generen molts problemes –relata una de les fonts esmentades–. Imagina un país de cinc milions d’habitants amb infraestructures molt febles que rep un grup de 300.000 persones».

La clau de la col·laboració és la naturalitat. «A Àfrica el treball conjunt en immigració té un component humà molt important –explica una agent operativa a la zona–. Coneixem els fills dels nostres socis, bevem amb ells la llet de camella, mengem amb les mans a casa seva... I hi anem encantats, perquè som amics». «Podem tenir molta informació, però sense ells no seria accionable», diu un company seu.

És a la ruta on es desplega el catàleg atroç d’explotació de la immigració irregular, amb dos elements centrals: un operari, el passeur, i un lloc, el foyer. El passeur (literalment passador) és el pastor dels ramats humans que seleccionen les màfies. No hi haurà tràfic sense passeurs que el facilitin. Sovint és de la mateixa nacionalitat, ètnia, idioma i referències que les persones que porta en una pick-up pel desert, o que estabula entre els murs d’un foyer.

Pastors i cledes

És el lloc de concentració dels migrants que ja han pagat el passatge. Si és a Àfrica del Nord, en una ciutat marroquina, el foyer pot ser un pis de l’organització. Més al sud, una construcció rural, envoltada d’un mur dels que allí es construeixen perquè no escapi el bestiar. La tancada pot durar dies, depenent de la pressió policial i de l’estat del mar. A les ordres del líder de la màfia, durant els preparatius del salt a les Canàries, el passeur serà el que assortirà d’aparells GPS, armilles, flotadors o menjar addicional als cayucos de primera, els cars. També es coordinarà amb altres passadors per fer diverses sortides simultànies i saturar la capacitat de la policia. I pot ser, també, que dissuadeixi, amb una pistola a la mà, el passatger que, terroritzat per les onades, se’n penedeixi i ja no vulgui embarcar.

Les màfies de la immigració són de vegades poc clandestines. Per captar passatgers necessiten la publicitat de les xarxes socials, en què venen «una narrativa que Europa és El Dorado», apunta una agent desplegada sobre el terreny. N’hi ha que construeixen els seus propis cayucos i planten un escut del Barça o del Reial Madrid a les amures. Hi ha fins i tot un mafiós conegut a Mauritània i al Senegal, que coneixien com Puyol de tan culer que deia ser. Les denominacions són en aquest món molt vagues. Sovint els diferents capatassos utilitzen un genèric, el Shaikj (el cap). Quan als migrants que arribaran a port els preguntarà la Guàrdia Civil qui els va embarcar, diran que va ser un tal el Shaikj, i no estaran mentint.

El preu que s’ha pagar

Notícies relacionades

L’onada de calor s’allargarà almenys 10 dies i es perfila com la cinquena més llarga des que hi ha registres a Espanya

Els bombers han pogut estabilitzar el foc de Tarifa

Hauran tingut sort si els ha portat un senegalès. «Són els millors navegants, capaços de guiar-se fins a les Canàries per les estrelles», relata un membre de l’operació d’intel·ligència a la zona. No hi ha un preu fix a la ruta d’immigració irregular més perillosa del món. Els agents espanyols del CNI i dels cossos policials han conegut passatges pagats a 500 euros i d’altres a 15.000. El pagament s’acostuma a fer per parts: una entrega inicial per ser embarcat i la resta per hawala (cadena de confiança amb un pagador al punt d’origen), que el viatger podrà activar enviant amb el seu mòbil un codi, senyal que ha arribat i s’ha complert el servei.

Més que el preu o el perill d’ofegar-se, el que més aparta del viatge als migrants són les històries de gent que s’ha vist enganyada. Ho resumeix un veterà espanyol en el gran hub de la migració: «Als migrants els dissuadeix més l’estafa que la mort».