CONTEXT
El nom de Déu en va
Trump ha pretès prendre’ns a tots per idiotes, començant pels que el van votar per dedicar-se a resoldre els problemes que té el seu país.
Això que ha passat aquestes últimes hores ha sigut la utilització del nom de Déu en va per part de Donald Trump i els seus. Per als que pretenen encapçalar la novena croada d’Occident, contravenir el segon manament no és cosa menor. Recordem que les taules de la llei adverteixen sobre el perill d’utilitzar el nom del Senyor de manera falsa, trivial o en juraments mentiders. Sent nord-americà, al Papa no li devia costar gaire recordar a Trump que cavalcar la bomba atòmica com el cowboy de Stanley Kubrick era inacceptable, i que fer-ho escudant-se en la religió, com pretenen ell i el seu vicepresident, constitueix un sacrilegi. Un acte matusserament associat a la tradició cristiana, comès per un home vinculat a un pedòfil, que fa caixa cada vegada que un míssil Tomahawk travessa el cel de l’Iran. Amb paraules irreverents que pretenen justificar una guerra il·legal, immoral, inútil.
La Bíblia adverteix del càstig que caurà sobre els que actuïn d’aquesta manera. Només es pot esperar que així sigui i que de poc serveixin a Trump les pregàries dels fanàtics que acudeixen a tocar-lo com si fos el vedell d’or. Ha pres el nom de Déu en fals i ha pretès prendre’ns a tots plegats per idiotes, començant pels que el van votar, no per entrar en guerres, sinó per dedicar-se a resoldre els problemes que té el seu país, que no són pocs.
La crisi per la qual travessen els Estats Units no és un constructe woke nascut de la ment sobreescalfada de l’esquerra. N’hi ha prou de passar uns dies a Orient per comprovar-ho. El més greu és que ens pot arrossegar a tots pel precipici. Per evitar-ho, el primer és restablir la veritat. Vano prové de l’hebreu shav, que significa ‘buit’, ‘fals’ o ‘sense valor’. Com les ximpleries de cada dia de Trump a la seva xarxa social, allunyades de la realitat.
Notícies relacionadesParaules amb conseqüències
Parole, parole, deia Mina, per fer front al desamor. Les paraules d’un president de la primera potència mundial, però, són una altra cosa. Encara que pugui semblar-ho, des que Trump l’ha entapissat amb un insofrible estil kitsch, el Saló Oval no és el bar de la cantonada. Amenaçar d’aniquilar una civilització de més de 90 milions d’habitants és una barbaritat. I si es fa sabent que l’endemà caldrà assumir, una altra vegada, un llastimós paper de gallina és una irresponsabilitat. I si aquesta irresponsabilitat perjudiqués només la seva credibilitat, no seria tan greu. El problema és que tot Occident en sortirà esquilat, d’aquesta bogeria. També la Unió Europea, que ha trigat més del compte a captar la dimensió de la tragèdia. Estem davant una voràgine que ha ficat la humanitat en la pitjor crisi del segle XXI i que ha facilitat les barrabassades de Netanyahu a Palestina i el Líban. Avui molts diaris titularan que hem estat al caire de l’abisme, un concepte que, en les Escriptures, és sinònim de fragilitat humana. Esperem que tanta estupidesa ens hagi fet descobrir-la i que això condueixi al ressorgiment d’un món més assenyat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Noves tecnologies El Govern crea un consell d’experts per assessorar sobre la IA
- Habitatge Junts manté el veto a la pròrroga dels lloguers
- Front comú davant l’extrema dreta El 46% dels espanyols recolzen el pla de Rufián, però sols el 10% li asseguren el vot
- Fiscalitat del PP Feijóo fa bandera de la baixada d’impostos i es compromet a dimitir
- Canvi de mans Desigual-Pronovias, una unió incerta