11.000 atacs dels EUA i Israel, 3.000 míssils i drons de l’Iran i 3.500 morts

Malgrat els incessants bombardejos, el règim de l’Iran i els seus aliats (Hezbol·là al Líban i els houthis del Iemen) van respondre amb atacs contra una dotzena de països de tota la regió, disparant més de 800 míssils i 2.200 drons contra interessos d’Israel i els EUA. Segons la Mitja Lluna Roja, fins al 2 d’abril, més de 2.000 persones havien mort a l’Iran des de l’inici de la guerra. I segons el Ministeri de Salut del Líban, fins al 6 d’abril, més de 1.497 persones havien mort al país.

Donald Trump va amenaçar de destruir totes les instal·lacions energètiques i de comunicació de l’Iran. L’estat persa té 300.000 ponts, 185 d’ells de més de 100 metres, i 327 plantes elèctriques per proveir els 92 milions d’habitants, amb una capacitat total de 195,6 gigawatts.

Notícies relacionades

‘Ciutats míssils’ i la ‘bomba econòmica’, les claus de la resistència iraniana

El petroli es desploma i les borses celebren l’alto el foc

La principal carta amb què ha jugat l’Iran ha sigut el tancament de l’estret d’Ormuz, un punt estratègic per on passa el 20% del petroli mundial. Durant la guerra s’han reportat almenys 16 atacs a vaixells al golf Pèrsic i a prop d’Ormuz. L’activitat marítima ha disminuït de manera dràstica, amb milers de barcos encallats a l’espera que es reobri l’estret i amb el nombre de vaixells que arriben caient en picat.

En condicions normals, uns 138 petrolers fan cada dia la travessia per Ormuz, que en el seu punt més estret fa 24 quilòmetres (similar a la distància entre Mallorca i Eivissa). Des del bloqueig iranià, només una dotzena de petrolers aconseguien passar diàriament.