El cervell necessita entre 8 i 14 dies per desconnectar en vacances

Les vacances no només són un dret fonamental dels treballadors, sinó que, a més, segons confirmen centenars d’estudis, són una eina indispensable per preservar la salut cerebral. Sobretot en un context en què, com demostren desenes d’enquestes, les xifres d’estrès laboral van cada vegada més a l’alça. "Les vacances no són un caprici, són una necessitat per mantenir el benestar del cervell i la salut mental", comenta Gabriele Cattaneo, doctor en biomedicina i investigador de la Barcelona Brain Health Initiative, un projecte de l’Institut Guttmann i la Universitat de Barcelona (UB).

L’objectiu de les vacances, segons assenyalen els experts, hauria de ser, d’una banda, la reducció de marcadors fisiològics de l’estrès i, d’altra banda, la millora de l’estat d’ànim. El debat està en com aconseguir-ho. Segons apunten alguns estudis, els descansos breus d’entre dos i tres dies poden ajudar parcialment a reduir l’estrès percebut i a millorar el benestar, però no s’associen amb millores clares en la salut cerebral. Alguns treballs, com el liderat per l’investigador Markus Hübner, de la Universitat d’Innsbruck, suggereixen que es necessita almenys una setmana consecutiva de descans per observar una recuperació eficaç. D’altres, com l’encapçalat per Ryan Grant, de la Universitat de Geòrgia, indiquen que per aconseguir beneficis clars per a la salut física i mental es requereixen un mínim de 14 dies.

La investigació suggereix que, després de més d’una setmana de vacances, s’observa una reducció del 45% de l’estrès subjectiu i una clara millora de marcadors associats amb l’estrès, com és la presència de cortisol a la sang. També es donen més nivells d’energia, menys fatiga i més vitalitat. Tot això, segons indiquen els experts, està molt relacionat amb el fet que durant les vacances tendim a dormir més i descansar millor. A partir d’una setmana de descans, de fet, s’observa un reajustament dels ritmes de son, cosa que contribueix a una recuperació més profunda del cervell i del cos.

Un altre dels grans beneficis de les vacances, segons comenta Cattaneo, és que, més enllà de descansar, també canviem positivament les nostres rutines i, en la majoria de casos, afavorim activitats més saludables. "Fem més esport, cuinem més i millor, descansem millor. Tots aquests factors tenen un clar benefici per a la nostra salut física i mental perquè, d’una banda, ajuden a netejar el cervell de proteïnes potencialment nocives i, de l’altra, afavoreixen la regeneració de neurones", afirma. "També dediquem més temps a activitats neuroestimulants, com llegir, visitar museus, descobrir nous paisatges o passar més temps en entorns naturals. Es tracta de processos que contribueixen activament a mantenir actiu el nostre cervell i fins i tot a crear noves connexions neuronals", afegeix.

Recuperació emocional

Entre els principals factors que determinen la qualitat del descans destaca la capacitat de desconnectar mentalment de les obligacions laborals. Aquesta desconnexió psicològica, definida per la investigadora Sabine Sonnentag com el procés d’"allunyar la ment de la feina durant el temps lliure", s’ha identificat com un dels predictors més consistents de recuperació efectiva. De fet, diversos estudis liderats per aquesta especialista mostren que les persones que continuen pensant en la feina o revisant correus reporten menys recuperació emocional i més fatiga al tornar.

La ciència també assenyala que les vacances més restauratives són aquelles que combinen períodes de relaxació i descans. Segons demostren diversos estudis, activitats que impliquen novetat, varietat i gaudi activen els circuits de recompensa del cervell i milloren indicadors de benestar subjectiu i flexibilitat cognitiva. Caminar per entorns naturals, viatjar, o descobrir activitats fora de la rutina en són exemples.

Però la clau perquè sigui efectiu és fer tot això intentant mantenir a ratlla l’estrès extern, ja que s’ha vist que qüestions com una planificació logística exigent, els compromisos socials imposats o la pressió per aprofitar al màxim cada dia poden erosionar els efectes restauradors del descans.

5 claus per passar a la inactivitat

Dues psicòlogues, Thaïs Tiana i Maria José Valiente, adverteixen dels riscos de passar de l’estrès total a la inactivitat absoluta. A continuació, alguns consells.

1 No passar de 100 a 0

Les psicòlogues Thaïs Tiana i Maria José Valiente aconsellen dedicar uns primers dies a activitats i després fer un retir. «No podem passar d’anar accelerats a no fer res. Si ho forcem, apareixen sentiments de culpa».

2 Una bona transició

Les dues professionals proposen anar «abaixant les revolucions» durant els primers dies de vacances: descansar i després iniciar rutines agradables com caminar, llegir... És important també dormir.

3 Desconnectar per connectar

La Tiana apunta que «el primer per desconnectar és saber connectar amb altres coses». Connectar significa vincular-se amb el món exterior amb els cinc sentits: «Vista, sentit, gust, tacte, olfacte».

4 No obcecar-se a meditar

Retirar-se a meditar una setmana pot resultar aclaparador per a moltes persones. Per això, Valiente proposa alternatives menys intenses com estar en silenci 10 minuts al dia a l’aixecar-se o al ficar-se al llit.

Notícies relacionades

L’escàndol de les religioses intervingudes amenaça el ‘boom’ dels retirs secrets

Cau una trama que tramitava padrons falsos a migrants a Palafrugell

5 Planificar la tornada

La tornada és motiu de preocupació. Proposen dedicar un dia a aclimatar-se i, al reincorporar-se a la feina, abaixar les expectatives, no voler estar al màxim. «La ment i el cos van més lents, si ens reincorporem a la ciutat». FIDEL MASREAL