‘Graduats’: un nou format televisiu

El dia que vaig acabar el COU (curs d’orientació universitària) jo tenia 17 anys i aquest fet va passar desapercebut a casa meva. Vaig recollir les meves coses, vaig netejar el pupitre, vaig arribar a casa, em vaig menjar un entrepà i vaig dir a la mare: "He acabat el COU". Em va contestar: "Molt bé. Ara toca la universitat, ¿no?". Comprovem com ha canviat el panorama. Fa dies un amic em va explicar que va anar a la "graduació" de la seva filla una vegada acabat el batxillerat... Bé, graduació... Això que la modernitat s’ha inventat i que fa quatre dies ha posat de moda celebrant-ho a les escoles i als instituts.

Els acabats de graduar ho celebren com si ja tinguessin 40 anys i anessin al casament d’un artista de Hollywood. Els vailets vesteixen com si haguessin acabat un doctorat a la Universitat de Harvard i llueixen una corbata per primera vegada a la vida; les mosses, per la seva banda, llueixen vestits molt extremats, i la família no para d’aplaudir, sua d’allò més i fa un munt de fotos i vídeos.

És curiós que aquesta cerimònia sigui poc real: el bullying no apareix, tot són somriures, els discursos dels tutors són molt llargs, progenitors i alumnes estan més pendents de sortir superguais als selfies que d’una altra cosa... La meva pregunta és: ¿a partir de quin moment hem normalitzat aquestes merdes i hem institucionalitzat aquestes cerimònies del no-res?

Doncs, encara que sigui del no-res, goso suggerir que algun canal de televisió pacti amb algunes escoles i adquireixi els drets d’emissió d’aquestes graduacions. Ja visualitzo el format: abans de la cerimònia s’inclouen entrevistes amb familiars directes, vídeos d’alumnes expressen la duresa del curs, confessen les seves expectatives per a l’acte... Adolescents en ple canvi de veu a qui no s’entén de res...

Notícies relacionades

El centre de control de Rodalies cau sis vegades en els últims dos mesos

Sánchez recicla com a novetat el veto de les xarxes als menors de 16 anys

Amb els títols de crèdit acomiadaríem cada capítol, en què sentiríem el Hallelujah de Leonard Cohen o el Someone like you d’Adele mentre veuríem imatges a càmera lenta de familiars plorant, de professors sanglotant abraçant-se a alumnes (recordem que la llàgrima es cotitza avui a mig punt de share per minut emès)... I tot per haver acabat el batxillerat.

És possible que necessitéssim un advocat perquè algú hauria impugnat l’emissió de Graduats (que seria el títol perfecte per al programa). ¿Vol un advocat? Ja s’imaginen quina pot ser la següent frase...