Un banyista mor ofegat cada tres dies a les platges catalanes

Si a aquests 16 ofegats a les platges s’hi sumen unes altres tres persones que han mort en piscines i unes altres tres en aigües interiors, com rius, basses o llacs, Catalunya està vivint un dels pitjors estius en ofegament dels últims anys, amb 22 morts en 45 dies, fet que suposa una mort cada dos dies. En el mateix període del 2024, es van registrar quatre víctimes mortals en piscines i tres en aigües interiors que, junt amb les 11 mortes en platges, en van sumar 18.

Davant aquestes xifres, el Govern va demanar ahir prioritzar la prudència en els banys davant "l’elevada xifra de víctimes per ofegament registrades en aquest primer tram d’estiu". En aquest sentit, des de Protecció Civil insten a tenir més precaució ja que a l’agost s’intensifica la presència de banyistes de totes les edats a la costa.

Les 16 víctimes mortals han mort principalment a la costa central i a la Costa Brava. Un gruix d’elles, apunten des de Protecció Civil, van morir en zones vigilades i amb bandera verda, tot i que també s’han registrat morts en punts on no hi ha servei de socorrisme i també, com és el cas dels nens britànics, en franges horàries en les quals no hi ha coberta la vigilància. Es dona la circumstància que el servei depèn de cadascun dels 66 ajuntaments que tenen competències a la costa. A Catalunya no hi ha un sistema integral de salvament i socorrisme, coordinat per un mateix organisme, sinó que cada municipi amb costa és responsable de contractar aquest servei. Ho fa en funció de les seves necessitats i pressupostos. Així, al litoral català es poden trobar platges grans no vigilades al costat d’altres que sí que ho estan perquè pertanyen a una altra localitat.

Més enllà de les crides a la prudència de Protecció Civil, els socorristes empenyen perquè la Generalitat unifiqui els paràmetres de seguretat a tot el litoral, reguli el sector i proporcioni més mitjans humans i materials que contribueixin a garantir la vigilància. "Hi ha moltes morts evitables", afirma Nacho Ibáñez Cornet, portaveu de la plataforma SOS Socorristes, que afegeix que "la situació és crítica". "Necessitem amb urgència un decret llei que posi fi a la precarització".

"Mentre una piscina no pot obrir sense socorristes, les nostres platges no tenen prou cobertura malgrat generar ingressos per pàrquings, concessions i serveis. És incomprensible que no es destinin recursos a garantir la seguretat de les persones. Si no arriba un compromís públic per part de la Generalitat, ens plantegem fer vaga a tot el litoral català", apunta Ibáñez Cornet.

Per la seva banda Ariadna Grau, delegada de la UGT en el sector, destaca que "cada estiu" els socorristes treballen en condicions precàries, sense prou mitjans per cobrir els quilòmetres de platja. "Aquestes morts podrien evitar-se amb una regulació que garanteixi cobertura, infraestructura i ràtios adequades", afegeix. La normativa que reclamen, afirma, hauria d’incloure la temporalitat mínima del servei, d’abril a octubre, una infraestructura "digna" amb torres o infermeries i les ràtios de seguretat d’un professional cada 200 metres.

Rius, basses i pantans

Notícies relacionades

Espanya es prepara per a una onada de calor de rècord que deixarà registres fins a 10 graus per sobre del normal per a l’època

Cada persona inhala 68.000 microplàstics al dia, molt més de l’estimat

Des del 15 de juny també han mort tres persones ofegades en piscines i 15 més han resultat ferides de diversa gravetat. D’elles, 13 són menors, majoritàriament més petits de sis anys. Protecció Civil assenyala que, malgrat la presència d’adults, no hi va haver una supervisió "directa i continuada dels menors". "Un nen es pot ofegar en pocs segons, per la qual cosa la millor protecció és una vigilància "atenta i constant".

També s’han registrat tres víctimes mortals en aigües interiors, totes homes joves que es banyaven en zones no habilitades, com rius, basses i pantans. El cas més greu va ser el doble ofegament al pantà de Camarasa (Noguera). Protecció Civil remarca que aquest tipus d’espais presenta riscos afegits com corrents, profunditats sobtades, roques o dificultats per accedir-hi, a més que, de vegades, no hi ha cobertura mòbil per avisar al telèfon 112 en cas d’emergència.