Els Mossos activen la unitat de drons en la lluita contra la reincidència a BCN

Per exemple, aquests dispositius possibiliten fer seguiments discrets des de l’aire de grups de sospitosos que intenten eludir els controls policials que s’estableixen dins del dispositiu o bé es desplacen cap a punts freqüentats presumptament per robar. Més enllà d’això, les aeronaus capten imatges que permeten tenir descripcions dels sospitosos i, fins i tot, han arribat a detectar delictes amb aquesta vigilància aèria. La unitat de drons trasllada aquesta informació als responsables de l’operació per activar la intervenció de les patrulles terrestres.

Dins d’aquest pla Kanpai contra la multireincidència els Mossos fan controls amb unitats tant uniformades, com la Brimo o els ARRO, com de paisà per efectuar aquestes inspeccions i detectar sospitosos en punts específics de l’àrea metropolitana, com zones freqüentades, locals en els quals solen reunir-se aquests reincidents o el transport públic. Els agents actuen tant de manera preventiva, ja que els lladregots són conscients de la presència policial, com reactiva, amb policies de paisà que segueixen els delinqüents en cas que es desplacin a altres punts. En aquest àmbit, la vigilància dels drons és essencial per la seva discreció.

La cap Mar Ruiz també remarca que la informació aconseguida des de l’aire permet prendre millors decisions, ja que es té una visió de conjunt de tota l’actuació. "Qui no els ha utilitzat mai i els prova vol repetir, comencem a ser indispensables", explica la coordinadora del grup de vehicles aeris no tripulats dels Mossos.

La policia catalana disposa d’una vintena de drons de tot tipus de mida i autonomia. Alguns poden arribar fins als 40 minuts de vol i elevar-se a uns 120 metres d’altura. S’utilitza el zoom per fer tasques de vigilància. Aquests aparells disposen de càmeres tèrmiques per garantir vols nocturns, poden crear mapes 3D i són capaços de suportar vents de fins a 50 km/h. Periòdicament, es revisen perquè compleixin totes les garanties de seguretat i evitar fallades en el sistema. A més, els Mossos fan proves per avaluar el funcionament d’aquestes aeronaus en situacions climàtiques extremes.

"Optimitzar recursos"

Més enllà del pla Kanpai, l’ús dels drons avança quan hi ha molta afluència de persones en manifestacions, concentracions i esdeveniments, com festes majors, concerts o competicions esportives. També s’han utilitzat aquestes aeronaus en investigacions d’accidents de trànsit, perquè puguin reconstruir-se, o de medi ambient per detectar construccions il·legals. Els dispositius fins i tot poden colar-se per fosses sèptiques per fer una inspecció quan hi ha risc públic i quan les dimensions no permeten l’accés de les persones.

A més, els drons poden entrar al metro a inspeccionar motxilles sospitoses davant un atac terrorista i enviar imatges als artificiers per donar-los informació sobre el tipus d’explosiu. També s’utilitzen per a incendis o inspecció d’edificis que poden desplomar-se o recerca de desapareguts. "Donem una informació amb poc risc, ja que no hi ha un agent al costat del lloc a inspeccionar, i a partir d’aquí es pot planificar i optimitzar recursos", assenyala la cap.

Notícies relacionades

Es Im-Perfect i Manresa Il·lumina guanyen el Premi BBVA a la Sostenibilitat Empresarial

L’èxit de les cases prefabricades a Espanya, més barates i llestes en la meitat de temps: «No donem l’abast amb la demanda»

A més dels drons, els Mossos també disposen des de fa més d’un any d’una aeronau no tripulada d’ala fixa que es destina a la lluita contra el crim organitzat, principalment el narcotràfic, tot i que també s’ha desplegat en la vigilància de línies de ferrocarril, com les de l’AVE, en les quals es produeixen robatoris de coure. El seu cost va ser de 263.300 euros. Aquesta aeronau no tripulada té una autonomia d’unes tres hores, més velocitat i pot recórrer més distància de vol. Incorpora intel·ligència artificial (IA) per facilitar el pilotatge i control, així com la gestió de les imatges en temps real. La policia la destina principalment al control de narcollanxes al litoral català i a detectar plantacions de marihuana en zones de difícil accés. També es pot utilitzar per buscar persones perdudes en llocs de muntanya amb més precisió.

La unitat de drons opera principalment en nuclis urbans en els quals hi ha limitacions per a aquests aparells. "Tenim més permissivitat que un usuari civil però seguim uns protocols específics al compartir espai aeri en zones pròximes a l’aeroport, ja que ens hem de coordinar amb ells", indica la cap, mentre recorda que les seves aeronaus han d’estar equipades amb un paracaigudes per qüestions de seguretat.