La Policia Nacional busca a Catalunya 43 fugitius del crim organitzat internacional

Knezevic figurava en la llista de fitxats de la Unitat de Fugitius de la Policia Nacional. Sobre ell pesaven ordres internacionals de detenció per l’assassinat de dues persones en una illa de Grècia. Per aquesta raó, quan va ser assassinat, la Policia va col·laborar en la seva identificació, ja que feia servir diverses identitats falses.

«Catalunya és un destí molt buscat per al crim organitzat, perquè aquí troben refugi», apunta Carlos Gil, cap adjunt de la Brigada Judicial de la Policia Nacional de Barcelona. Segons es desprèn d’un informe intern de la Unitat de Fugitius al qual ha tingut accés aquest diari, des del 2018 s’han arrestat 99 pròfugs dels 173 dels quals es té constància que, en algun moment, han estat a Catalunya.

Incursions i detencions

El degoteig d’incursions i detencions és constant. Només des de principis d’any, aquesta unitat ha detectat l’entrada a Catalunya de 13 fugitius procedents del crim organitzat, la majoria per tràfic de drogues i homicidis. Tres d’ells han sigut arrestats. L’any passat, dels 30 identificats, 12 van ser detinguts.

En ocasions, aquesta unitat rep informació sobre l’arribada d’un nou fugitiu i, després de dur a terme les comprovacions oportunes, el localitzen en altres punts de l’Estat com Màlaga, refugi també habitual, i alerten les autoritats competents. Gil adverteix que aquestes dades corresponen només a la Unitat de Fugitius, de la qual ell també va ser responsable. És a dir: no estan comptabilitzats els detinguts en aeroports o els d’altres unitats i cossos policials.

¿Per què s’amaguen a Catalunya?

La pregunta s’imposa: ¿per què trien Catalunya i Barcelona com a refugi? Segons fonts policials, el motiu principal és l’estil de vida i la ubicació geogràfica: «Els agrada refugiar-se aquí pel bon viure, hi ha molta seguretat i creuen que estaran fora de perill de patir un assassinat», apunta Gil.

A més, explica el comandament policial, tant a Catalunya com a la resta d’Espanya es disposen de «prou vies de comunicació terrestre, marítimes i aèries que els permeten seguir en contacte amb els seus familiars i amb els membres de l’organització». De fet, moltes vegades aquests fugitius utilitzen Espanya «com a base d’operacions i per blanquejar diners mitjançant l’adquisició de béns».

Són relativament a prop dels seus països d’origen i poden continuar controlant les seves activitats: «Quan te’n vas lluny, perds una mica el control –explica l’adjunt a la Policia Judicial–. Per exemple, si un membre de la Camorra se’n va al Brasil, està lluny de la seva activitat, però des d’aquí es pot moure més fàcilment agafant un veler fins a la costa italiana o per via terrestre». A més, al tractar-se d’un país turístic, «poden passar més desapercebuts» gràcies al trànsit constant de visitants.

Homes de 20 a 40 anys

Per nacionalitats, els fugitius que més es refugien a Catalunya són, per aquest ordre, alemanys, francesos, italians, suecs i, especialment en els últims temps, serbis-montenegrins i albanesos. Procedeixen del crim organitzat relacionat amb el tràfic de drogues i el multicrim ( homicidis, segrestos, extorsions), i la majoria són homes d’entre 20 i 40 anys, segons consta en l’informe de la Unitat de Fugitius.

No acostumen a anar armats i si ho fan és per temor de ser assassinats per bandes rivals: «Una vegada vam detenir un italià que no sortia mai de casa, fins i tot li portaven el menjar al seu domicili. Vam haver d’esperar dies i dies fins que al final va sortir», apunta el comandament policial.

Malgrat les fortes mesures de seguretat que els envolten, el policia apunta que sempre acaben cometent un error. «Ser fugitiu no és fàcil. Els busca la policia i els rivals i al final és com viure en una presó», diu. Una altra font d’inestabilitat és la família. Senten enyorança, volen veure els seus familiars i la policia, en aquest context, espera que cometin un error. Va ser el cas d’un fugitiu d’origen búlgar arrestat fa dos anys a Badalona: «El noi va i penja a Instagram que estava en una discoteca aquella tarda».

Guerra entre narcos

És indubtable que el nombre de fugitius ha augmentat en els últims anys a l’abric de la guerra entre narcos. En aquest sentit, explica Gil que els agents s’enfronten a un risc afegit en les operacions a causa que les bandes rivals utilitzen armilles uniformades falses per fer-se passar policies: «Els delinqüents utilitzen les nostres identificacions en les bolcades [assalts per robar la droga a bandes rivals], ja que les compren fàcilment a internet».

Per aquesta raó, afegeix, «els assalts els fem amb gent uniformada, perquè no puguin pensar que som falsos policies». L’inspector en cap reconeix que el crim organitzat és ara més violent després de la irrupció de la marihuana a Catalunya.

Detencions

Notícies relacionades

L’home atropellat per un tren a Bellpuig (Lleida) fugia de l’incendi del prostíbul

‘Generació m’avorreixo’: ¿què fer quan les agendes de ministre dels nens es buiden de cop a l’estiu?

A Catalunya, un total de 389 delinqüents reclamats per països estrangers (no només pertanyents al crim organitzat, i això explica el ball de xifres) van ser arrestats l’any passat pels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional, la majoria per tràfic de drogues, robatoris amb violència i més d’una vintena d’homicidis o temptativa. Aquestes dades inclouen detencions al carrer i a l’aeroport i les operacions d’altres unitats policials més enllà de la dels fugitius. «Per això la xifra és més elevada», afegeix Gil.

De les 223 detencions del 2024 dels Mossos, 163 corresponen a ordres europees de detenció, i 60 més, a internacionals. Quant a la tipologia delictiva, destaquen 39 delictes per tràfic de drogues, 26 robatoris amb violència, 20 estafes i 12 homicidis, segons informen els Mossos d’Esquadra. La col·laboració entre la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) i l’Àrea de Coordinació Interpolicial (ACINTER) ha sigut clau per poder dur a terme els arrestos, diuen els Mossos. D’altra banda, la Policia Nacional va arrestar el 2024 166 persones reclamades internacionalment, majoritàriament per delictes greus.