Espanya haurà d’invertir 800 milions per descarbonitzar els ports

Partícules en suspensió

En aquest context, Ports de l’Estat s’ha incorporat recentment a l’Aliança Net-Zero MAR, una associació creada per accelerar l’electrificació dels ports espanyols i la descarbonització del transport marítim. L’objectiu és que els ports de titularitat estatal subministrin d’aquí al 2030 energia elèctrica procedent de fonts renovables almenys als vaixells portacontenidors i de passatge, tant creuers com ferris.

Amb aquest final, l’Aliança integra més de 70 navilieres, drassanes, companyies elèctriques, tecnològiques, consultories, autoritats portuàries i tota la cadena de valor del sistema maritimoportuari. Amb l’electrificació dels molls, la prioritat ara és reduir la contaminació, en concret les partícules en suspensió, els òxids de nitrogen i el diòxid de sofre, unes substàncies nocives tant per a la salut com per al medi ambient que els vaixells generen mentre estan atracats al port.

"És imprescindible un diàleg fluid entre tots els actors –ports, navilieres i companyies elèctriques– per definir com s’executen els contractes", explica el president de l’aliança, Javier Cervera, també responsable de transició energètica a Baleària. "Les navilieres, per exemple, demanem comprar energia d’una determinada manera", diu.

Algesires, el port de Barcelona, València i el port de Palma ja tenen algunes instal·lacions connectades i operant, si bé encara queda camí per fer. I encara més si entre els objectius hi figura alimentar embarcacions que naveguen amb propulsió elèctrica de bateria. Marinas de España ha firmat un acord amb Iberdrola –membre de l’Aliança Net-Zero MAR– per electrificar i descarbonitzar 180 ports esportius a Andalusia, Astúries, les Balears, les Canàries, Catalunya, Galícia, Múrcia i la Comunitat Valenciana.

Alt cost inicial

La transformació no està sent fàcil. Si bé el sector de les embarcacions elèctriques a Espanya actualment creix, ha de fer front a reptes com l’alt cost inicial dels models elèctrics, l’autonomia limitada de les bateries i l’escassa infraestructura de recàrrega. Tot i això, de mica en mica es reflecteixen els canvis en els tres segments principals: petites embarcacions d’oci, transport de passatgers en trajectes curts i embarcacions de treball com pesquers i vaixells de servei portuari.

Notícies relacionades

"L’esport em va fer deixar de menjar. Després, em va ajudar"

Cremar les naus, la solució dels narcos a alta mar

Malgrat això, també en el segment del transport marítim en el futur "se n’anirà molt més enllà", assenyala, convençut, Cervera, ja que es preveu continuar instal·lant infraestructures no únicament per permetre l’aturada dels motors auxiliars dels vaixells al port, sinó també per atendre embarcacions que comencen a incorporar bateries per a la propulsió, la qual cosa requerirà una demanda elèctrica més alta que l’actual.

En aquest sentit, és fonamental avançar-se i avaluar l’ampliació de potència necessària per a l’electrificació de vaixells amb bateries, una cosa que l’aliança preveu fer pròximament. De moment, ja hi ha vaixells elèctrics que estan en fase de construcció i que entraran en servei la primavera del 2027 per a la línia Tarifa-Tànger de Baleària. Segons assenyala el responsable de Transició Energètica de la companyia, "a mesura que les bateries es facin més petites i eficients, es podran abordar més projectes, en funció també de la capacitat elèctrica disponible als ports".