Cremar les naus, la solució dels narcos a alta mar

Mar endins, les patrulleres policials que persegueixen el narcotràfic han de portar agents armats, farmaciola, llanxes d’arriat ràpid, navegació veloç per als abordatges... D’un temps ençà, a més, també convé portar mànegues i canons d’aigua per apagar els incendis al mig de l’oceà que provoquen els delinqüents .

L’última vegada que ha passat va ser el 4 de juliol en aigües a 50 milles de Tenerife. Hi havia molt mala mar. Els dos ocupants d’un narcoveler, un francès i un holandès, van veure que s’atansava el vaixell patruller Sacre de vigilància duanera, la policia d’Hisenda, i van reaccionar calant foc a la càrrega de cocaïna que portaven al ventre de la seva embarcació. Immediatament, una columna de fum negre agitada pel vent es va apoderar de la coberta. El foc va arribar a ser tan incontrolable que un dels tripulants hauria de ser després evacuat en helicòpter, greument cremat.

Al Sacre només hi porten mànegues i una llanxa semirígida d’assalt de 5,7 metres. És perillós acostar-se a un vaixell en flames amb tan poca defensa. A més, els vigilants duaners no disposen del seu vaixell de referència a les Canàries, el Cóndor, sotmès a una llarga reparació, segons les fonts d’aquest cos policial, per falta d’un manteniment adequat. No podien fer més que esperar l’arribada d’un altre patruller que venia darrere, el vaixell d’operacions especials Petrel, del mateix servei, que disposa de canons d’aigua contra el foc.

Va cremar la majoria del carregament, potser mitja tona, però se’n van salvar 25 quilos, prou per processar els dos peons narcos que s’encarregaven del transport de la droga cap a Europa. Al cap i a la fi, en aquests judicis, més que no pas la quantitat importa l’agreujant de pertinença a organització criminal.

L’incendi al narcoveler el va acabar enviant al fons del mar. I aquest és un dels estratagemes del narcotràfic. Per a les màfies de la travessia de l’Atlàntic surt més a compte destruir la càrrega, provocar el naufragi i obligar la Guàrdia Civil o la vigilància duanera a rescatar els tripulants. Tant com intentar evitar el càstig penal, els peons del narcotràfic busquen un objectiu que té la seva importància: poder provar als caps que no s’han quedat la droga que no ha arribat a la destinació.

Naufragar a propòsit

Aquestes gestes dels narcos couen molt als vigilants duaners. Un dels seus companys, Carlos Esquembri, va perdre la vida abordant un vaixell al qual els traficants havien calat foc. Va ser el 18 de març del 2023, i en el col·lectiu porten gravada aquesta data.

És ràpida l’execució del truc. A l’aparèixer la patrulla policial, si no veuen possibilitats de fugida, els narcos tenen dues opcions: obrir les vàlvules d’inundació i enfonsar el vaixell o calar foc als farcells de cocaïna amb algun líquid inflamable, o amb el mateix combustible del veler, de vegades amb garrafes preparades a aquest efecte entre la càrrega. "Saben que els rescatarem si queden tirats a l’aigua", comenta un policia d’Hisenda.

És un estratagema propi de la ruta de la droga per l’Atlàntic. A l’estret és diferent perquè també és diferent la càrrega i el mitjà de transport. Als tripulants de les llanxes ràpides del cànnabis, mentre prolonguen la persecució policial, els serveix desempallegar-se dels farcells de droga llançant-los a la mar, perquè l’haixix no flota i la càrrega s’enfonsa ràpidament. Però això no passa amb els paquets de cocaïna.

"Fa 20 anys, els narcos duien la cocaïna en gàbies. Quan ens veien aparèixer, les llastaven i les llançaven a la mar, però aquesta és una maniobra més lenta i menys efectiva que calar-hi foc", diu un veterà de l’Agència Tributària en la lluita contra el narcotràfic.

A més, "allà el problema era per als dolents", afegeix. Si no hi havia intercepció no se’n publicava res enlloc. I si no es publica, els mariners no tenen manera de demostrar al capatàs de la banda que no han patit una bolcada (robatori de droga per una altra organització mafiosa) o no s’han quedat la coca. I en aquest negoci la suspicàcia és moneda corrent, i de valor molt alt .

Telèfons a l’aigua

Obrir les vàlvules i inundar el vaixell és tan perillós com cremar-lo. Al Senegal, fa dos anys, els narcos van enfonsar una gran partida de coca i el seu vaixell amb cinc guardes marítims senegalesos a bord. Es van ofegar tots. I quan es tracta de foc... "Una vegada que s’ha calat foc als farcells de cocaïna, que sol ser amb garrafes de gasoil, és molt difícil d’apagar", relata una de les fonts consultades.

Com que la narcoembarcació té moltes possibilitats de ser destruïda, de vegades els narcos compren vells paquebots per a les càrregues més grans. Aquesta va ser la destinació del vell remolcador Cyclop. La vigilància duanera el va seguir des de Galícia i el va interceptar al nord de les Canàries. Portava 15.000 quilos d’haixix des d’Holanda cap a alguna zona de descàrrega a la costa subsahariana, presumiblement per canviar-lo per cocaïna recalada allà des d’Amèrica. Dos anys després de la confiscació, va sortir a subhasta... i se’l va quedar una altra màfia del narcotràfic.

Notícies relacionades

"L’esport em va fer deixar de menjar. Després, em va ajudar"

Abatut un home a Montornès a l’entrar armat a la comissaria

En les fugides no solament van la droga i el vaixell al fons del mar. Els narcos es desfan de papers en què hagin pogut anotar contactes i destinacions. Últimament els fan servir molt, perquè és més segur per a ells destruir un paper, sense haver deixat rastre de comunicacions per missatgeria mòbil. Els telèfons, per descomptat, també van a l’aigua. Fins i tot els mòbils satel·litaris.

Els tripulants de les rutes atlàntiques de la droga no es comporten amb la violència dels llanxers de l’estret de Gibraltar. "Sorpresos a alta mar, no tenen lloc on anar, per amagar-se. I si disparen, el delicte és encara pitjor. En tenen prou enfonsant el vaixell".