Els 27 joves activistes que van impulsar la causa

El Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) ha dictat que els estats tenen l’obligació legal d’actuar davant el canvi climàtic. Darrere del ja conegut com a "judici climàtic del segle" no hi ha grans bufets d’advocats ni lletrats de renom internacional. El que hi ha és un grup de joves activistes que, des d’una de les regions més vulnerables del planeta, van decidir fer l’impensable i portar tots els governs del món davant la més alta instància de justícia de les Nacions Unides per denunciar que, fins ara, ningú ha fet prou per frenar l’avenç de la crisi climàtica i que, a causa d’això, hi ha comunitats senceres sentenciades a desaparèixer sota els efectes de la pujada del nivell del mar, les inundacions extremes o la fam provocades per les onades de calor i sequeres. Però ¿qui són els activistes que han impulsat aquesta causa? ¿Per què van decidir presentar el seu cas davant el tribunal de la Haia? ¿I què esperen aconseguir després d’aquesta resolució judicial fins ara inèdita?

Aquesta història arrenca el 2019, a les petites i amenaçades illes del Pacífic, on un grup de 27 joves estudiants de Dret van començar a debatre sobre el "risc existencial" que suposava per a ells, així com per a altres comunitats del sud global, que els governs del món no actuessin davant l’avenç dels desastres climàtics. La seva queixa era, d’una banda, que la inacció climàtica està accelerant fenòmens extrems com la pujada del nivell del mar i, d’altra banda, que la falta de mesures d’adaptació exposava les seves llars a la desaparició completa en qüestió d’anys.

Engolits pel mar

Les queixes d’aquests joves van acabar donant lloc a la plataforma Pacific Island Students Fighting Climate Change (PISFCC) i a l’objectiu, fins aleshores impensable, de portar la seva causa davant el Tribunal Internacional de Justícia. "Vam veure com les nostres comunitats estaven sent engolides per l’oceà i vam entendre que havíem d’actuar perquè ningú més està disposat a defensar-nos", recorda Vishal Prasad, un dels fundadors del moviment.

Notícies relacionades

Els oceans, d’abocador a peça clau global, Tema del Diumenge

Juana Rivas, imputada per sostracció del seu fill menor

El que va començar com un moviment local de joves del Pacífic aviat es va convertir en una campanya global a la qual es van afegir centenars de joves de països del sud global com, per exemple, Bangladesh, Mèxic, Kenya, Filipines, Costa Rica i el Carib. Així va néixer la coalició World’s Youth for Climate Justice (WYCJ), una xarxa internacional que va portar la iniciativa a noves altures i va reafirmar la necessitat d’elevar la seva lluita fins al més alt tribunal de les Nacions Unides. Durant més de sis anys, centenars de joves d’aquesta xarxa han treballat per recopilar informació sobre els estralls climàtics a les seves regions, així com els problemes humanitaris derivats d’això, per construir així "arguments jurídics sòlids" per presentar davant el tribunal. "Aquests joves van convertir el dret en una eina de canvi i la seva ràbia en una estratègia per aconseguir un canvi real", resumeix una font pròxima al procés.

La proposta va ser presentada de manera oficial davant el tribunal de les Nacions Unides de la Haia pel govern de Vanuatu, una petita nació insular que, com moltes a la seva regió, viu sota l’amenaça directa de l’augment del nivell del mar. El març del 2023, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar per unanimitat la sol·licitud d’Opinió Consultiva al Tribunal de la Haia sobre aquesta causa.