Catalunya crea el primer banc de microbiota fecal de l’Estat per tractar infeccions intestinals greus

De moment, el trasplantament d’excrements només s’utilitza en pacients amb infeccions recurrents originades pel bacteri ‘Clostridioides difficile’, una afectació intestinal greu sovint associada a l’ús d’antibiòtics i que pot provocar diarrees persistents, deshidratació i fins i tot posar en risc la vida del pacient. Actualment, fins a un 25% dels casos recauen després del primer tractament amb antibiòtics convencionals i, d’aquests, el 40% experimenta una segona recaiguda.Jordi Guardiola, cap del Servei d’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari de Bellvitge, ha afirmat que «l’administració de microbiota fecal té un èxit extraordinari en aquests pacients, ja que més del 90% que reben un trasplantament es curen» en el primer tractament. En el cas d’un segon trasplantament, la taxa arriba al 100%. El doctor també ha assenyalat que prop de 200 persones es podran beneficiar del tractament gràcies al nou banc i que estan «feliços i orgullosos» perquè poques vegades aconsegueixen curar els pacients amb aquestes dades tan satisfactòries.

El projecte d’innovació va començar de la mà de l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital Clínic, on, des de l’any 2014, s’han dut a terme 171 trasplantaments de microbiota fecal (TMF). A Bellvitge s’han realitzat 116 TMF i, des de l’any 2018, al Clínic se n’han dut a terme 55 més. El tractament consisteix a administrar microbiota intestinal procedent d’un donant sa amb l’objectiu de restaurar l’equilibri de la microbiota del pacient. Les principals vies d’administració són la via oral, amb càpsules liofilitzades de microbiota fecal (el 67,8%), seguit per la colonoscòpia (el 32,1%).

Ignasi Carrasco, director de l’Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut, ha explicat que els dos centres sanitaris es van aliar per presentar la idea de crear un banc de microbiota català a una convocatòria de projectes impulsada per la conselleria. La iniciativa va ser una de les 181 seleccionades per rebre ajudes valorades en 60 milions d’euros fins al 2026. En aquesta línia, ha defensat que aquesta innovació «apropa una prestació per tractar una malaltia no gaire comuna, però que té moltes dificultats per resoldre’s, i acosta aquest tractament a tota la ciutadania de Catalunya independentment d’on es trobi».

Requisits per ser donant

Begoña González, responsable del Programa de Donació i Trasplantament de Microbiota Fecal a l’Hospital Clínic de Barcelona, ha explicat que ser donant d’excrements requereix més compromís que el de sang o cèl·lules. Els requisits són els següents:

• Tenir entre 18 i 60 anys

• Tenir uns hàbits de vida saludables

• No patir cap malaltia

• No haver pres antibiòtics en els últims tres mesos

• No haver viatjat fora de la Unió Europea en els últims sis mesos

Els possibles candidats arriben als hospitals de Bellvitge o al Clínic a través de la Unitat de Donants del Banc de Sang i Teixits i han de passar una entrevista exhaustiva, una bateria de proves i analítiques i un cultiu d’excrements per descartar la presència de patògens. Si se superen totes aquestes proves, es poden fer donacions regularment durant dos mesos. «Aquestes es congelen i es mantenen en quarantena i finalment es fa una nova tria per confirmar que les mostres es poden utilitzar en pacients», ha afegit González. Els donants fan la seva donació des del seu domicili i una empresa especialitzada s’encarrega de recollir les mostres i traslladar-les als laboratoris dels centres sanitaris en un procés complex però segur. Pel que fa al trasplantament en si mateix, ha explicat que es tracta d’«un procediment ambulatori senzill i amb mínimes complicacions».

Els responsables del nou banc de microbiota han remarcat la necessitat de conscienciar la ciutadania que aquest tipus de donacions «també poden salvar vides», ja que aquesta pràctica no està tan estesa com la donació de sang, teixits o òrgans. «El grau d’altruisme en el donant d’excrements és més alt que en el del donant de sang, perquè manipular excrements no agrada a ningú», ha apuntat el doctor Guardiola, que ha remarcat que a aquest fet se li suma el problema que, finalment, poques donacions (un 5% del total) s’acaben aprofitant. Joan Ramon Grífols, director assistencial del BST, també ha considerat que cal fer molta pedagogia per explicar a la població «què és aquest tipus de donació i què implica».

El Banc de Sang i Teixits (BST) s’encarrega de la captació inicial de donants així com conservar i emmagatzemar el producte acabat i distribuir-lo a qualsevol centre del sistema públic (SISCAT) que ho necessiti. Tot aquest procés es porta a terme sota la supervisió de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), que actua com a autoritat sanitària competent en l’àmbit de les substàncies d’origen humà i garanteix la seguretat, la traçabilitat i la qualitat del circuit.

Un cas d’èxit

Un dels casos d’èxit és el de Santiago Marco, que va patir la infecció per aquest bacteri poc temps després d’haver pres una tanda intensa d’antibiòtics a causa d’una pneumònia: «Em vaig aixecar un dia amb uns mals abdominals terribles», ha explicat. Va anar al metge de capçalera de la seguretat Social i li van recomanar menjar arròs bullit. Al no experimentar millora, va anar al metge de la mútua, que li va diagnosticar una infecció de ‘Clostridioides difficile’. Va dir que li van receptar antibiòtic i li van donar l’alta, però que tres setmanes després va recaure i el van tornar a ingressar i tractar amb antibiòtics.

Notícies relacionades

Avistats almenys 15 óssos aquesta primavera al Pirineu català: "Les dades demostren que la convivència és possible"

Trobats morts els dos joves desapareguts a Camarasa

El pacient va explicar que a l’hospital va començar a informar-se sobre la patologia a través d’internet i va descobrir que existia un cercle viciós d’antibiòtics i recaigudes que podia arribar a comprometre la seva vida. «Portat per la meva curiositat, vaig descobrir que hi havia el trasplantament de microbiota i que a Bellvitge el feien de forma pionera», ha apuntat. Va escriure al doctor Guardiola sense esperances que li contestés i, per a la seva sorpresa, li va respondre i li va proposar que es desplacés a Bellvitge en cas de patir una recaiguda. D’aquesta manera, quan va tornar a emmalaltir, es va traslladar al centre sanitari on els metges el van sotmetre a un tercer tractament amb antibiòtics i li van comunicar que la solució implicava fer-li el trasplantament: «Jo tenia molt clar que en altres països funcionava i no tenia cap problema de sotmetre’m a un trasplantament d’excrements», ha afirmat.

Finalment li van fer una colonoscòpia per fer realitat el trasplantament de microbiota: «Vaig estar una nit ingressat i em vaig curar», ha relatat el pacient, molt satisfet de l’experiència. Ha admès que, poc després de la intervenció, va tenir digestions pesades durant un temps, però que no ha tornat a recaure. Marco ha manifestat que aquesta teràpia li va canviar la vida i ha insistit en la importància que existeixi el banc per propiciar aquestes donacions: «Estic molt agraït al donant, i espero que tothom que passi una situació com la meva pugui tenir l’opció de curar-se», ha sentenciat.