Famílies i experts demanen escurçar la vacances d’estiu i «racionalitzar» els horaris escolars a Espanya

«El calendari escolar es negocia entre els sindicats i l’Administració, les famílies no tenim cap veu allà. Poder debatre sobre això és una cosa que reclamem des de fa dècades. Necessitem replantejar la quantitat de dies lectius i la quantitat d’hores lectives diàries», apunta Rubén Pacheco, vicepresident de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnat (CEAPA), la plataforma d’associacions de famílies de l’Estat. Des de la CEAPA tenen clar que l’escola espanyola necessita més dies lectius i que els dies festius es distribueixin al calendari amb criteris pedagògics i pensant en el benestar de l’alumnat.

«La calor no és una excusa vàlida per justificar una aturada tan llarga a l’estiu; no pot ser que al segle XXI els centres educatius continuïn sense estar climatitzats», afegeix Pacheco, partidari de la jornada partida tant a primària com a secundària, com es fa en la majoria de centres concertats, i que els menjadors escolars siguin gratuïts i per a tot l’alumnat. De fet, els principals esculls per a la reforma horària són els dèficits en la climatització dels centres, la falta de cantines i cuines –cosa que implicaria una gran inversió en infraestructures i en beques menjador– i l’oposició dels docents.

En aquest sentit, Joaquim Pintado, d’ANPE, el sindicat majoritari a l’escola pública a Espanya, s’expressa en direcció oposada al representant de les famílies. Pintado remarca que els dies de classe els marca la Lomloe –que indica que han de ser com a mínim 175– i apunta «al problema de la climatologia». «Al juliol i agost és impossible fer classe», argumenta el líder sindical, que aposta per la jornada intensiva tant a primària com a secundària. «Catalunya és de les poques comunitats autònomes en les quals es manté la jornada partida en el conjunt de la primària i els resultats no són millors que en comunitats on fan intensiva», argumenta el portaveu d’ANPE.

Malgrat que no hi ha una sola realitat en el conjunt d’Espanya, la jornada intensiva a secundària és majoritària a gairebé tot el territori espanyol. Respecte a primària, es tracta d’una decisió que pren cada centre. A diferència del que passa a Catalunya –on la primària és partida a tot arreu, a excepció dels 25 centres que formen part d’un pla pilot–, en la major part de comunitats autònomes els centres educatius poden decidir la jornada.

De fet, el Ministeri d’Educació desconeix el nombre d’escoles que han optat per cada tipus de jornada a primària. Al tractar-se d’una competència de les comunitats, afirmen, eludeixen interferir. No tenen dades sobre en quin tipus de jornada estudia l’alumnat espanyol, ni es posicionen a favor d’una jornada o altra.

Començar més tard a l’institut

A ulls de Teresa Esparabé, secretària general de la Federació Estatal d’Ensenyament de CCOO, «analitzar només la jornada i el calendari escolar per valorar els resultats acadèmics pot ser trampós, perquè en educació no hi ha solucions fàcils a problemes complexos ni propostes màgiques». «Per tenir uns bons resultats cal analitzar moltes altres variables externes a l’escola, com la pobresa infantil, o internes a l’escola, com la inversió educativa», afegeix Esparabé, convençuda que «hi ha qüestions que influeixen molt més en el rendiment educatiu que l’horari o el calendari, com l’accés universal i gratuït als menjadors escolars».

D’altra banda, els experts coincideixen que les 11 setmanes que separen divendres 20 de juny, dia en què els nens es van acomiadar dels seus companys abans de començar les vacances, i el dilluns 8 de setembre, quan tornaran a les aules, suposen un temps de desconnexió massa llarg que té conseqüències en l’alumnat, sobretot en els nens i nenes d’entorns més vulnerables que no tenen un estiu «enriquit» i no participen en casals ni se’n van de colònies ni de vacances. «El que tenim nosaltres és menys dies lectius a l’any i més hores al dia, sobretot a secundària, amb una jornada contínua inacabable, esgotadora per tothom. En altres països opten per altres estratègies, menys vacances a l’estiu i dies més curts», apunta la doctora en Sociologia Elena Sintes, autora de l’informe ‘A les tres a casa? L'impacte social i educatiu de la jornada escolar contínua’ Una de les propostes que generen més consens és retardar fins a les 9 del matí l’entrada a l’institut, que sol ser entre 8 i 8.30.

«En general, la concentració de moltes hores lectives compactades no és positiu ni per als processos d’aprenentatge ni per al benestar de l’alumnat. En aquests esquemes és evident que l’escola perd dues funcions clares, més enllà de la que té encomanada de transmissora d’aprenentatges, que són la de la custòdia i la de generació de benestar. Com més concentració del contingut lectiu en una part del dia, més part del dia aquests nois estan en espais de custòdia i estímul desiguals, i això, com a mínim, no permet reduir les desigualtats educatives. Que les incrementi més o menys cal veure-les, però és segur que no permet reduir-les», reflexiona el sociòleg Miquel Àngel Alegre, responsable de projectes de la Fundació Bofill.

Diferents perfils professionals

Hi ha diferència entre la jornada lectiva i la jornada educativa. L’evidència diu que la clau no està a incrementar la càrrega lectiva sinó el temps en què l’alumnat pot ser a l’escola, cosa que implica la participació interdisciplinària de diferents perfils d’educadors.

Notícies relacionades

L’Agència Estatal de Salut Pública rep avui la llum verda

Nova adjudicació de docents després de l’"error deliberat" detectat en el procés

Pel que fa a la resta de comunitats autònomes, on cada vegada és més comú la jornada intensiva també a primària, Lucas Gortazar, expert en educació i autor de l’informe ‘Jornada escolar contínua’, ho té clar: «No té cap sentit que nens de 3 anys mengin a dos quarts de cinc de la tarda».

*Informació elaborada amb la col·laboració dels diaris del grup Prensa Ibérica.