Les hospitalitzacions per depressió en adolescents augmenten més d’un 1.200% en les últimes dues dècades

Aquests resultats es desprenen de l’anàlisi de més de 9.800 ingressos hospitalaris de joves d’entre 11 i 18 anys entre el 2000 i el 2021 recollits al Registre Nacional d’Altes Hospitalàries d’Espanya. Entre les principals troballes, destaca que tres de cada quatre pacients van ser noies, amb un 74,3% dels casos. A més, tres de cada quatre hospitalitzacions, es van produir en adolescents d’entre 14 i 17 anys i l’edat mitjana d’hospitalització entre els joves va ser de 16 anys, tot i que el 2021 es va observar un descens en l’edat d’ingrés.

Un problema greu

Segons Eduardo González Fraile, investigador de la Facultat de Ciències de la Salut d’UNIR i principal responsable de l’estudi, «la depressió en nens i adolescents és un problema greu que afecta tant la salut física com el benestar emocional». «Aquesta circumstància pot comportar un deteriorament gradual en el seu funcionament social, emocional i en el rendiment acadèmic, físic i, fins i tot, personal», afegeix l’investigador.

La falta d’un diagnòstic adequat o una intervenció tardana pot tenir «importants conseqüències» tant en l’edat adulta com en la prolongació de la malaltia, dificultats per relacionar-se, baixa autoestima, addiccions o risc de conductes suïcides, s’afegeix. Per això, els experts insisteixen que «és essencial identificar els factors desencadenants per detectar i iniciar un tractament a temps».

Temps d’ingrés

Un altre dels punts destacables de l’estudi és que el temps d’ingrés per depressió és més gran que el d’altres patologies psiquiàtriques, amb una mitjana de set dies a l’hospital. Les autolesions, la ideació o l’intent de suïcidi van ser els trastorns associats a la depressió que més han portat els joves a ingressar al centre. El positiu, segons els experts és que, malgrat l’augment d’ingressos per aquesta raó, la mortalitat hospitalària va ser relativament baixa (0,2%). En els pocs casos en què va passar aquest desenllaç fatal, es va observar una edat més gran dels pacients.

En aquest sentit, l’investigador d’UNIR i director general d’Emooti, Hilario Blasco-Fontecilla, va recordar que «els joves amb depressió solen presentar alteracions de conducta, del son i l’alimentació, a més de les alteracions en les emocions, i és molt preocupant quan es tanquen en si mateixos o presenten autolesions, siguin o no suïcides».

Especifiquen, a més, que es va observar una concentració d’ingressos més gran per depressió a partir del 2011, ja que el 75% dels ingressos recollits es van concentrar en aquest període. En paraules de González Fraile, «aquest augment pot estar relacionat amb alguns fenòmens socials i culturals com més incertesa en els seus futurs personals, acadèmics i socials després de la crisi econòmica del 2008».

Hiperconnexió

«També hi ha influït l’ús massiu i generalitzat de les xarxes socials o l’aparició de nous esquemes socials contemporanis basats en la immediatesa, la hiperconnexió o la disponibilitat de recursos i gratificacions a baix cost a través d’internet», adverteix l’investigador.

Respecte a la pandèmia, els autors de l’estudi de la UNIR assenyalen que es va detectar que va tenir «un efecte multiplicador» en les gràfiques d’evolució d’ingressos hospitalaris. «Si bé, durant aquest període, el nombre d’ingressos per altres motius va patir un descens important, els ingressos per problemes de salut mental es van disparar en aquest sector de la població», indiquen.

«L’augment sostingut d’hospitalitzacions reflecteix un problema de salut pública que requereix resposta urgent», destaquen els autors. Remarquen que fa falta més dotació de recursos sanitaris, programes de formació oficials en salut mental infantojuvenil i més conscienciació. A més, s’ha de prioritzar l’enfortiment de la detecció primerenca a les escoles i garantir una intervenció oportuna per mitigar la creixent càrrega de trastorns de salut mental en joves.

No demanen ajuda

Notícies relacionades

Educació treballa contra rellotge per reparar el fiasco de les adjudicacions de professors: Set preguntes i respostes del cas

Obre el pàrquing de Bonaire a Aldaia, símbol de les mentides de la dana

Fa tot just uns dies, un informe de la Confederació Salut Mental Espanya denunciava la falta de confiança en el sistema educatiu, l’absència d’una xarxa específica per a menors d’edat i l’ús de pràctiques com la sobremedicació, l’aïllament o les contencions físiques. Amb les dades de l’entitat, el 41% dels joves d’entre 13 i 18 anys afirmen haver tingut un problema de salut mental l’últim any. No obstant, més de la meitat no ha demanat ajuda, i 4 de cada 10 no ho fan perquè no saben a qui acudir.

La Confederació proposa implantar programes de prevenció i detecció precoç, millorar la coordinació entre educació i sanitat i garantir la figura de Coordinació de Benestar en tots els centres escolars, tal com estableix la llei. Altres dades avalen aquesta inquietud per la prevenció: el Ministeri de Sanitat publicava a principis de mes els resultats de la primera onada del Baròmetre Sanitari 2025 que revela que el 20,6% de la població ha requerit atenció sanitària per motius de salut mental l’últim any. El 52% va acudir a la sanitat pública, l’11,6% a través d’assegurances privades i un 30,3% mitjançant pagament directe.