Només un de cada tres càmpings té pla contra inundacions

El sector esgrimeix que hi ha hagut canvis normatius i que la tramitació és lenta, a més d’assegurar que es treballa intensament per tenir-los a punt aviat. La Generalitat prepara un nou decret per regular aquesta activitat.

Catalunya té 40 instal·lacions d’acampada en zones inundables

La federació del sector afirma que es triga un any o més a validar els plans

Només un de cada tres càmpings  té pla contra inundacions
3
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Periodista

Especialista en medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

En els últims cinc anys, només 119 càmpings dels més de 300 existents a Catalunya disposen d’un pla d’autoprotecció (PAU) davant inundacions validat per l’autoritat competent. Són dades facilitades pel Departament d’Interior i Seguretat després d’una pregunta formulada pel Partit Popular en seu parlamentària. Desenes de càmpings catalans són a prop de rius i rieres i, després de la dana a València, el Govern va posar el focus sobre aquestes instal·lacions "no rígides" –a diferència d’escoles, residències i hospitals en sòl inundable– per reduir riscos davant possibles riuades.

En el dia d’avui, en plena temporada d’estiu i després de les pluges intenses de fa una setmana, que van causar inundacions puntuals en diversos punts de Catalunya, una tercera part dels càmpings encara no té "homologat" el pla d’autoprotecció. "Els documents es consideren no homologats quan presenten defectes importants, sigui perquè no es contemplen tots els riscos, perquè són massa teòrics i no preveuen simulacres o perquè són poc concrets, entre altres causes", detalla Sonia Alpín, responsable d’aquest tipus de plans, en conversa amb EL PERIÓDICO.

Treballadors formats

Per a Alpín, aquesta eina és imprescindible per abordar les emergències en primera instància: "Més enllà d’avisar el 112 i abans que Protecció Civil es faci càrrec de la situació, és necessari que els treballadors estiguin formats i sàpiguen com procedir". La responsable d’aquests plans recorda que són obligatoris i recorda que un pla mal elaborat pot "provocar fallades" durant una emergència. Miquel Gotanegra, president de la Federació Catalana de Càmpings, assegura a aquest diari que si no estan tots validats és, en bona part, per les dificultats burocràtiques que els propietaris de càmpings s’han trobat fins ara.

"Entre 2018 i 2024, hi ha hagut quatre canvis normatius", explica Gotanegra. "Això genera incertesa al sector i obliga a realitzar modificacions constants", afegeix. A més d’aquests ajustos, de mitjana un PAU triga més d’un any a completar-se pels temps de resposta de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i Protecció Civil: "El tràmit sol durar més de 12 mesos, però, en els pitjors casos, pot allargar-se fins a dos anys".

Dificultats burocràtiques

Notícies relacionades

Gotanegra afirma que molts càmpings estan encara pendents de respostes d’administracions per acabar d’adaptar els plans d’autoprotecció. "S’està treballant molt i hi ha la voluntat de tenir-los llestos", diu. "Els càmpings estan preocupats per aquesta qüestió i estan treballant per oferir els millors serveis i ser llocs totalment segurs", sentencia. En el dia d’avui, la conselleria està en diàleg constant amb el sector per redactar un nou decret sobre els càmpings en risc d’inundació, després que el Govern retirés el que havia presentat per falta de suports al Parlament. La publicació del nou text, però, no té data prevista. Fonts d’ERC, que a l’abril va forçar l’Executiu català a fer marxa enrere amb el decret, també consideren que ara s’està treballant bé el nou text i que s’està avançant. Confien que la consellera d’Interior, Núria Parlon, que està liderant les converses, presenti al més aviat possible una nova proposta per tancar aquesta regulació. Al desembre, el president Salvador Illa va plantejar la possibilitat de prendre "decisions difícils", especialment en aquells càmpings més exposats a possibles riuades.

No obstant, la Generalitat va decidir postergar aquestes decisions immediates i va optar per impulsar un decret que oferís cobertura legal per determinar, cas per cas, si un càmping havia de tancar totalment o parcialment o podia continuar operant. Aquest primer decret, que incloïa ajuts econòmics directes, no va aconseguir obtenir el suport necessari ni entre els socis del Govern ni al mateix sector del càmping.