L’escalfament global pot portar màximes de 45 graus a Barcelona

Els estius d’ara ja són molt més càlids i extrems que els d’abans i, si continua així, tot apunta que la calor podria augmentar encara més. Un estudi pioner de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha posat xifres a aquesta projecció climàtica i afirma que, si no es redueixen dràsticament les emissions de gasos amb efecte hivernacle, les onades de calor a ciutats com Barcelona es podrien intensificar fins a arribar a temperatures 6 graus més altes que les actuals, fins a superar el llindar de 45 graus de dia i no baixar dels 32 graus de nit.

"Aquest estudi ens permet veure com evolucionaran els episodis més extrems si es repeteixen en el context climàtic previst per al 2070 o fins i tot el 2100", comenta Sergi Ventura, autor principal del treball, recentment publicat a la revista Journal of Geophysical Research: Atmospheres.

Els models són clars. Si continuem contaminant com fins ara, cap a finals de segle les temperatures mitjanes podrien augmentar fins a 4 graus a pràcticament tota l’àrea metropolitana i les mínimes podrien pujar fins a 3,5 graus respecte dels valors actuals. En condicions d’estabilitat atmosfèrica, com les que solen donar lloc a onades de calor persistents, la pujada dels termòmetres podria ser de fins a 6 graus més respecte del que veiem actualment. Això implicaria que una onada de calor entre el juny i el juliol podria arribar a valors de 40 graus i a l’agost podrien arribar a 45 graus o més. Tot es podria amplificar encara més a causa de l’efecte illa de calor urbana.

En aquest sentit, segons afirmen els experts, l’ús de materials que absorbeixen la calor, la falta de vegetació i una ventilació escassa creen una olla tèrmica als nuclis urbans que potencia la calor i la fan més persistent. Els models també indiquen que aquesta situació es podria agreujar si la mar Mediterrània es continua escalfant, com ja s’ha anat observant. L’estudi també pronostica una disminució significativa dels nivells d’humitat relativa a l’àrea metropolitana de Barcelona, amb una reducció mitjana de 6% en els valors màxims i de 5,3% en els mínims i amb descensos puntuals de fins i tot 16% a zones com el Garraf.

Més dies de calor extrema

Notícies relacionades

Les mesquites posaran seguretat arran de l’incendi de Piera

Vox punxa en una marxa contra els immigrants a Sant Vicenç

Les conclusions de l’ICTA-UAB s’alineen amb els advertiments del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), que en el seu últim informe alerta que el sud d’Europa, i especialment la conca mediterrània, serà un dels punts calents més vulnerables a l’escalfament global.

Un recent informe del World Weather Attribution també ha demostrat que la probabilitat d’episodis de calor extrema a Europa s’ha multiplicat per 10 a causa del canvi climàtic. Segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia i el Servei Meteorològic de Catalunya, si als anys 80 es registraven onades de calor cada dos o tres anys, ara ja es donen entre dues i tres vegades cada estiu. Els registres demostren que també s’arriba a temperatures molt més altes i que, en general, som al davant d’episodis més duradors.