Tres de cada 10 gossos i gats tenen trastorns intestinals

Més de la meitat dels gossos i gats que viuen a Espanya, el 52%, van tenir el 2024 algun problema de salut. La majoria (el 26,2%), per afeccions gastrointestinals, seguides de les patologies relacionades amb el sobrepès (el 13,3%), els problemes articulars (8,5%), la pell atòpica (el 7,4%), les al·lèrgies o intoleràncies alimentàries (el 6,4%) i els problemes urinaris (5,6%) i renals (2,6%).

Les dades procedeixen de l’Informe Advance 2025: salut i alimentació de gossos i gats a Espanya, que revela, a més, que els gossos tenen més malalties (un 55,3%) que els gats (un 46,7%). El motiu, segons explica María García Torres, responsable del servei de medicina interna de l’Hospital Veterinari Montjuïc, és multifactorial. D’una banda, en els gossos els signes de malaltia solen ser "més evidents" i, per això, el nombre de consultes al veterinari és més gran que per als gats. Els felins, "pel seu caràcter, tendeixen més a ocultar els signes" de malaltia i, per tant, solen ser més difícils de detectar.

A més, pocs gats abandonen la llar, mentre que els gossos surten diàriament, per la qual cosa s’"exposen a més agents infecciosos, paràsits i altres riscos". I, des del punt de vista genètic, les races pures de gossos tenen més predisposició a certes malalties. Per exemple, el pastor alemany, a la displàsia de malucs o certs processos oncològics; els caniches poden tenir algunes malalties de fetge o endocrines; els border collie tenen predisposició a les epilèpsies, i els buldogs, a problemes respiratoris o de pell (això no significa que tots els gossos d’aquestes races tinguin aquestes patologies).

En qualsevol cas, afegeix Jaume Fatjó, director de la Càtedra Fundació Affinity Animals i Salut de la UAB i Veterinari Etòleg a Vetparners, les consultes al veterinari han anat a l’alça, en primer lloc, perquè en l’actualitat hi ha moltes més mascotes, al voltant d’11 milions. I, en segon lloc, perquè "el vincle emocional" entre propietari i animal és ara més alt, per la qual cosa hi ha gran predisposició a les cures. A més, com que els animals no poden expressar el que els passa, s’acudeix a l’especialista per resoldre dubtes o buscar com ajudar-los fins i tot davant de problemes menors.

Diarrees i vòmits

Els problemes gastrointestinals destaquen sobre la resta de malalties per diferents raons. D’una banda, segons explica García Torres, perquè "la diarrea o els vòmits són fàcilment perceptibles i poden ser causats per una àmplia varietat de malalties". Entre elles, les patologies intestinals, com intoleràncies, infeccions o inflamacions. Però també per patologies sistèmiques com malalties del ronyó, el fetge o el pàncrees.

A més, els gossos als seus passejos tenen tendència a explorar amb la boca i acaben ingerint restes de menjar, plantes o productes tòxics que poden estar infectats per un paràsit o bacteri. I també hi influeix l’estrès o l’alimentació, que si no és equilibrada, altera la microbiota i pot produir símptomes gastrointestinals. En concret, segons l’esmentat estudi, vuit de cada deu gossos han tingut diarrea en l’últim any i, en el cas dels gats, el símptoma més freqüent són els vòmits, que afecten set de cada deu gats.

Notícies relacionades

Una cursa solidària envaeix el circuit de Montmeló

El Govern demana reduir, no prohibir, tovalloletes i globus

També van a l’alça, segons Fatjó, les consultes a l’especialista per problemes emocionals de les mascotes. Per exemple, molts gossos tenen problemes per quedar-se sols i desenvolupen ansietat o frustració. O tenen por d’algunes persones o sorolls intensos.

I, gràcies als avenços sanitaris i a una millor alimentació, ha augmentat la longevitat de les mascotes i, amb això, el nombre de gats i gossos sèniors. Aquests animals solen tenir malalties cròniques com ara artrosi o artritis, o pèrdua d’oïda o visió, tot i que no sempre és fàcil detectar-ho.