Sortir de l’armari a l’institut

Al Pol li agrada Bad Gyal i a casa llegeix les novel·les enceses que devoren les seves companyes. Però a classe no diu res sobre les seves preferències. No perquè tingui por de patir bullying, tot i que l’amenaça sigui allà: al cap i a la fi, segons dades de la UE, més del 50% d’alumnes LGTBI d’entre 15 i 17 anys diuen haver patit assetjament. Al que realment el Pol tem és al rebuig, a convertir-se en una espècie d’empestat social. No són manies seves. D’un temps ençà, tant educadors com alumnes apunten que una espècie d’homofòbia banal s’ha convertit en una obsessió adolescent, sobretot entre els nois. "Surt, maricon" i "eh, gai" són altres de les consignes que més es llancen, entre l’acudit i la granada, els uns als altres. "Diuen que és broma, que és humor negre, però en realitat és discriminació", afirma l’Amanda, que ha acabat primer del Grau d’Educació Primària i explica que en el seu cau també ha detectat comportaments "homòfobs i racistes" entre els xavals de l’ESO que abans mai havien vist.

"Els insults no van tan dirigits als diferents com a ells mateixos, i els utilitzen des dels populars, els mascles, fins als que volen ser acceptats, per la qual cosa, ¿com algú dirà que és gai sabent que es riuran de tu?", apunta la Lara, de 14 anys. "És veritat, ho diem tota l’estona, de broma, suposo que moltes vegades sense tenir en compte que pot afectar gent", admet el seu germà Álex, de 17 anys.

Al grup dels docents també han detectat que els xavals tenen "el maricon tota l’estona a la boca". "Jo soc professora des de fa vuit anys i no he notat tant que el bullying hagi augmentat com que l’insult s’ha legitimat", explica Cristina Martín, que forma part de la comissió Arc de Sant Martí del seu institut. Segons aquest docent, aquesta LGTBI-fòbia de traç més fi proporciona "capital social" a qui la invoca i "armaritza" en el sentit que dibuixa una línia vermella entre el que és acceptable i el que no, i "infon por a obrir-te i a viure i parlar amb llibertat de la teva sexualitat". Tant és així, explica la docent, que de vegades les comissions LGTBI, que haurien de ser un espai segur, deixen de ser-ho quan se sap quins alumnes en formen part.

"Estem anant cap enrere"

Notícies relacionades

L’alcalde de Santa Susanna, investigat per un abocament

Arriba a Catalunya un temps més inestable i tempestes

"Jo crec que ser LGTBI a secundària és més fàcil ara que fa 30 anys, però més difícil que en fa tres o quatre, estem anant cap enrere", afirma l’Helena, de 17 anys. Al seu entendre, les noies viuen la seva sexualitat amb més llibertat que els nois, víctimes d’una espècie de pànic social que se’n riguin per no estar a l’altura del que suposen que ha de ser un home. "Els que estan amb el gai i el maricon són ells, a nosaltres no ens afecta tant", afegeix aquesta alumna de primer de Batxillerat, que admet que, davant insults o comentaris, sospesa si intervenir: "Dius alguna cosa depenent de la gravetat, perquè, si no, t’acabes convertint en la pesada, en l’esgarriacries que sempre salta i això també t’acaba perjudicant".

De fet, aquest repunt alimentat per l’extrema dreta i youtubers hipermascles que prediquen l’alt rendiment personal conviu amb llibertats abans inexistents. Els estudis apunten que molts patrons tradicionals s’han trencat en els últims anys (per exemple, gairebé una de cada quatre alumnes de secundària diuen sentir-se atretes tant per noies com per nois, segons l’Enquesta de Convivència escolar i seguretat a Catalunya). I, amb les seves dificultats, també han sorgit moltes comissions LGTBI.