L’activitat agrícola a Catalunya ha causat 57 incendis des del gener

En aquestes dades no estan inclosos absolutament tots els focs (alguns d’ells de dimensions mínimes) que hi ha hagut a Catalunya, sinó que se centren en els casos en els quals els rurals han hagut d’obrir una investigació. D’entre ells, destaquen l’incendi de la Segarra, que va arrasar més de 6.500 hectàrees fa una setmana, i el de dimarts passat a l’Anoia, que va coincidir amb el foc forestal del Baix Ebre.

Entre els responsables de la prevenció d’incendis, hi ha preocupació sobre el nombre de focs causats pel sector agrícola. La xifra és superior a la d’anys anteriors, en bona part per la bona temporada de blat, que equival a combustible per al foc i que ha coincidit amb la calor. El cereal sec corre com la pólvora, afirmen els especialistes.

"Es necessiten protocols estrictes perquè la productivitat elevada en els cultius té riscos importants", explica Joan Real, biòleg i investigador de la Universitat de Barcelona. "En situacions de risc extrem s’hauria de limitar la sega", proposa. Els agricultors asseguren que ja treballen amb mesures de prevenció. Totes les recol·lectores i desbrossadores han de portar un extintor incorporat, detallen des de Unió de Pagesos.

"Amb la tecnologia disponible s’hauria de buscar la fórmula de reduir riscos", exposa Real. Els tractors, per exemple, solen portar un GPS incorporat: "Es podria intentar que, quan comenci un foc, els bombers rebin l’avís geolocalitzat molt abans".

Els agricultors, a més, reclamen més llibertat per talar arbres o arbustos en els marges del camp i així evitar que les flames es propaguin. Tot i així, Real considera que un arbre més o menys no marca la diferència, i menys quan en moltes ocasions l’"aliment de les flames" és el blat. "És cert que hi ha unes normatives unificades a Europa que són massa rígides i que no sempre són raonables, però el sector tampoc pot pretendre fer el que vulgui", afirma el biòleg.

El perill del monocultiu

"S’exigeix una gestió activa dels boscos, però el cereal sec és com la pólvora i té un poder d’ignició molt més potent", avisa Real. L’investigador opina que uns cultius ininterromputs, sense marges i amb extensions de monocultiu poden contribuir a l’expansió de les flames. "Amb les extensions agrícoles de gran densitat passa el mateix que amb el bosc continu", afirma. Una possibilitat és variar els cultius: "Es parla del mosaic agroforestal, que combina arbredes i camps, però també és essencial el mosaic agrícola".

¿Què és un mosaic agrícola? "Un paisatge en el qual les explotacions cerealistes es combinen amb les vinyes, les oliveres i els marges silvestres", defensa Real, que també adverteix que no és fàcil planificar el territori, quan des de l’Administració s’impulsa un tipus d’agricultura intensiva que facilita el monocultiu.

Notícies relacionades

Catalunya registra el doble de morts per ofegament a les platges que l’estiu passat

Notes de tall 2025 a Catalunya: Medicina segueix al capdavant del rànquing de qualificacions d’accés a la universitat

Els experts en incendis forestals defensen la importància d’alternar les masses boscoses amb cultius de baixa intensitat i àrees de pastura, una estratègia que permet disposar de paisatges més fragmentats i, per tant, menys vulnerables a l’avanç del foc: "No hi ha cap dubte que els paisatges en mosaic tenen menys riscos", afegeix l’investigador.

De tota manera, en condicions ambientals i meteorològiques concretes, poden aparèixer megaincendis com el de la Segarra, que va acabar amb la vida de dues persones i en el qual el foc va avançar a tota velocitat per sobre dels cultius en un escenari que no era boscós. Un dels riscos en aquest tipus d’incendis és que hi ha activitat humana a prop (masies, pagesos, ramaders).