La primera onada de calor de l’estiu deixa 2.300 morts prematures a Europa

Europa acaba de viure la primera onada de calor d’un estiu que, segons apunten els pronòstics, serà de rècord. Durant aquest episodi, en desenes de ciutats de tot el continent es van registrar màximes per sobre dels 40 graus i situacions d’estrès tèrmic extrem que, en alguns punts, van elevar la sensació tèrmica a gairebé 48 graus. En tan sols uns dies es van reportar una dotzena de defuncions per cop de calor en països com Espanya, Itàlia i França. Però el balanç d’aquest episodi climàtic no acaba aquí.

Una anàlisi liderada per l’Imperial College de Londres i la London School of Hygiene & Tropical Medicine calcula que aquest episodi d’altes temperatures va provocar almenys 2.300 defuncions prematures al conjunt d’Europa en poc més de 10 dies. D’aquestes, al voltant de 1.500 serien directament atribuïbles al canvi climàtic. "El 65% de les morts prematures registrades durant aquest episodi s’haurien pogut evitar si no hi hagués canvi climàtic", afirmen els experts que han liderat aquesta anàlisi.

L’estudi, presentat ahir, recull les dades reals de mortalitat d’una dotzena de ciutats europees i, a partir d’allà, aplica mètodes estadístics per calcular, d’una banda, quantes d’aquestes defuncions es poden relacionar amb les altes temperatures i, d’altra banda, quantes d’aquestes morts poden ser atribuïbles al canvi climàtic per ciutat. Es tracta d’un enfocament diferent del que utilitza el sistema de monitoratge de la mortalitat diària (MoMo) de l’Institut de Salut Carles III (ISCIII), que calcula que durant aquest episodi es van produir al voltant de 380 defuncions atribuïbles a la calor, però segons afirmen els autors d’aquest nou treball és un càlcul que reflecteix l’impacte de la calor extrema en la seva totalitat.

L’anàlisi conclou que a Barcelona es van produir 340 morts prematures durant aquest episodi i, d’aquestes, almenys 286 són atribuïbles a l’excés de temperatures causat pel canvi climàtic. A Madrid, en canvi, s’estima que hi va haver 118 defuncions prematures durant l’onada de calor i que el 90% d’aquestes, l’equivalent a 108, poden relacionar-se de manera directa amb la crisi climàtica. A escala europea destaca el cas de Milà, on les defuncions prematures per aquestes causes ascendeixen a 317, i el de París, que suma 235 morts per aquesta raó.

"Les morts per calor continuen sent invisibles: passen en cases, hospitals o residències, i rares vegades figuren com a tal en els registres oficials, però són allà i cada cop en són més", esgrimeix Ben Clarke, investigador del Centre de Política Ambiental de l’Imperial College de Londres i un dels principals autors d’aquest treball, en el qual també es destaca que "tot i que les onades de calor no deixen rastres de destrucció, com els incendis forestals o les tempestes, els impactes continuen sent devastadors per a la població". En aquesta mateixa línia es posiciona Malcolm Mistry, professor adjunt de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres, que explica que "la majoria de les persones que moren durant les onades de calor moren a casa o en hospitals perquè els seus cossos es veuen desconcertats i cedeixen a condicions de salut preexistents".

Víctimes de l’onada de calor

L’anàlisi calcula que el 88% de les víctimes que ha deixat aquesta última onada de calor a Europa eren persones vulnerables, de més de 65 anys i amb malalties preexistents com ara malalties cardiovasculars o respiratòries. Entre els més grans de 85 anys, per exemple, s’estima que la calor extrema va produir 1.028 defuncions prematures, de les quals almenys 684 serien atribuïbles al canvi climàtic. Segons indiquen diversos estudis, les persones grans i els pacients amb malalties cròniques destaquen com els col·lectius amb més risc d’empitjorar davant situacions de temperatures extremes. Tot i així, tal com mostra aquest estudi, "la calor pot ser mortal per a persones de totes les edats". En l’última onada de calor europea, de fet, s’estima que hi va haver almenys 183 defuncions prematures entre persones de 20 a 64 anys.

Notícies relacionades

El relat dels viatgers de l'avió que va succionar un home a Milà, ja aterrats a Astúries: "Va venir corrent, va passar per sota i vam sentir una vibració molt forta"

El rugit del foc que arrasa "el territori que estimes"

L’arribada d’una onada de calor és una cosa inevitable però, segons destaca aquest estudi, si no fos pel canvi climàtic aquest episodi hauria deixat temperatures entre fins a 4 graus més baixes del que es va registrar i, probablement, ni hi hauria hagut tants rècords de temperatura ni s’hauria allargat tant en el temps. "En el clima actual, on ja es reflecteixen els impactes d’un escalfament global d’1,3 graus de mitjana, les onades de calor extrema s’han convertit en esdeveniments molt més comuns que en el passat i, de fet, ara s’espera que aquest tipus d’episodis ja es produeixin cada dos o cinc estius a la majoria de les ciutats europees", conclouen els experts que han liderat aquest estudi, que ja defineixen la calor extrema com "un problema de salut pública de primera magnitud" i una "amenaça existencial" per a milers de persones.

Però no tot està perdut. Segons recalquen els experts, encara hi ha molt marge de millora per minimitzar els impactes de la calor extrema en la salut. Per a això, els especialistes reclamen reforçar les mesures d’adaptació urbana i construir ciutats "amb més arbres, menys asfalt, més espais verds i blaus i una xarxa de refugis climàtics en escoles, biblioteques i centres comunitaris". També reclamen sistemes d’alerta primerenca més eficaços, vigilància epidemiològica en temps real i plans d’emergència a escala municipal per protegir els col·lectius més vulnerables, com persones grans, malalts crònics, persones sense llar i treballadors a l’aire lliure. "La solució és tan senzilla com que les ciutats s’adaptin plantant més arbres, reduint l’espai dels automòbils i cuidant els més vulnerables", afirma Pierre Masselot, de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres. I més enllà de les mesures d’adaptació i resiliència, els científics insisteixen en la necessitat de reduir de manera dràstica les emissions de gasos amb efecte hivernacle.