Manel del Castillo: "Els administratius dels nous CAPs pujaran de categoria i cobraran més"

Sí, és el primer pas. Començarà en 27 centres de salut integral de referència (CSIR) i, d’aquí un any, es valorarà i previsiblement s’expandirà la resta. Jo calculo que, en l’últim trimestre del 2026, es farà l’avaluació i a partir d’aquell moment es decidirà si aquestes mesures, que són 25, s’escalen.

¿Quin és el principal canvi que notarà el pacient?

L’accessibilitat i la integració (això últim és una cosa tan important com l’accessibilitat). En l’actualitat hi ha una fragmentació intraprofesional: cardiòlegs, pneumòlegs, metges de primària, infermeres… Hi ha d’haver una millor integració intraprofesional. I després hi ha d’haver també una millor integració entre nivells, és a dir, entre l’atenció primària i l’hospital. Hi ha un acord específic entre cada CSIR i el seu hospital de referència per definir quantes consultes externes s’han d’oferir des de l’hospital a la primària, amb l’objectiu que la llista d’espera disminueixi de forma important. I el tercer punt és la fragmentació entre el sector salut i el sector social.

Posi un exemple.

Per exemple, existeix un servei d’atenció a domicili que s’activa quan la persona és gran. En molts llocs aquesta activació del servei es fa des de l’ajuntament i això dificulta molt la coordinació. S’ha de fer d’una manera coordinada.

¿Hi haurà més recursos?

No. El que fem és utilitzar les coses millor. S’ha d’establir un marc de relació primària-hospitalària, que ha de quedar prescrit. Estipular quins criteris s’han de complir per derivar. I al revés: no poden tornar-nos coses que ja estan pactades en aquest marc de relació. Això no és només un problema de Catalunya, sinó del món. El que fora es coneix com a Integrated Care, l’Atenció Integrada, és el gran problema dels sistemes sanitaris de tot el món.

¿Per què?

Perquè cada vegada tenim més malalts crònics que han d’estar en un lloc i en l’altre. Un malalt de 80 anys que té quatre o cinc problemes de salut ha de ser vist per moltes instàncies: la primària, la infermera, el metge, el cardiòleg… Al final maregem el malalt. Això és el que estem intentant arreglar. No serà fàcil.

¿Quan es veurà la reducció de les llistes d’espera en els 27 CSIR?

Al llarg d’aquest any s’hauria de començar a veure. Aquí jugarà un paper important també l’anomenada programació per motius: això servirà per filtrar i millorar els recursos per a cada pacient. Un exemple: en alguns casos una persona amb molèsties urinàries potser no és necessari que acudeixi al metge. L’administratiu pot decidir perfectament que aquesta persona vagi a la infermera, que li farà una prova d’orina i, en funció del que surti, decidirà si ha d’anar al metge o si li dona resposta la mateixa infermera. Només amb això, amb la programació per motius, estàs descongestionant moltes visites. Penso que és una eina superpotent perquè ajuda a racionalitzar. És el mateix que es fa a les urgències amb el triatge.

Aquest model potencia molt la figura de l’administratiu.

Sí.

¿Cobraran més?

De fet, sí. Tots els auxiliars administratius dels CSIR passaran a ser administratius amb aquesta nova manera de treballar. Passen a la màxima categoria.

Vostè insisteix molt en el concepte confiança.

Sí. Confiem en els nostres professionals. Confiem que si li donem marge per organitzar-se, tot funcionarà millor perquè qui coneix millor com organitzar-se són els mateixos professionals. Hi ha 370 centres de salut a Catalunya molt diferents, amb perfils professionals diferents i diferents necessitats. El que hem de fer és que aquests centres es puguin organitzar de la millor manera per adaptar-se a la realitat.

¿No falten professionals?

Tot i que de vegades es digui, tenim els mitjans adequats. A Catalunya no hi ha metges ni infermeres a l’atur. Òbviament poden faltar coses concretes, però tenim 1.400 habitants per metge. No és aquest el problema.

Notícies relacionades

Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"

¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?

¿Hi ajudarà la IA?

La primària pot créixer molt amb les eines d’intel·ligència artificial. Hi ha qui pensa que la IA pot arrasar la primària, però jo crec que pot ampliar les seves competències. A Sant Joan de Déu tenim una IA anomenada Axia, que està alimentada amb els nostres protocols i guies clíniques. Té al darrere una evidència científica important i ajuda en la decisió.