Una anàlisi de saliva podria revelar el risc de càncer

"La saliva és un dels fluids biològics més accessibles, però continua estant infrautilitzada en la pràctica clínica", assenyala el professor de Genètica Mèdica de l’EHU José Ramón Bilbao, autor principal de l’estudi. "Els nostres resultats demostren que els senyals moleculars presents a la saliva poden reflectir processos patològics sistèmics, més enllà de la cavitat oral", afegeix.

Les mostres de saliva tenen ja un ús habitual per fer proves genètiques sobre, per exemple, paternitat, però la potencialitat de les anàlisis clíniques basades en la saliva va molt més enllà, tal com demostra aquesta investigació de l’EHU.

L’equip va treballar amb mostres de saliva de més de 350 persones i van catalogar les variacions comunes de l’ADN, conegudes com polimorfismes genètics o SNP, que podien influir en el funcionament del genoma a la saliva. En concret, van constatar que aquests polimorfismes actuen com si es tractés d’un interruptor que activa o desactiva la funció que han de portar a terme els gens als quals afecten.

Malalties comunes

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil intercepta 1.500 quilos de droga en sis mesos a l’aeroport de Barcelona, un 427% més que l’any passat

L’hostaleria i la restauració, pioneres en la devolució d’envasos: «Espanya recupera el 30% del vidre gràcies a bars, restaurants i hotels»

Al comparar les dades del seu estudi amb els resultats previs de grans estudis genètics internacionals sobre el risc de patir diferents malalties cròniques, van comprovar que molts dels mateixos polimorfismes que havien detectat a la saliva estan relacionats amb un risc més elevat de patir malalties comunes com el càncer de pròstata, la malaltia coronària, el Parkinson o la diabetis tipus 2.

A més, el grup d’investigació va demostrar, utilitzant eines estadístiques avançades, que aquests marcadors poden explicar una proporció significativa de l’heretabilitat genètica de diverses malalties; en alguns casos amb més precisió que els indicadors de sang tradicionals. Tot i que encara es requereix validar en cohorts més àmplies de cada una de les malalties, aquestes troballes representen un avenç important en la identificació de biomarcadors no invasius de malaltia.