Vendre el cos per menjar

Als àrids paisatges del Sahel, on les sequeres s’alternen amb pluges torrencials i el vent arrossega la pols dels cultius fallits, els nens i les nenes de la regió es veuen obligats a carregar amb una herència climàtica que cap d’ells no va triar i que, sobretot, és ben difícil de canviar.

"El canvi climàtic aquí no és un concepte abstracte. És gana, és abandonament escolar, és matrimoni forçós. I el pateixen sobretot els nens i adolescents", alerta Stefano Fino, portaveu de l’ONG Plan International, una entitat amb presència a 85 països que acaba de publicar un informe sobre com el canvi climàtic està afectant la vida dels infants a països com Burkina Faso, el Camerun, el Txad, Gàmbia, Guinea, Mauritània, Mali, el Níger, Nigèria i el Senegal.

"Ja no parlem només de qüestions ambientals, sinó de com aquest fenomen està alimentant la pobresa, la inseguretat alimentària i els conflictes armats", comenta l’expert en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

Segons explica Fino, en zones del sud global com el Sahel el canvi climàtic s’ha convertit en una "tempesta perfecta" en la qual les causes i efectes es retroalimenten. La situació que es viu en aquesta regió, afirma, il·lustra amb cruesa el que els experts ja qualifiquen de crisi multidimensional. "Les condicions extremes com les sequeres prolongades, les pluges erràtiques o les inundacions sobtades estan destrossant els mitjans de vida de milions de persones. I això acaba empenyent milers de famílies a desplaçar-se a la recerca d’elements bàsics com aigua, menjar o refugi", explica el portaveu de l’ONG amb referència als resultats de l’estudi, pel qual es van entrevistar a una vintena de persones d’aquesta regió. Una d’elles, una dona del Níger, fins i tot va explicar que la situació arriba a ser tan greu que de vegades "la gana ens ha portat a menjar-nos el menjar que normalment reservem per al bestiar".

La crisi, en totes les seves facetes, afecta el conjunt de persones que habiten en aquesta regió. Però tal com apunten els estudis sobre el terreny, les nenes són les que s’emporten la pitjor part, ja que carreguen amb el pes d’una doble injustícia. D’una banda, la de néixer en una regió empobrida i, de l’altra, la de fer-ho sent dones. "Són les primeres a abandonar l’escola quan els recursos escassegen i les últimes a menjar quan no n’hi ha prou per a tothom", assenyala Fino.

Segons apunten els estudis, a mesura que les famílies lluiten per sobreviure en un context d’escassetat i precarietat, elles són les primeres a ser apartades del sistema educatiu per dedicar-se a tasques de cures, moltes vegades invisibles, però essencials per a la subsistència de la llar, com la recol·lecció d’aigua o llenya, que sovint implica recórrer quilòmetres a peu.

Violència estructural

Els testimonis recollits a l’informe il·lustren fins a quin punt la crisi climàtica, la fam i la precarietat incrementa la violència estructural que pateixen les nenes. "En aquest context, el cos de les nenes es converteix en terreny de sacrifici davant una crisi que elles no van provocar. Hi ha nenes que a causa d’aquesta situació s’han vist obligades a intercanviar els seus cossos per menjar", no dubta a denunciar Fino.

També hi ha casos documentats de nenes que pateixen abusos i violència sexual mentre travessen el desert a la recerca d’aigua o aliments. O d’infants que es veuen obligades a matrimonis forçats per pura supervivència. "Les nenes deixen de ser vistes com a persones en desenvolupament i passen a ser moneda de canvi", denuncia Fino, que recorda que aquestes circumstàncies no només coarten el present d’aquestes nenes sinó que, a més, limiten qualsevol possibilitat real de desenvolupament personal en el seu futur.

L’informe insisteix que el canvi climàtic no només és una injustícia global, sinó també intergeneracional. Els països del Sahel, responsables d’una fracció mínima de les emissions globals, estan pagant un preu altíssim. "És un desequilibri brutal. Les comunitats que menys han contribuït al problema són les que més el pateixen, i tenen a més menys eines per adaptar-se", es lamenta l’expert.

Brots de resistència

Però per sort no tot són pèrdues. Enmig de la tempesta, hi ha també brots de resistència. Segons explica Fino, des d’ONG com Plan International s’està treballant en iniciatives per empoderar nens, nenes i joves, donant-los veu en les seves comunitats i en els espais on es prenen decisions. "Ells han de ser protagonistes del canvi. Ningú coneix millor la realitat que viuen", explica.

Notícies relacionades

Les famílies catalanes estalvien prop de 1.000 euros l'any amb les compres a ALDI

La meitat de joves de la zona zero de la dana van necessitar ajuda psicològica

Mentre les organitzacions locals lluiten per sobreviure davant les inclemències climàtiques, Fino sosté que els països desenvolupats no poden seguir mirant a una altra banda. "El que passa al Sahel no és només una tragèdia llunyana; és el reflex més cru d’un model de desenvolupament desigual que continuem sostenint. No podem pensar que el món és només Espanya o Europa. El que passa al Sahel ha d’importar-nos perquè és una qüestió de drets humans", insisteix l’especialista, que recorda que mentre aquí debatem sobre objectius de descarbonització, allà milers de nenes deixen els estudis, són forçades a casar-se i veuen com la seva infància s’evapora entre la pobresa i la calor extrema.

Precisament, l’informe de Plan International és, en essència, una crida d’atenció per tal que la justícia climàtica també arribi allà on els seus impactes són més silenciats.