El desànim impera a Ucraïna davant els dèbils avenços del procés de pau

No han passat ni 24 hores des que s’ha filtrat el primer esborrany del pla de pau per a Ucraïna, que ha desencadenat un autèntic remolí emocional en la població. De la ira, a la tristesa. De la sublevació, a la postració imposada o voluntària. Totes per separat. O totes juntes i en desordre. Perquè aquest acord contemplava no tan sols l’absoluta capitulació d’Ucraïna, sinó que desintegrava la seva dignitat com a poble.

"Ens humilien a consciència, una vegada i una altra. És gairebé un acte de depredació". Així defineix la situació l’Oleksander, natural de la regió de Donetsk, taxista ocasional, i, ara, per obligació, veí habitual de connexió al corrent elèctric a l’establiment de l’Anna. Oleksander està aquí, com tants altres, per aconseguir alguna línia de senyal que li permeti assabentar-se dels esdeveniments.

I la llum va mostrar Zelenski

En semipenombra, tots agafen els telèfons a la mà, refrescant gairebé de manera compulsiva els canals i xats locals, que, a comptagotes, ofereixen píndoles informatives de què està passant. El generador comença a rugir. Arriba la llum. El rúter, per fi, funciona. I, amb això, van arribant unes paraules de Volodímir Zelenski, que, per un moment, apaivaguen amb força els presents.

"Ucraïnesos (...) aquest és un dels moments més difícils de la nostra història. (...) És clar que som d’acer, però qualsevol metall, fins i tot el més resistent, pot cedir. (...) Avui Ucraïna enfronta una elecció: entre perdre la nostra dignitat o perdre un aliat clau (...)". Hi ha confusió. I intercanvi de mirades. S’instal·la el dubte. ¿Claudicarà Ucraïna? Si Zelenski cedís davant la pressió nord-americana, implicaria que aquesta ciutat, Kramatorsk, actual bastió ucraïnès, i els seus conciutadans, quedarien de facto sota control rus, perquè és el que plantejava el pla original dissenyat entre bambolines per Washington amb la connivència de Moscou.

L’Anna, la propietària, afligida, analitza la hipotètica situació mentre serveix un dels seus fumejants borsx: "Si Rússia ocupa oficialment tota la regió, llavors la meva família i jo ens veurem forçats a abandonar la zona. Marxarem. No hi ha cap altra opció. Ucraïna és el nostre país. La nostra llar". Però l’Anna és d’aquestes ucraïneses que, amb tot, s’agafa a l’esperança: "Confio plenament que la comunitat internacional no permetrà que Ucraïna capituli. Confio que s’aturaran les hostilitats aviat i no haurem de fugir. I, en tot cas, confio en les forces armades d’Ucraïna. Ells i elles són els nostres herois".

La Sofia i la seva família, no obstant, ja han optat per abandonar Kramatorsk. Fa tot just tres dies. En plenes negociacions. Perquè els atacs són continus. "Les bombes queien sovint al costat de casa de la meva àvia", diu la Sofia. Era, per a ells, l’única sortida. Potser l’oportunitat de sobreviure.

Des d’aquella tarda, el pla de pau per a Ucraïna ha canviat en una mena d’embolic diplomàtic que revifa la incertesa al cor dels ucraïnesos. Europa va ajustar posicions i va enrocar un Zelenski visiblement atordit després del cop de Trump, qui va empènyer durant dies al president ucraïnès a segellar el destí del seu país amb un simple sí o no a la seva proposta doblegada als anhels de Moscou. El seu ultimàtum va propiciar una cimera extraordinària a Ginebra en què va participar –ara sí–, EUA, Europa i la mateixa Ucraïna, i de què va sorgir in extremis un nou esborrany una mica més alineat amb els interessos ucraïnesos, i que donava tisorada als punts més polèmics del pla original. Els que comprometien la capacitat militar d’Ucraïna i la seva integritat territorial.

Durant un parell de dies, Ucraïna va despressuritzar. I fins i tot per primera vegada en temps, al carrer i al front es parlava d’un possible final de la guerra. "Ho desitjo profundament. De tot cor. Ho desitgem tots. Estem esgotats", confessava el soldat Vlad des de "l’infern de Pokrovsk". Ell i els seus companys són, actualment, el bloc de contenció ucraïnès. Els que entaulen la batalla més ferotge i decisiva contra les tropes russes.

Sense pressa

Però Trump, destre en el joc fibril·lar, va decidir desaccelerar sense previ avís, constrenyent encara més una Ucraïna asmàtica que es queda sense oxigen. A poques hores de vèncer el termini, a bord de l’Air Force One, va comunicar al món que ja no li corria tanta pressa l’acord de pau. Ni tan sols reunir-se amb Zelenski tan aviat com estava previst.

A Ucraïna van començar a fluir les enraonies. Les apostes. I el neguit. Com si fos un bucle infinit. H és un jove militar ucraïnès que lluita al front de Kherson des de fa mesos. S’identifica com un "idealista realista". Defensor del seny davant de la desraó d’aquesta o qualsevol guerra.

"Crec que es pactarà un alto el foc, però que serà efectiu només durant uns sis o vuit mesos. El temps just i necessari perquè Rússia es rearmi i violi impunement el possible acord", expressa contundent, invalidant l’honestedat de Rússia en cas de firmar un pacte de no agressió futura. No és una opinió aïllada. També la Tetiana, estudiant de dret, s’oposa a transigir en cap tipus de concessió: "M’hi nego. No podem cedir ni un centímetre de territori. Perquè significaria complaure els desitjos megalòmans i expansionistes de líders terroristes, que replicarien el model més enllà d’Ucraïna. M’avergonyiria pertànyer a una nació que establís un precedent semblant". A més, afegeix, gairebé en termes profètics, "estaríem, de fet, propiciant una Guerra Civil". Un escenari gens descartable per a una àmplia majoria dels ucraïnesos.

Notícies relacionades

El ‘règim’ d’Orbán trontolla

Afectacions en milers de vols per un error en un model d’Airbus

L’Alex, un fotògraf nascut a Kíiv, manté un perfil més moderat. Parla d’un abrupte i inesperat procés de pau que no creu que arribi a ser, per ara, "gens definitiu". Però aplaudeix l’entusiasme nacional i internacional per tornar a situar Ucraïna en el focus diplomàtic. Ucraïna estava "estancada" i, ara, diu, "almenys, alguna cosa s’està movent".

L’Alex espera una ràpida resolució de l’acord de pau, "tot i que no sigui al cent per cent bo per a nosaltres". A la pregunta pel seu pla ideal, respon: "Voldria parar just en el punt en què estem ara. Perquè no tenim cap altra opció. Potser podem retornar territori amb el temps i des de la diplomàcia. Però ara no ho aconseguirem mitjançant la força". Tot i així, aclareix, "mai ens entregaria. No som cap regal".