Joan Ramon Ramos Raich, candidat a degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona:"Hi ha cert populisme al parlar de multireincidència i ocupació"

Vostè proposa optimitzar els recursos econòmics del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona ¿Això com es fa?

Doncs suprimint sobretot el que aquesta candidatura anomena despeses supèrflues. Per posar exemples: congressos i gales extraordinàries que es fan bàsicament per potenciar el posicionament, moltes vegades personal i també de la institució; el que anomeno turisme jurídic, despeses de viatges de membres de la junta o empleats del col·legi a un congrés del qual ni hi ha retorn, o les presentacions de llibres, en alguns casos d’horticultura, quan haurien de ser jurídics o escrits per advocats. El focus s’ha de posar en tot allò que redundi en els col·legiats. La suma de moltes despeses petites generarà una bossa diners que pot revertir en finalitats socials o en benefici dels col·legiats. Hi ha d’haver un canvi de rumb. Que la formació sigui gratuïta.

¿Quines altres coses li agradaria poder canviar?

Avui la prioritat dels 200 treballadors del col·legi és que la junta de govern i el degà estiguin atesos en els seus plans, objectius, desenvolupament dels seus temes i comissions. El gran abandonat de la gestió és els col·legiat. Quan un col·legiat té un problema, necessita que el seu col·legi el solucioni. El treballador del col·legi ha de tenir clar que la prioritat no és tenir content el degà i la junta, sinó els col·legiats. La sensació que tenen el 90% dels col·legiats i col·legiades de Barcelona és que les seves quotes no els aporten cap retorn.

La funció social de l’advocacia és important. ¿Com pretén vostè impulsar-la?

Prestigiant el col·legi.

¿De quina manera?

Volem que els advocats tornin a trepitjar el col·legi i a confiar-hi, que els discursos siguin brillants. Reivindico l’oratòria dels degans José María Antrás i Josep Joan Pintó, i dels grans juristes que han fet brillants discursos que motivaven. El degà és la punta de llança, la imatge que es trasllada a la societat, i això cal recuperar-ho amb brillantor. Ara, el posicionament és personal i de la institució, però no està centralitzat en els col·legiats, per la qual cosa la funció social es veurà molt beneficiada. També volem generar recursos per a obres socials directes.

La seva candidatura es qualifica com de canvi. ¿Per què?

Precisament pel canvi d’enfocament. És un canvi de 180 graus. Deixarem d’estar obsessionats i preocupats pel posicionament tant de la institució com dels membres de la junta de govern, i dedicarem els nostres esforços i energies a optimitzar el col·legi. Hem de prioritzar el que redunda en serveis.

El col·legi és una institució influent. ¿Què farà perquè continuï sent així?

Per recuperar que el col·legi torni a ser tan influent com antigament, primer cal recuperar credibilitat. El tema dels discursos és important, però no suficient. Hem de basar-nos més en els aspectes lobbistes, sobretot en la millora tècnica de les lleis. Podem ser molt més influents com a corporació si ens mantenim equidistants de tots els partits polítics. Crec que en els últims temps hi ha hagut acostament als partits en el poder, amb interessos de vegades en una mica de promoció personal. Crec que els 24.100 col·legiats volen que el seu degà i la seva junta siguin neutrals en l’àmbit polític i que no estiguin escorats cap a cap partit ni cap a cap tendència. Això ens permetrà ser més influents perquè ens guanyarem el respecte dels polítics.

¿Té alguna recepta per acabar amb les ocupacions?

De receptes màgiques no n’hi ha. L’ocupació delinqüencial és un problema social, si bé la resolució no sempre és jurídica. Però hi ha altres temes. Per exemple, hem normalitzat que s’acomiadi un treballador i l’assenyalament del judici sigui en un any i mig o dos anys. És a dir, que el problema principal de la justícia en aquest país és econòmic. És a dir: falten moltíssims recursos. La justícia té un decrement gradual i sostingut els últims anys. Instal·lacions, qualitat, precarietat, absències de sales per a lletrats, mil coses que fan que cada vegada la justícia vagi cap enrere. Es poden canviar totes les lleis, però, si no es posen tots els recursos necessaris, continuaran sense ser útils.

¿Impulsarà com es fa ara la col·laboració per elaborar lleis? ¿El poder executiu i legislatiu escolta prou l’advocat?

És una de les nostres prioritats: creiem que no se’ns escolta prou. No hauria de sortir una sola llei en aquest país en la qual els col·legis de Barcelona i Madrid no haguessin donat el seu input tècnic. El col·legi no ha de ser un actiu en l’elaboració de la legislació, això correspon als polítics, però sí que hem de col·laborar amb les institucions perquè les lleis sempre siguin tècnicament correctes.

Notícies relacionades

El Govern destinarà 20 milions d’euros a reformar 70 residències d’avis i a crear 504 places noves

Poques aus, però un paradís per a la flora: ¿què hi ha ara a la llacuna de la Ricarda, afectada per l’ampliació de l’aeroport?

¿Com s’hauria de lluitar contra la multireincidència? ¿És suficient el pla de xoc?

Hi ha cert populisme a dir que tots els problemes jurídics són l’ocupació i la multireincidència. Hi ha moltíssims més temes. De fet, això em permet comentar que impulsarem el vot telemàtic dels col·legiats per a assumptes d’impacte social. El posicionament de la junta i del seu degà no serà el de Joan Ramon Ramos, sinó allò que la majoria dels col·legiats volen. Respecte a la multireincidència, torno a allò de sempre: al final, si no posem més jutjats, més mitjans i més recursos econòmics, tot està condemnat a la dilació, a l’alentiment de la justícia i, per tant, a l’allunyament del ciutadà d’aquesta justícia que tots volem.