La selectivitat més competencial arrenca a Catalunya amb proves assequibles: "No ha estat tan difícil"

No obstant això, la primera vegada que l'alumnat de segon de Batxillerat arribava a la selectivitat sense lectures obligatòries s'ha trobat amb una prova de Castellà bastant semblant a la d'anys anteriors –que ja havien començat a ser competencials–, amb textos d'Irene Vallejo, Azorín i Pío Baroja, i reptes com respondre si és cert o no que "la variació i el canvi lingüístic es deuen al descuit i incultura dels parlants". Més enllà de les habilitats estrictament lingüístiques, l'examen d'aquest any també ha posat a prova les competències dels estudiants a l'hora de reflexionar sobre la necessitat de raonar i de desenvolupar el pensament crític.

Certeses en llavis intransigents

"Les fotos estiuenques de les xarxes ens convencem que tots els altres són més feliços", escriu Vallejo a 'Potser, potser, potser', article publicat a 'El País' amb el qual s'han estrenat les PAU 2025. A partir del text, l'alumnat ha hagut de respondre a una sèrie de preguntes, més reflexives, com què significa que "les cascades de certeses brollen dels llavis més intransigents".

Malgrat que la gran majoria de l'alumnat consultat no recordava a la sortida de l'examen la seva autoria, el text de Vallejo ha marcat sens dubte el primer examen. Els nois i noies són conscients que l'assumpte sobre el qual reflexiona modela les seves vides i la dels seus iguals. "Ens aconsellen per tot arreu rapidesa i contundència: vendre'ns bé i pensar menys", apunta l'autora d'El infinit en un jonc a l'article, en el qual defensa "la valentia dels matisos" i llança una fletxa a 'youtubers' i 'criptobros', "qui vociferen convençuts" i "solen mostrar-se poc oberts a reflexionar i ser flexibles". "Vull estudiar Filosofia i m'ha encantat que el primer text de la selectivitat reflexionés sobre la complexitat dels discursos; ens fa molta falta treballar el pensament crític", assenyala en acabar la prova Helena Rodríguez, estudiant del Masnou, qui assegura que, encara que no estava gens nerviosa –té un 7 de mitjana del Batxillerat i necessita un 5–, en veure els seus companys s'ha contagiat d'inquietud.

L'espanyol que diu "miarma"

Malgrat que als ulls de l'estudiantat la prova era assequible, a les sabates d'algú que porta dècades allunyat de les aules no s'antulla ni de lluny tan senzill un examen en què apareixen figures retòriques com el pleonasme i la sinestèsia; una comparació sobre com es manifesta el sentiment de nostàlgia en un text d'Azorín i un altre de Pío Baroja, i un apartat de reflexió lingüística final que acaba demanant una resposta justificada sobre la varietat diatòpica de l'espanyol a la qual pertanyen les expressions 'miarma' i 'no ni ná'.

D'aquesta manera ha arrencat la selectivitat amb més varietat de matèries –un total de 35–, i amb un únic model d'examen per assignatura (i amb un màxim d'un 30% de preguntes de tipus test). Unes proves en les quals els exàmens de Castellà i d'Anglès les faltes d'ortografia penalitzaran fins a dos punts, igual que en Català, l'altra matèria de llengua de la "fase d'accés" (l'abans anomenada "fase general"). A la resta d'assignatures en les quals cal redactar restaran fins a un punt, i a les de Ciències, res. Les anades i vingudes sobre els criteris de correcció han estat una de les polèmiques que han marcat l'inici de les proves, a les quals s'han matriculat més de 44.200 catalans, 1.688 més que l'any anterior.

Examen d'Anglès

Després de l'examen de Llengua i Literatura Castellana, aquest migdia ha arribat el torn de l'examen de Llengua Estrangera (a les 12 del migdia), en més del 98% dels casos, Anglès. Una prova que als nois i noies els ha resultat assequible, també potser pel temor amb què arribaven. Un 'listening' sobre l'illa d'Uluru –que, com a mínim a la Pompeu, se sentia bé–, un 'reading' amb un article de 'The Washington Post' sobre les propines i un 'writing' sobre per què estan desapareixent els plats tradicionals en un món globalitzat.

Notícies relacionades

¿Què se n’ha fet de l’Eric i el Pau, els dos alumnes que van treure la millor nota en la selectivitat de l’any passat a Catalunya?

El càncer de pell, disparat: els casos augmenten un 40% en quatre anys a Espanya

Després del dinar en què compartir visions sobre el que ha succeït durant el matí [gens calorós a les aules climatitzades de la universitat], a les tres de la tarda ha estat el torn dels exàmens de la "fase d'admissió" (l'abans anomenada "fase específica"), és a dir, les optatives per pujar nota amb l'objectiu de poder sobrepassar el 10 i entrar al grau desitjat. En aquest paquet de proves s'estrena la matèria de Cor i Tècnica Vocal (una de les quatre noves d'aquest curs de canvis).

Després de tres dies de nervis –el plat fort d'aquest dijous seran Història i Història de la Filosofia en unes proves que s'allargaran fins divendres–, el Departament de Recerca i Universitats donarà a conèixer les notes el proper 25 de juny, després de Sant Joan.