La Generalitat va tardar més d’un any a activar el protocol d’abusos en el cas de la menor de l’Hospitalet

La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, ha comparegut aquest dimecres per iniciativa pròpia davant la comissió parlamentària per explicar la gestió del cas de la menor de l’Hospitalet de Llobregat que va ser víctima d’abusos sexuals mentre estava sota guarda de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència) i que ha provocat la reestructuració d’aquest organisme de protecció a la infància. Un cas que va passar entre el 2020 i el 2023, abans de l’arribada de l’actual Govern de la Generalitat però que va explotar mediàticament el maig passat. La consellera ha detallat que va ser l’escola a la qual acudia la menor la que va donar el primer avís. No obstant, l’Administració no va activar el protocol d’abusos fins «més d’un any després de la primera sospita», el desembre del 2021.

Martínez Bravo ha remarcat que una de les primeres «disfuncions» detectades en la gestió del cas és que «el sistema va ser lent» malgrat la «bona diligència i coordinació» del sistema educatiu i de salut, que van ser els primers a donar la veu d’alarma en un moment en què la DGAIA encara no tenia la guarda de la menor. Altres errors enumerats per la consellera van ser que no es va derivar la menor a un servei especialitzat en abusos i que el seu expedient de desemparament no es va arribar a resoldre mai.

Ha apuntat que la DGAIA mai va tenir consciència de l’envergadura del cas perquè «no va tenir informació de la magnitud de la trama de pederàstia fins que el cas va saltar als mitjans de comunicació». Ha explicat que com que la DGAIA no tenia la tutela de la nena, els professionals que la tractaven no van tenir accés a la informació de la investigació dels Mossos d’Esquadra sobre la trama de pederàstia que dirigia Teófilo Lapeña des del seu pis del Raval. Els abusos d’aquest a la nena van començar un any abans que ella quedés sota guarda de la DGAIA, cosa que va passar el maig del 2021.

La consellera ha volgut posar en valor la tasca dels educadors que «es deixen la pell» a protegir els menors i ha destacat que va ser l’escola la que «amb els instruments que tenia» va saber detectar que alguna cosa no anava bé. «Però malgrat la seva feina està clar que el sistema no és suficient i l’hem de millorar», ha reconegut. En aquest sentit, ha apel·lat al suport dels grups parlamentaris per «entre tots trobar els recursos necessaris» que permetin estar a l’altura dels reptes que suposen els abusos a menors.

Notícies relacionades

El Barça i Unió de Pagesos impugnen les zones protegides ampliades a prop de l’aeroport de Barcelona

Dels vídeos de gatets a TikTok a la primera filòsofa en la selectivitat: així ha sigut l’examen de Filosofia a Catalunya

En la seva intervenció, la consellera ha recordat les millores previstes en la nova DGPPIA, Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i Adolescència, terminologia que substitueix la de la DGAIA, i ha anunciat la creació d’una comissió mixta formada pels Mossos d’Esquadra i la DGPPIA per prevenir casos de «depredadors» que amenacen menors en situació de risc. Ha destacat que la policia recorrerà a la intel·ligència artificial per detectar pederastes que actuen a internet.

«Aquesta comissió ha de ser un òrgan permanent amb reunions recurrents per analitzar casos amb risc de victimització delictiva, siguin detectats per xarxes o per qualsevol altre indici. Un òrgan permanent, amb un funcionament regulat i una atribució clara de responsabilitats», ha precisat la consellera.