Les negatives a donar òrgans pugen i se situen ja en el 28% aquest 2025

Les negatives familiars a donar òrgans se situen ja en el 27,9% a Catalunya des de començament d’any, segons les últimes xifres de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), que comprenen els mesos entre el gener i l’abril. El 2024, un 25,8% de les famílies de Catalunya no van donar el seu consentiment a la donació d’òrgans i teixits del seu familiar, una xifra "mai vista", segons l’OCATT. Aquesta xifra rècord ha pujat en només quatre mesos. El 2023, la taxa de negatives familiars va ser del 22,4%. El documental d’EL PERIÓDICO Un corazón contra reloj, estrenat avui, posa el focus en aquesta realitat.

La Conselleria de Salut està estudiant les causes del fenomen, que també es dona a la resta d’Espanya. Al conjunt del país, la mitjana de negatives familiars se situa en el 20%, un percentatge que es manté estable en els últims anys, segons apunta l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT).

Des de fa dos anys, l’augment és progressiu i l’OCATT encara ignora a què es deu. L’organisme, junt amb la Conselleria de Salut, ha impulsat recentment accions de sensibilització entre entitats religioses i centres d’atenció primària (CAP). L’OCATT també dona xerrades en escoles, universitats, centres cívics i ajuntaments quan aquests li fan alguna petició.

Líder en trasplantaments

Malgrat tot, Catalunya és líder mundial en trasplantaments. L’any passat va fer un total de 1.345 trasplantaments d’òrgans sòlids, una mica menys que el 2023, quan en va dur a terme 1.393. "No ens preocupa aquest lleuger descens de trasplantaments, que no hagi sigut un any rècord. Fins a cert punt és una cura d’humilitat. El que sí que ens preocupa de l’últim balanç són les negatives familiars, que van pujant a poc a poc", explica Jaume Tort, director de l’OCATT.

És "complex" explicar el perquè. Entre altres coses, perquè es té "poca informació" d’aquell "delicat" moment en què el coordinador de trasplantaments pregunta als familiars de la persona que acaba de morir si volen donar els seus òrgans. "Les famílies estan a la cúspide d’una tempesta d’emocions. N’hi ha moltes que no són ni capaces de contestar", diu. "I després n’hi ha una petita part que, per cultura o creences, per por que es manipuli el cos del mort, diuen que no. Però hi ha pocs estudis que expliquin les raons. ¿Fins a quin punt aquesta negativa és reflex de la societat actual, més individualista i més conservadora?", reflexiona Tort.

Creu que aquest increment de les negatives a donar, extrapolable a altres comunitats autònomes, "difícilment" posarà "en perill" el sistema de trasplantaments tant català com espanyol. "Però sí que, amb el temps, el podria posar en una zona de risc, com està en altres països europeus. Altres societats avançades com la nostra tenen taxes de negatives d’un 35%, 40% o 50%. No volem arribar aquí. La tradició cultural, social i emocional de Catalunya i Espanya és molt favorable a la donació. Però no tenim cap garantia de què passarà en el futur. Tot això ens obliga a repensar-ho", reconeix Tort.

Anonimat i altruisme

Notícies relacionades

El noi malalt de tètanus millora i evoluciona satisfactòriament

Taules rodones i vaixella blanca en lloc de les sorolloses safates metàl·liques: així són els nous menjadors escolars de Barcelona

En alguns hospitals catalans, de fet, la taxa de negatives està ja en el 30%. "Afortunadament no hi ha gaires persones que moren esperant un òrgan. L’adjudicació d’òrgans va en relació amb la compatibilitat de grup sanguini i d’altres variables biològiques, com el pes, la talla i l’edat fins a cert punt. Desafortunadament hi ha alguna persona amb alguna característica que fa molt difícil que aparegui el seu donant ideal", explica aquest metge.

A Espanya la donació d’òrgans i teixits és "anònima". "És un plantejament ètic institucional definit fa 40 i tants anys. La donació a Espanya és altruista, no hi ha cap tipus de vinculació econòmica, ni familiar. Això garanteix el seu altruisme, és solidaritat de veritat", diu Tort.