Enamorats de les matemàtiques

Tots dos van compartir nota(ssa) en la sele (tot 10 menys un 9,5 en Català), passió per la música –tots dos toquen la bateria– i també tots dos tenien clar que volien estudiar Física i Matemàtiques a la UAB, decisió de la qual, un any després, no poden estar més satisfets. Ho van fer, en part, per aprofitar la nota –el que més els agradava a tots dos era la Física, però el doble grau els obriria més portes–, però, a pocs exàmens d’acabar amb èxit el primer curs, senten que estan estudiant el que realment els agrada. "M’ha agradat i sorprès moltíssim el rigor de la carrera de mates", apunta l’Eric.

"Fer les matemàtiques de manera formal, construir-les, et dona una perspectiva diferent i és una cosa que en la Física no es fa tant", assenyala el jove de Sant Cugat. El Pau assenteix i afegeix que fins ara estudiaven la mates per aprendre a resoldre algun tipus de problema repetint el mateix procediment o semblant. "Aquí és veure per què les coses són com són. Entres molt en profunditat. I la manera de resoldre els problemes l’has de trobar tu, no hi ha una manera concreta per fer-ho", afegeix també encantat amb aquesta nova visió de les Matemàtiques i convençut que, si s’expliquessin així des del principi, potser a la gent li agradarien més. "He conegut gent que a 4t d’ESO no sabia què era una arrel quadrada. Simplement aplicava una fórmula, però no sabia què estava fent. Coses súper bàsiques. Saber què estàs fent, ajuda", afegeix l’Eric.

Malgrat que es recreen parlant de les matemàtiques, la primera anècdota que comparteixen de la universitat és –potser perquè la cita és un dilluns a les nou del matí i el cos ho nota– a quin passadís de la facultat és la màquina del cafè espatllada que treu els cafès gratis. "Coneixement popular" –així ho anomenen– que passa d’alumne en alumne.

El que més valoren de la nova etapa, coincideixen, és "la llibertat". "Mai havia viscut la total llibertat. Aquí tot és opcional. A l’ESO i a batxillerat estàs obligat a anar a classe, a fer això, a fer allò altre, aquí tu t’apanyes. I això m’encanta. Sento que per fi em tracten com una persona adulta, perquè a batxillerat encara et tracten com un nen", assenyala l’Eric. El Pau es mostra "totalment d’acord".

La vida universitària

L’Eric valora molt també la vida universitària. "No sé com és a la UB o la UPC, però aquí, al ser un campus, hi ha molta vida universitària, molts clubs..., i això m’agrada molt. M’he apuntat al club alpí, al club de dibuix, al club d’esperanto, a l’AstroUAB –el d’astronomia–, i no sé si algun més", enumera. El Pau està amb ell en l’AstroUAB i forma part del club de física, que s’ha creat nou.

Notícies relacionades

Quatre anys per homologar el títol

L’entramat de Cellex suma 40 milions en actius a Luxemburg

"M’ha agradat molt i és una cosa que no m’esperava, que amb el grup del doble grau hem tingut molta connexió, hi ha molta cohesió, hem fet molta pinya, estic molt content de la gent amb qui m’ha tocat", prossegueix el de Santpedor, que vol dedicar l’estiu (que per a ells començarà el 25 de juny, quan acabi l’últim examen) a desempolsegar la bateria –a diferència de l’Eric, aquest curs ell sí que l’ha tingut aparcada– i a reprendre l’alemany, que va començar a estudiar a l’ESO. "Volem apuntar-nos-hi amb una amiga", diu.

Aquests dies, amb les primeres notícies sobre la selectivitat que s’acosta –a Catalunya serà els dies 11, 12 i 13 de juny–, els han vingut molts records al cap de tota la pressió que van viure fa just un any. "Per pal·liar tot aquest estrès, jo em posava en el pitjor dels casos. Em deia que sempre hi ha alternatives. Nosaltres tenim un company que ha entrat per la via de l’accés de més grans de 25 anys. Si no et surt ara, tampoc és la perdició. Cal treure’s pressió", apunta l’Eric, que confessa que a ell, personalment, posar-se nerviós en part li va bé, perquè la tensió el fa concentrar-se (vistos els seus resultats, no menteix).