Paula Ripol: "Cal treballar abans per no arribar a l’infantament amb por"

Perquè un embaràs és un esdeveniment incontrolable. La inducció és una manera d’agendar el part, de saber quan començarà, que és més fàcil per organitzar un hospital.

¿Quines conseqüències té?

Significa forçar el procés, quan la mare i el nadó encara no estan preparats. A més, la intervenció suposa un còctel d’hormones que provoca més dolor a la dona, que, al seu torn, demana més epidural per alleujar-lo, perquè, depenent del tipus d’inducció, no la deixen moure’s. Tot això incrementa el risc de part instrumental, de l’ús de fòrceps o ventosa i el risc de cesàries. És una cosa que no s’explica gaire, però amb la inducció hi ha més probabilitat que acabis al quiròfan i més risc d’hemorràgia postpart. També sabem que per al nadó és més dur, moltes vegades això fa que el part acabi en cesària. I, com que s’alteren les hormones que el nostre cos produeix de manera natural, es retarda la lactància.

¿En quins casos sí que s’ha de fer una inducció?

En preeclàmpsia, colèstasi no controlada, patologies que cursen anticossos i malalties que no es poden tractar fins que el nadó ha nascut. La majoria d’induccions es fan sense una raó clínica.

¿Hi ha més induccions per Nadal o vacances?

Sí. El dia de Nadal, per exemple, amb prou feines neixen nadons i tampoc el 15 d’agost o per Setmana Santa.

Les cesàries també superen la mitjana recomanada per l’OMS del 15%: són el 34% en la privada i el 22% en la pública. ¿Per què?

Els obstetres són cirurgians i estan molt còmodes fent cesàries, en les quals poden controlar molts factors. I, com que tenim una medicina defensiva, s’actua davant el mínim risc, però sense considerar el mal que podem fer la dona, perquè una cesària és una cirurgia, amb riscos i seqüeles. És una sort que puguem fer cesàries, però hem d’evitar les que no són necessàries.

¿Què és la violència obstètrica?

Pràctiques i conductes dutes a terme durant l’embaràs, el part i el postpart i que són percebudes com a violentes per les dones. Parlem de la falta de consentiment informat per a una intervenció com podria ser un tacte vaginal o una episiotomia, o no oferir alternatives; rebre un tracte no respectat o infantilizador, i coaccionar perquè s’acceptin intervencions com una inducció o una cesària sense explicar els riscos absoluts.

La violència obstètrica va quedar fora de la reforma de la llei de l’avortament, però s’hi va incloure la necessitat d’evitar la mala praxi i millorar la formació. Fa dos anys que està en vigor. ¿S’ha notat?

Un estudi va revelar el 2021 que el 38% de les dones pateixen aquest tipus de violència i no crec que aquesta ràtio hagi millorat. Només mirant el nombre d’induccions ja veiem que no hi ha hagut gaire canvi. Ara bé, a escala individual, sí que em trobo més dones que saben el que volen i són més conscients que la violència obstètrica existeix. Des del punt de vista sanitari també veig que hi ha professionals i hospitals que s’estan obrint a acompanyar de manera respectuosa, però és molt difícil quan els protocols i el sistema no s’actualitzen i milloren.

L’epidural, els fòrceps i moltes altres tècniques són molt antigues. ¿Per què la medicina avança en altres àrees amb teràpies innovadores i no en el part?

Perquè som les dones les que parim i sempre tenim una mica de desavantatge. Però sí que hi ha hagut avenços en tecnologies com les ecografies, el monitoratge sense fil o la walking epidural, que permet moviment.

¿Com es pot disminuir el dolor i relaxar-se de manera natural?

El que necessitem és oxitocina, que la produïm quan estem relaxades. Per això cal treballar abans del part, per no arribar amb por i tensa. Per exemple, la respiració. Com que el part és un esdeveniment físic, és molt important perquè arribi a l’úter oxigen. També es poden fer massatges i sentir el suport de qui ens acompanya. Igualment, hi ha tècniques psicològiques, com afirmacions positives, per dir-te a tu mateixa que ets capaç. També és important el moviment i utilitzar l’aigua.

Notícies relacionades

L’entramat de Cellex suma 40 milions d’euros en actius a Luxemburg

BSM impulsa Barcelona cap a un futur més sostenible

¿Què és l’hipnopart?

És precisament un tipus de preparació al part que busca eliminar les pors i guanyar confiança.