Cesàries i induccions s’enquisten en els parts davant la falta de protocols

D’entrada, la reforma obliga que el Consell Interterritorial de Salut aprovi un protocol d’actuacions "per a la garantia dels drets sexuals i reproductius en l’àmbit ginecològic i obstètric", que encara no s’ha aprovat. Sí, el referent a la creació d’un registre d’objectors a l’avortament (que encara està en fase d’aplicació), però no el full de ruta estatal que, en teoria, hauria d’incloure mesures coordinades per evitar la violència obstètrica, que fa referència a les pràctiques o conductes de professionals de salut durant l’embaràs, part o puerperi que, per acció o omissió, són percebudes com a violentes.

Per reduir la mala praxi, la mateixa norma inclou que els serveis de ginecologia i obstetrícia obtinguin el consentiment lliure, previ i informat de les dones en tots els procediments invasius, entre els quals hi ha un tacte vaginal o una episiotomia; que es disminueixi l’intervencionisme, "evitant pràctiques innecessàries i inadequades que no estiguin avalades per l’evidència científica", o que es reforci el part respectat, incloses mesures per incrementar el personal especialitzat. Però totes aquestes disposicions es compleixen, o no, en funció de l’hospital.

"Els canvis s’han produït als hospitals on hi ha professionals compromesos a evitar la violència obstètrica, però no per l’aplicació d’una llei que no garanteix res a les dones, perquè ni tan sols els ofereix un espai on denunciar si se senten violentades", indica la doctora Teresa Escudero, portaveu d’El Parto es Nuestro, un dels col·lectius més actius davant aquesta problemàtica.

Sense dades actualitzades

Un dels grans inconvenients és que la llei inclou fer estudis i obtenir dades de manera periòdica per poder avaluar la situació en els serveis de ginecologia i obstetrícia, com per exemple si el nombre de cesàries, d’episiotomies o d’induccions (que poden provocar parts més intervencionistes) puja o baixa en aplicació de la llei, però s’incompleix. No hi ha dades estatals actualitzades.

Informes anteriors a la norma mostren que les cesàries en la sanitat privada dupliquen les recomanades per l’OMS: es practiquen en un 34% dels parts i l’Organització Mundial aconsella que no superin el 15%. En la pública es registren en el 22% dels parts (segons un registre del 2022). I les induccions també tripliquen els estàndards internacionals: es produeixen en el 34% dels infantaments, enfront del 10% recomanat (dades del 2020).

En aquest context, un estudi fet pel grup de recerca d’Infermeria de la Universitat Jaume I va revelar el 2020 que el 38,3% de les dones havien percebut violència en la seva atenció sanitària, alhora que el 44% entenien que els havien aplicat procediments innecessaris o nocius (al 83% d’elles no se’ls havia demanat un consentiment informat). En un treball posterior, fet per mesurar la situació durant la pandèmia, el 33,5% de les dones deien haver patit violència obstètrica i el 42% qüestionaven que no se’ls hagués sol·licitat consentiment informat. Les xifres, no obstant, continuen sent molt altes.

Davant aquesta radiografia, la infermera i professora Desirée Mena afirma que, "tot i que s’estan fent veritables esforços a molts hospitals, les coses costa molt que canviïn, i per això es continua produint violència". "Pot ser que hi hagi hagut millores, però no són efectives, perquè una llei no pot canviar la manera de treballar", opina.

Notícies relacionades

Quatre anys per homologar el títol

L’entramat de Cellex suma 40 milions en actius a Luxemburg

Mena es refereix al caràcter estructural de la violència obstètrica, ja que molts dels sanitaris que l’exerceixen no són conscients i forma part d’un model d’atenció al part que han après i que menysté les dones. De fet, els col·lectius mèdics rebutgen que s’utilitzi aquest terme per referir-se al que ells consideren mala praxi puntual. Per això, la llei també preveu formació sanitària en aquest àmbit, tot i que també s’ha quedat en paper mullat. "Els professionals continuem havent de formar-nos pel nostre compte, amb els nostres diners i fora de l’horari laboral", denuncia Escudero, metge de família.

En aquest context, algunes autonomies, com Catalunya, sí que estan fent passos endavant. A finals del 2023, la Generalitat va aprovar un pla, dotat amb set milions d’euros, que inclou la creació de comissions que vetllin per les pràctiques respectuoses en els serveis de ginecologia i a les sales de parts.