La meitat de les universitats del top 10 d’Espanya són catalanes

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) continua liderant la llista de les 10 millors universitats de tot Espanya. Així ho estableix la nova edició del rànquing elaborat per la Fundació CYD, publicat ahir i que analitza 82 universitats (48 públiques i 34 privades) i més de 3.450 titulacions de 30 àmbits de coneixement. Catalunya és el territori que té més centres d’educació superior al top 10, on hi ha cinc campus.

Ahir també es va fer públic el rànquing internacional d’universitats que elabora cada any la consultora Center for World University Rankings (CWUR) i en què la UAB és la que més indicadors de rendiment té entre les 53 espanyoles analitzades. A escala internacional, la UAB puja 70 posicions i arriba al més que envejable lloc 126.

Llista completa, a la web

La llista de CYD –disponible en format online a www.rankingcyd.org i que permet portar a terme cerques personalitzades en funció dels interessos de cada estudiant a l'hora de buscar facultat– s’elabora tenint en compte paràmetres com ara l’ensenyament i aprenentatge, recerca, transferència de coneixement, orientació internacional, contribució al desenvolupament regional i inserció laboral i ocupabilitat i base de cotització mitjana. El color que apareix en el resultat de la recerca dona pistes del rendiment de la facultat elegida: verd (alt), groc (mitjà) i vermell (baix). Després de la UAB, el segon lloc l’ocupa Navarra, seguida d’un altre campus públic català: Pompeu Fabra. Les següents posicions són per a l’Autònoma de Madrid, la CArles III, la Universitat de Barcelona (UB), la Rovira i Virgili (Catalunya), Pontificia Comillas (Madrid), Ramon Llull (Catalunya) i Deusto (Euskadi).

Navarra, Catalunya i el País Basc són els territoris que obtenen el nombre més elevat d’indicadors de més alt rendiment, però és Catalunya la que més campus acapara al top 10. La UAB, Rovira i Virgili i la Pompeu Fabra lideren l’apartat de transferència de coneixement.

Els tècnics de CYD han inclòs, per primera vegada, 11 titulacions de l’àmbit específic STEM (ciència i tecnologia). La Politècnica de Catalunya ocupa la primera posició en sis de les 11 titulacions: Física, Enginyera civil, Enginyeria elèctrica, Enginyeria electrònica, Enginyeria química i Matemàtiques. La Pompeu Fabra lidera els graus de Biologia i Enginyeria informàtica, la Ramon Llul ho fa a Arquitectura i la Rovira i Virgili, a Química.

Igual com en altres edicions, el rànquing del 2025 analitza la presència femenina en l’àmbit STEM. En general, a la universitat, les dones suposen més de la meitat de l’alumnat (gairebé el 57%). El 45% de les tesis llegides estan firmades per una dona i el 44% del personal docent i investigador són dones. No obstant, només el 28% de les càtedres estan ocupades per dones.

La presència femenina és minoritària en la majoria dels àmbits. Les estudiants matriculades en Enginyeria informàtica no superen el 17%, tot i que en algunes carreres, com Biologia, són el 63%.

Notícies relacionades

Una persecució policial des de França fins a Salt acaba amb dos detinguts

El contenidor gris no és una opció: com i on rebutjar la roba

"La presència de la dona és minoritària en la majoria d’àmbits STEM que han sigut analitzats. En Biologia, Química i Arquitectura, en els quals elles són majoria en l’alumnat, s’observa que la seva presència descendeix a mesura que avança el nivell acadèmic i són minoria en la càtedra. Per exemple, en Arquitectura, es passa de 52% d’alumnes a 25% catedràtiques.

Les dades posen al descobert la necessitat d’impulsar iniciatives que contribueixin a reforçar la presència de la dona en els àmbits STEM i de promoure la igualtat de gènere en les posicions de lideratge a la universitat", va remarcar Ángela Mediavilla, directora del rànquing.