Les obres del gran campus del Clínic començaran el 2030
El nou espai, que comptarà amb una inversió de 1.700 milions d’euros i s’ubicarà a l’avinguda Diagonal, compartirà una estació de metro amb l’Hospital de Sant Joan de Déu.

Les obres del futur Campus de Salut Clínic-Universitat de Barcelona (UB) començaran el 2030 i comptaran amb una inversió global de 1.700 milions d’euros. Aquest gran campus, que estarà ubicat a l’avinguda Diagonal i el cor del qual serà l’Hospital Clínic (actualment al carrer de Villarroel, a l’Eixample), entrarà en funcionament cinc anys després, el 2035.
Ahir es va reunir la Comissió Mixta de Seguiment a la Generalitat per compartir els treballs dels últims mesos en relació amb el desenvolupament del nou campus hospitalari, universitari i d’investigació, així com també donar llum verda als estatuts del Consorci, l’òrgan de governança i impuls del projecte, en el qual estan implicats la Generalitat, l’Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona, els ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).
Prolongació del metro
El nou campus també contempla la prolongació del metro de l’L3 (la línia verda). El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica va licitar ahir l’actualització del projecte de prolongació de l’L3 des de Zona Universitària, a Barcelona, fins a Esplugues Centre, que compartirà parada amb Sant Joan de Déu. La redacció del projecte es licita per un import de 4,5 milions d’euros i té un termini de redacció de 12 mesos.
El futur campus, que compta amb una superfície prevista de 300.000 metres quadrats, és un projecte de gran envergadura que va més enllà de trobar una nova ubicació per al centre barceloní, que ha quedat encaixonat a l’edifici de Villarroel, i en altres espais. El nou campus Clínic, es va subratllar, s’erigeix en un projecte estratègic per posicionar Catalunya al capdavant d’Europa en salut i investigació biomèdica.
"No estem parlant només d’un hospital per a la ciutat de Barcelona o la regió metropolitana, sinó per a Catalunya, i que vol ser una referència no només del sud d’Europa, sinó del conjunt d’Europa per liderar la manera de fer medicina, investigació i docència en l’àmbit de la salut", va dir el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, després de la reunió. Fins al 2035, quan la nova infraestructura entri en funcionament, el Clínic anirà portant a terme una transformació progressiva de la seva actual seu central al carrer de Villarroel i d’altres edificis del Consorci Hospital Clínic.
A més, a la Comissió es van presentar els quatre projectes elaborats al màster d’Arquitectura Hospitalària i que serviran d’inspiració en la redacció dels plecs de condicions del concurs internacional per al nou campus. El màster l’organitzen l’Hospital Clínic, la UB i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El concurs es llançarà a finals del 2026, coincidint amb l’any en què Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura.
Segons Ramon Sanabria, coordinador general d’aquest màster, l’objectiu és "estudiar el lloc on anirà el nou centre per veure quines possibilitats arquitectòniques hi ha darrere". "No és només una qüestió volumètrica, sinó també tècnica", va afirmar Sanabria, que destaca que en la construcció d’aquest gran campus de salut participen tant enginyers com urbanistes.
Així, els quatre projectes elaborats per alumnes del màster "indiquen les possibilitats" per les quals poden optar els concursants de la licitació. "El que passa és que les nostres propostes indiquen que, en aquest lloc i d’aquesta manera, això hi cap i hi cap bé", precisa Sanabria, que va remarcar que la finalitat dels projectes és que els concursants tinguin "referències sobre el lloc i les possibilitats que té". "Aquestes referències es poden utilitzar, manipular i canviar", va afegir. Sanabria també va precisar que els professors del màster, així com els despatxos en els quals treballen els alumnes, també podrien presentar-se al concurs.
En línies generals, els quatre projectes plantegen majoritàriament propostes d’arquitectura horitzontal que mira cap al mar. Tots ells, a més, tenen previst accedir al metro. També inclouen espais verds comunitaris, així com patis terapèutics per als usuaris, entre altres opcions. "Als anys 60 es van posar de moda als EUA els hospitals bloc, que són hospitals verticals però que tenen una dependència excessiva dels ascensors. Un hospital horitzontal té l’inconvenient de la longitud, però també avantatges com que estàs més a peu de terra i més a prop del jardí. És més humà", va assenyalar Sanabria.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Transport públic La L3 del metro de Barcelona s'ampliarà amb 9 noves estacions
- Nova jubilació anticipada: quins treballadors podran retirar-se abans i quan entren en vigor els canvis
- Mobilització d'emergències Tallada la Ronda Litoral de Barcelona per un home pujat nu a un senyal
- EL DESIG DE L’ESTRELLA Renovació sense foto: faltava l’àvia Fátima
- Ocupació Ni 10 ni 20 minuts, aquest és el temps de descans que tenen els treballadors durant la jornada laboral segons l'Estatut dels Treballadors
- Violència contra menors Condemnat a 20 anys de presó el cirurgià pederasta francès
- Agressió sexual El Suprem confirma la condemna d’un any de presó per a Gordillo
- Els gestors de la paga a nois extutelats van ser expedientats
- La DGAIA no va informar sobre la nena agredida dos consellers
- Atenció a la infància i adolescència a Catalunya Exresponsables d’Afers Socials reconeixen que els van faltar recursos