Els jubilats no han d’acreditar que continuen vius

Al no existir l’obligació a Espanya de presentar cada cert temps una fe de vida del pensionista a la Seguretat Social, Antonio continuava cobrant al seu compte la prestació de jubilació. La pensió s’ingressava al banc, que, automàticament, s’encarregava de pagar les despeses comunes, com la llum, el gas, l’IBI i l’aigua. El banc tampoc li va requerir cap prova que continués viu.

"Només als pensionistes d’edat avançada que fa temps que no apareixen pel banc o que no realitzen gestions se’ls sol demanar que presentin el certificat de fe de vida a l’entitat o que hi acudeixin per després informar-ho a la Seguretat Social", explica l’advocat i exdegà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Jesús Sánchez. "Si l’Estat no té aquesta prova de vida, s’entendrà que el pensionista pot haver mort i li retirarà la prestació per jubilació, tot i que abans s’ha de certificar la seva mort", precisa aquest lletrat. D’entrada, amb una consulta al Registre Civil n’hi hauria prou.

Reglament

El Reglament General de Gestió Financera de la Seguretat Social estableix que "les entitats financeres pagadores" de la pensió de jubilació han de comunicar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) la "pervivència dels titulars d’aquelles pensions i altres prestacions" que s’abonin a través del seu compte corrent. Aquest precepte assenyala que el banc "podrà" (no és obligatori) sol·licitar la direcció provincial de la Tresoreria de la Seguretat Social que aquesta requereixi als pensionistes que acreditin la pervivència d’aquestes persones. Per tant, aquesta tasca no recau de cap manera en el jubilat.

En cas de mort, "és la família del difunt, els hereus, la funerària o la companyia de defuncions els que s’encarreguen de comunicar-ho al Registre Civil per a la seva inscripció", explica el notari Pablo Vázquez Moral. Després s’ha de notificar a la Seguretat Social aportant el certificat de defunció, perquè deixi d’abonar la pensió. Si algun familiar es queda amb els diners de l’esmentada prestació després de la mort del beneficiari, aquesta persona pot ser condemnada a una pena de presó per haver-se apropiat d’aquestes quantitats i ha de tornar a l’Administració la suma sostreta. El certificat de fe de vida és expedit pels Registres Civils o pels jutjats de pau.

Notícies relacionades

Catalunya dissenya cribratges de càncer de mama a mida

Enric Canals, temps i memòria

Estranger

No obstant, quan un espanyol resident a Espanya percep una pensió de l’estranger, la situació canvia. Hi ha països, com França, Alemanya i Suïssa, que obliguen, en aquests casos, a remetre un certificat de fe de vida a l’organisme que gestiona aquestes prestacions, assegura Max Arias, president de la secció de dret laboral del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. El motiu: a Espanya hi ha mecanismes per saber si una persona ha mort i, en canvi, per a una administració estrangera és més complicat esbrinar-ho.