Contundència alliberadora

Governar aguditza la falta de concreció. Com si el poder eliminés la voluntat d’atendre els detalls. Els fets es confonen amb els bons propòsits, tot i que desplegar un catàleg de bones idees no les converteixi automàticament en realitat.

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, presenta un pla de refundació de la DGAIA que intenta tallar en sec –si és que encara queda alguna cosa– després de l’última i gravíssima crisi que ha esquitxat de ple la institució. Canvia tot el que és canviable: la reconverteix en una direcció general bicèfala, delimita la seva independència i, per si fos poc, crea dues unitats externes per fiscalitzar qualsevol moviment que excedeixi l’escàs marge de maniobra amb què comptarà la rebatejada com a DGPPIA. El canvi de nom és un altre recurs gastat en política quan es necessita oblidar i girar full.

Fins aquí, el que ens dona a entendre la consellera és clar i valent: "Funciona tan malament, és tan opac, tan insalvable i d’ètica tan dubtosa, que ho desmuntem i comencem de zero". Però, pel que sembla, no. O sí, però volia dir això i alhora el contrari. Una altra estranya capacitat política.

Notícies relacionades

Notes de tall 2025 a Catalunya: Medicina a la Universitat de Barcelona torna a encapçalar el rànquing, amb un 12,850

Notes de tall 2025 a Catalunya: consulta la nota per accedir als estudis universitaris

La consellera anuncia que ho canvia tot per, tot seguit, dir-nos que el sistema funciona. Divideix en dos la nova direcció, però a continuació afirma que s’ha fet una tasca immensa en la prevenció i protecció de menors en risc. Veu necessària una nova etapa, tot i que més motivada pels reptes del futur que per les ombres del present. I, esprement fins al límit la contradicció, assegura que destinarà tots els recursos necessaris a la nova DGAIA... Però aquesta neix sense pressupost.

Celebro la intenció i les idees i alhora crec també que la situació requereix més contundència. La DGAIA ha de desaparèixer perquè està plena d’escàndols. Perquè no sempre ha sabut prevenir ni protegir la infància. El Govern ha d’actuar i reconduir la situació perquè és la seva responsabilitat. La contundència és alliberadora, perquè no té racons on enganxar-se.