El Govern treu poder a la DGAIA i n’extrema el control

El Govern desmunta l’estructura de la DGAIA i crea una nova direcció general encarregada de protegir els nens i adolescents desemparats i víctimes de maltractament a Catalunya, que avui té 8.800 menors sota la seva responsabilitat i 10.700 més sota el seu radar. En el pla de refundació que ha presentat aquest dilluns la consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo crea dues unitats externes per fiscalitzar aquesta nova direcció general, li retira la potestat de contractar noves places i d’atorgar prestacions econòmiques i divideix aquesta direcció general en dues, una enfocada en la tasca de la prevenció i l’altra en la protecció dels que té sota la seva tutela. El pla del Govern, no obstant, no té pressupost: «Hi destinarem tots els recursos que necessitem», ha promès la consellera, que ha anunciat un gir del model enfocat en la prevenció del desemparament parental, més enllà de l’assumpció de tuteles. «Fins ara s’han bolcat en el dia a dia i no s’ha dimensionat», ha dit Bravo.

«No és una impugnació a la feina feta: el sistema funciona i fa una tasca per prevenir i protegir els drets dels menors, però el sistema arrossega deficiències estructurals que fan necessari obrir una nova etapa per ser més efectius i dignificar la feina», ha dit la consellera. Martínez Bravo ha admès que aquest procés de reflexió s’ha basat en els plans del govern Aragonès que van quedar en un calaix, i que s’ha accelerat arran de la xarxa de pederastes destapada per una menor sota guarda de la Generalitat que va ser agredida als 12 anys. També pesen dubtes en la DGAIA per l’informe de la Sindicatura de Comptes que va detectar irregularitats en la gestió i la investigació de l’Oficina Antifrau sobre prestacions als extutelats que gestionen dues fundacions del tercer sector. Aquest pla es farà efectiu el pròxim 3 de juny en un decret que aprovarà l’executiu català.

Risc d’opacitat

La DGAIA deixa de dir-se DGAIA per ser la Direcció General de Protecció i Prevenció de la Infància i l’Adolescència (DGPPIA). Les dues organitzacions externes que la controlaran són l’Oficina de Control de Gestió i la Unitat de Seguiment d’Incidències i Revisió de Protocols. «Aquestes unitats diagnosticaran el risc d’opacitat, el conflicte d’interessos, el còdic ètic i el règim d’incompatibilitats. També exigirem aditories i transparència salarial i comptarem amb un canal de denúncia i protecció on també podran intervenir els menors de possibles incidències», ha explicat la consellera. De fet, aquest dilluns ja han notificat a totes les entitats subcontractades per l’antiga DGAIA que han d’enviar l’auditoria completa dels seus comptes de l’any passat. És una obligació que han de fer els gairebé 600 centres externalitzats, tot i que Martínez Bravo no ha detallat quants encara no han fet aquest tràmit.

Per posar encara més límit a la gestió de les empreses subcontractades, aquesta direcció general deixarà de contractar noves places i tampoc podrà atorgar prestacions econòmiques. Aquestes funcions les assumiran la Direcció General de Provisió de Serveis i la Direcció General de Prestacions Socials de la mateixa conselleria que contractaran 15 persones més. En els últims 10 anys, s’han quadruplicat els centres de menors. Alhora, un informe de la Sindicatura de Comptes va revelar que el Govern havia gastat més de 100 milions en contractes ‘a dit’ i sense empara legal en centres de menors del 2016 al 2020. Fins ara, les prestacions econòmiques als extutelats es gestionen amb l’ajuda de dues entitats privades, Resilis i Mercè Fontanilles, però el contracte de les quals desapareix. Precisament sobre aquestes l’Oficina Antifrau ha obert una investigació sobre presumptes irregularitats. «S’han externalitzat funcions clau», ha dit la consellera.

Prevenció a les retirades de tutela

La nova estructura divideix l’ens en dues subdireccions. La primera, dedicada a la prevenció, sobre la qual pivotaran el servei de coordinació de les ‘Barnahus’ especialitzades en l’abordatge de la violència sexual infantil a Catalunya i la Unitat d’Atenció als nens inimputables, menors de 14 anys que han comès delictes. Qui es continuarà encarregant d’aquesta xarxa de prevenció són els 54 Equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, que augmentaran la seva plantilla un 40% el 2027 amb la incorporació de 242 professionals en dos anys. Les denúncies de falta de mitjans són ja habituals. La consellera ha admès que van sobrepassats, i que porten més de 40 expedients per treballador. «Un desemparament és un fracàs col·lectiu de les administracions, per no haver ofert a les famílies sl suport necessari», ha dit la consellera.

També han iniciat estudis per canviar el model de desemparament, millorant les garanties legals. «En els pròxims dos mesos reformarem el procés de desemparament per millorar les garanties legals dels menors en el procés», ha exposat la consellera, que ha comptat amb el suport de tècnics, experts, escola d’advocats i la justícia.

Retorns a casa i desemparaments

L’altra subdirecció general es dedicarà a la protecció, és a dir a les 8.800 criatures que estan sota la tutela del Govern vivint en centres i en famílies d’acollida. «Els desemparaments han de ser l’última solució, pensades per al retorn», ha avançat la consellera. Aquesta subdirecció portarà la Unitat d’Atenció i Urgències al Maltractament (UDEPMI), que cada mes obre entre 200 i 300 expedients nous per situacions d’emergència, el servei especialitzat per als nens migrants sols que i que avui suposen la meitat dels nens acollits als centres de protecció, i el servei de suport als menors extutelats, que ara s’encarrega del seguiment de 5.000 joves desemparats que ja han complert la majoria d’edat.

Notícies relacionades

Tancat l’expedient a l’educador que va parlar de la nena de la DGAIA

Arxivades les denúncies per maltractament institucional de la jutge Verdejo

Les dades aportades avui per la conselleria mostren com els nens, adolescents i joves en el sistema de protecció han augmentat un 70% en l’última dècada, i han passat dels 8.533 el 2016 als 14.668 actuals. D’aquests, la meitat són joves que ja han complert la majoria d’edat. «El sistema s’ha augmentat en nombre, en complexitat, però l’estructura no s’ha dimensionat suficient», en paraules de Bravo.

La consellera també ha insistit que volen redoblar els esforços per detectar depredadors digitals. En aquest sentit, ha anunciat un nou programa amb els Mossos d’Esquadra en què, a través d’eines tecnològiques i l’ús de la intel·ligència artificial es tractarà d’arribar als agressors, però sobretot fer que els menors puguin accedir més fàcilment als canals d’ajuda efectiva. També Martínez Bravo ha parlat d’una línia específica amb la Conselleria de Salut sobre la millora de l’assistència de la salut mental d’aquests menors.