La crisi de la vivenda deixa sense allotjament més de 250 famílies de pacients desplaçats a Barcelona

Així ho han denunciat aquest dijous les entitats, que expliquen que la situació deixa moltes famílies sense una alternativa adequada mentre acompanyen persones en moments crítics. Les xifres són especialment preocupants si es té en compte que el nombre de fundacions que ofereixen aquests allotjaments, i amb aquestes el nombre d’allotjaments i habitacions disponibles, no ha parat de créixer en els últims anys. Si el 2024 treballaven set entitats en aquest àmbit, l’any passat en van ser 10.

El 2025, aquestes organitzacines d’ acollida de Barcelona van atendre 1.072 famílies, 77 més que el 2024 i 227 més que el 2023. En total, es van oferir més de 86.685 pernoctacions a pacients i familiars desplaçats fins a la capital catalana, l’equivalent a 38.080 dies. És un increment important respecte a l’any anterior, quan es van donar 82.349pernoctes, o 35.827 dies, que, no obstant, no van cobrir tota la demanda que genera aquest servei social.

En total, les 10 fundacions que ofereixen aquesta opció compten amb 55 allotjaments repartits per tota l’àrea metropolitana de Barcelona que reuneixen les condicions bàsiques per assegurar el benestar tant del pacient com el dels acompanyants. Són, en total, 156 habitacions disponibles per a aquests pacients. De nou, l’oferta és superior a la que hi havia el 2024 –49 allotjaments i 143 habitacions–, però no va donar per cobrir tota la demanda.

7 milions d’estalvi

A més, per mirar d’ampliar al màxim els allotjaments que poden oferir, algunes de les fundacions no només posen a disposició els seus propis allotjaments – gestionats per fons privats – sinó que també ofereixen ajuts per costejar habitacions d’hotel amb els quals mantenen convenis de col·laboració. De les 1.072 famílies que van sol·licitar un d’aquests recursos l’any passat i que van poder ser ateses, 165 es van allotjar en hotels. Les altres 907 van ser acollides en alguns dels pisos propis de les entitats. L’estalvi conjunt d’aquestes famílies, tenint en compte que el preu de mitjana d’una nit d’hotel a Barcelona l’any passat va ser de 190 euros, va ser de 7.235.000 euros.

De mitjana, els pacients passen uns 33 dies als pisos. No obstant, la durada de l’estada canvia molt segons la malaltia i el tractament dels pacients. Hi ha famílies que no es queden més d’un o dos dies, quan només s’han de realitzar unes proves diagnòstiques; o n’hi ha que es queden fins a un o dos anys, en el cas de pacients que s’han de realitzar un trasplantament o que pateixen complicacions.

Aquestes organitzacions treballen sota un protocol pel qual actuen quan els pacients o els acompanyants venen derivats de les àrees de treball social dels hospitals. Es donen casos dramàtics en què la incertesa de la durada tractament aboca alguns dels acompanyants o cuidadors a dormir a les sales d’espera o als seus cotxes. Són casos com el de la Tatiana, que va haver de portar el seu fill Domenick des de Colòmbia a Barcelona per tractar-lo d’una cardiopatia congènita i que no era capaç de trobar un pis a Barcelona. «Ell ja no hi és, però sempre agrairà al fundació per la feina que van fer. Ens van donar pau i tranquil·litat en moment molt dur», ha explicat en un acte el Social Hub.

Pacients sobretot catalans

Els casos que cauen en mans d’aquestes fundacions són molt variats, tot i que, en general, tracten amb pacients oncològics o que han rebut un trasplantament que, molt sovint, necessiten rebre un tractament continuat en algun dels hospitals de tercer nivell –aquells habilitats per atendre patologies i situacions de més complexitat– que, com la Vall d’Hebron, l’ Hospital Clínic o l ’Hospital de Sant Pau. El 60% dels pacients arriben derivats d’altres punts de Catalunya, el 38% d’altres punts d’Espanya i el 2% restant ve d’altres països.

També és habitual que aquests allotjaments vagin destinats per a les famílies de menors amb càncer. Cada vegada són més, no obstant, els pacients adults que també necessiten accedir a algun d’aquests pisos. L’any passat 670 dels pacients atesos van ser adults i 402 eren menors.

Manutenció per a tots els pacients

En això sentit, gran part d’aquestes fundacions fa bregant anys amb l’Administració perquè assumeixi una manutenció mínima dels pacients i els seus acompanyants mentre han d’estar fora del seu domicili per rebre el tractament. Fins ara, aquest tipus d’ajuda només estava prevista quan el pacient era menor d’edat o bé podia acreditar més d’un 66% de discapacitat o un grau III de dependència.

Són tràmits que poden allargar-se durant mesos o anys fins a poder complir-se i per tant, s’allargava més enllà de la durada de molts tractaments i obligava moltes famílies a fer un esforç econòmic important. Des del 17 d’abril passat, la normativa ha canviat i CatSalut també cobreix la manutenció dels pacients adults, sense perjudici que, més endavant, accedeixin a les prestacions previstes per discapacitat o dependència.

Un futur de reptes

Notícies relacionades

Gemma Martínez serà directora d’EL PERIÓDICO a partir de l’1 de juny

Enric Vélez, metge i caçador: “Ara s’entén que som necessaris, però encara se’ns veu com a delinqüents”

A més de la fundació Jubert Figueras, ofereixen aquest tipus d’allotjament la Fundació Hospitalitat Mare de Déu de Lourdes, la Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia, la Fundació Inés Arnaiz, la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia, l’Associació Catalana del Fetge, l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC), la Casa Ronald McDonald, la Fundació Xana i la Fundació Privada Petit Món.

Totes asseguren que Barcelona s’està consolidant cada vegada més com un ‘hub’ sanitari de primer nivell, però que els serveis d’allotjament no creixen al mateix ritme. «L’augment dels trasplantaments, el preu elevat de la vivenda a Barcelona, la impossibilitat de llogar pisos durant períodes incerts i la creixent precarietat sòciesl fan que els allotjaments d’acollida siguin més necessaris que mai», conclouen.