El cas de la nena violada a Barcelona agreuja la crisi de la DGAIA

La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolèscencia (DGAIA) gestiona uns 20.000 menors en situació de risc a Catalunya, dels quals n’hi ha 8.867, segons xifres de l’abril, que tenen alguna mesura de protecció com la tutela o la guarda. D’aquests últims, 5.249, un 59,2%, viuen en alguna de les residències que ofereix l’Administració. El gruix (2.086 menors, que són un 39,7%) ho fan concretament en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE). Aquest és un sistema externalitzat, en el qual fundacions i entitats privades són les que gestionen els centres a través d’un concert amb l’Administració. Els Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència (EAIA) són el braç executor de la DGAIA als municipis, i també són els que gestionen i controlen els expedients dels menors treballant coordinadament amb els centres.

El cas de la nena de 12 anys que estava sota la guarda de la DGAIA quan va ser violada i prostituïda pel Pelicot català, un electricista de 45 anys que organitzava les cites des d’un pis de Ciutat Vella, ha exposat les deficiències del sistema i ha agreujat la crisi de la DGAIA, que haurà de donar explicacions sobre la gestió que ha fet d’aquest cas concret i del conjunt dels menors que té sota la seva responsabilitat.

La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha ordenat obrir un expedient informatiu per revisar les actuacions fetes per la DGAIA en el cas d’aquesta nena. L’objectiu de l’expedient, apunta la conselleria, és revisar a fons la cronologia dels fets, identificar possibles carències o àmbits de millora i reforçar els mecanismes de protecció dels nens i nenes que són víctimes de violència sexual. Martínez Bravo ja ha sol·licitat comparèixer al Parlament per presentar les conclusions d’aquest expedient i explicar les actuacions que s’han portat a terme arran del cas.

Entre les coses que cal explicar hi ha el lapse de temps, un any i mig, que els professionals que treballaven amb la menor van trigar a detectar què passava. La nena va patir abusos per part del Pelicot català i va ser prostituïda per aquest home entre el maig del 2020 i l’octubre del 2021. Sí que és veritat que a finals d’aquell 2001 van ser els mateixos educadors del centre els que van percebre que hi havia alguna cosa que no acabava d’anar bé i, després d’establir un diàleg amb la víctima, van descobrir al seu mòbil converses, fotos i vídeos que evidenciaven els abusos i es va procedir a denunciar el cas davant els Mossos d’Esquadra.

Un altre tema que haurà d’explicar la DGAIA és per què el 2023, quan la menor tenia 15 anys, li van autoritzar abandonar el centre i anar-se’n a viure amb el seu nòvio, un jove de 25 anys, una decisió que segons un educador social del centre de l’Hospitalet que atenia la nena va prendre l’EAIA d’aquest municipi i que tots els experts consultats consideren molt qüestionable, si bé apel·len a la prudència fins a saber-ne els detalls. "Si és veritat que aquesta nena tenia un nòvio de 25 anys i deixaven que se n’hi anés, jo seria el primer sorprès. Fa molts anys que treballem amb la DGAIA i no ens ha donat mai permís perquè una nena de 15 anys se n’anés a viure amb un home de 25. Al revés: quan tenim una pernocta amb un familiar, ho hem de notificar a la Generalitat", explica Jordi Royo, director clínic d’Amalgama 7, entitat que des de fa 25 anys té un concert amb la DGAIA.

Moment de canvi

Aquest fet es produeix en un moment de canvi de la DGAIA, després que el Govern va destituir al març, sis mesos després de nomenar-los, la directora general, Isabel Carrasco, i el seu subdirector, Joan Mayoral. La primera substituïa Ester Cabanes, que va estar sis anys en el càrrec (del maig del 2021 a l’agost del 2024) i, per tant, va sobreviure a quatre consellers. El nou director de l’ens és Josep Muñoz Luque, que té entre mans el repte de conduir la DGAIA cap a una nova etapa que comportarà amb una reorganització. El Govern ja admetia fa uns mesos que hi havia "tensió" en els equips de la DGAIA per l’augment de la complexitat dels casos que calia atendre.

Notícies relacionades

L’Empordà es prepara per rebre una nova espècie d’au en perill d’extinció

Mort dels germans d'Amer: un va matar a l'altre i després es va suïcidar

També la Sindicatura de Greuges ha obert una investigació d’ofici i ha sol·licitat informació a Drets Socials. Esther Giménez-Salinas ha mostrat la seva preocupació per aquest cas. Un informe d’aquest organisme ja advertia el 2023 de mancances estructurals del sistema de protecció a la infància i alertava que el risc d’explotació sexual és més alt entre les adolescents que s’estan als centres del sistema de protecció. Ara la Sindicatura considera que és "inajornable abordar els greus dèficits del sistema de protecció que aquest cas ha posat de manifest".

Els professionals del sector consultats per EL PERIÓDICO criden a aprofitar l’oportunitat per invertir més en la prevenció de manera que s’asseguri al cent per cent la protecció dels menors que hi ha sota el paraigua de la DGAIA. "Recordem que, quan parlem de nens tutelats, parlem de col·lectius vulnerables. I són vulnerables no només perquè estan tutelats, sinó perquè molts d’ells pateixen trastorns emocionals, mentals o estrès posttraumàtic arran d’un cas de bullying o abús sexual. Aquests nens són fàcils de captar: ¿què fem com a societat per protegir-los?", planteja Royo. Especialment vulnerables són les noies que viuen en centres de la DGAIA, "un objectiu fàcil", adverteixen els experts, de depredadors sexuals.