Els metges avisen que el càncer de pell no para de créixer a Espanya

La incidència del càncer de pell ha augmentat un 40% en els últims anys, assenyalen des de l’Associació Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV). Amb dades del Llibre blanc del càncer de pell, el carcinoma basocelular –un càncer cutani de creixement lent– n’és la forma més freqüent. La segona, el carcinoma espinocel·lular, una proliferació maligna d’un tipus de cèl·lules de la pell.

Però els metges adverteixen que hi ha un subregistre, o nombre de casos no registrats, per a aquest càncer cutani que no és melanoma, que s’explica també, tot i que en menys mesura, per les característiques pròpies d’aquests tumors. Apareixen generalment en edats avançades i amb escassa simptomatologia, per la qual cosa moltes vegades no arriben ni a tractar-se a l’hospital.

Ascendència europea

El melanoma, per la seva banda, és un tipus de tumor cancerigen menys freqüent (representa el 4% dels casos de càncer de pell), que, no obstant, mostra un comportament molt més agressiu, cosa que es tradueix en el consum de més temps i recursos per al nostre Sistema Nacional de Salut. A escala global, les seves taxes d’incidència han augmentat progressivament durant els últims 50 anys, fonamentalment en poblacions de pell clara d’ascendència europea. L’any 2040, el melanoma es convertirà en el segon tumor en incidència global, i el primer en incidència en homes, sobrepassant el càncer de còlon i el de pulmó, augura l’AEDV. Amb estimacions de l’informe Melanoma cutani a Espanya, de la Xarxa Espanyola de Registres de Càncer (Redecan) i la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), només aquest any se’n detectaran més de 4.300 casos.

D’aquest augment en la incidència en parlaran els dermatòlegs que aquesta setmana es reuneixen a València al seu Congrés Nacional, el número 52. Ho fan traient pit perquè el 2025, una vegada més, la seva especialitat ha sigut la més elegida pels metges residents en el procés d’adjudicació de places que va començar dilluns. La dermatologia causa sensació entre els metges més joves. Una tendència que es manté en els últims anys.

En la seva cita anual, els especialistes parlaran del futur de la dermatologia i d’un present en què els preocupen les llistes d’espera en oncologia. Amb les últimes dades de l’informe del Sistema d’Informació sobre Llistes d’Espera del Sistema Nacional de Salut (SISLE-SNS), que acaba de publicar el Ministeri de Sanitat, a finals de l’any passat hi havia 846.583 pacients en llista d’espera quirúrgica estructural, amb un temps mitjà de demora de 126 dies. Un total de 21.356 d’aquests esperaven per passar per quiròfan en dermatologia, amb un temps mitjà de demora de 72 dies.

Preocupació creixent

Amb les mateixes dades de Sanitat, prop de quatre milions de persones estaven esperant a finals del 2024, amb un temps mitjà d’espera de 105 dies, per arribar a la consulta d’un especialista hospitalari. Les especialitats amb més temps d’espera són, precisament, dermatologia, amb 131 dies; neurologia, amb 129 dies, i traumatologia, amb 119 dies.

Notícies relacionades

La cirurgia plàstica arrasa entre els aspirants MIR

L’Ana Julia va rebre a la presó regals dels funcionaris a canvi de sexe

La preocupació de la població per problemes cutanis i la mateixa salut de la pell ha crescut molt, remarquen els especialistes. Sovint, per motius de consulta petits. Aquest fet influeix en el creixement de les llistes, assenyalen. També que hi ha molta variabilitat entre comunitats autònomes o dins del territori.

¿La solució? Molts serveis de dermatologia, diuen des de l’AEDV, haurien d’incrementar la seva dotació i adaptar-se a la demanda, però els recursos no són infinits. Per això, demanen un esforç per prioritzar aquells motius de consulta en els quals poden aportar valor i impacte en la salut de la població, consensuant carteres de serveis que defineixin què han de fer en la dermatologia pública, vies de derivació, treballant amb l‘atenció primària i ajudant-se de noves tecnologies com la teledermatologia (i aviat, la intel·ligència artificial) per optimitzar l’esforç.