Mai és tard

Badalona destaca com el teixit urbà amb més percentatge de terra residencial davant sòl públic dels analitzats i presenta el nucli antic més abundant, amb les cases més velles de la comparativa. L’activitat de les seves plantes baixes apareix com una de les més vibrants, veïnes i variades, una saludable i elegant proporció entre comerç quotidià, colmados, bars, equipament, serveis, vivenda, espais comuns, una mica d’aparcament i, amb prou feines, locals buits. La tercera ciutat de Catalunya recolza aquesta barreja en un entramat de carrers estrets, discontinus, que es burlen de l’angle recte. Els parcs observen des d’enfora un centre bufó, comerciant i raonablement per als vianants.

Notícies relacionades

Can Ruti obre una consulta per a patologies derivades del sexe anal

Sanitat escurça l’espera per finançar fàrmacs innovadors

Cal brindar amb Anís del Mono per les noves propostes de pacificació a Centre i Dalt de la Vila, tot i que arribin 70 anys després del primer fora-cotxes europeu a Rotterdam i 50 al Portal de l’Àngel. Les ciutats, com les persones que les dirigeixen, necessiten els seus temps. La joia és bona i mai és tard per conèixer de prop un paisatge urbà i un paisanatge formidables, disfrutar de l’anterior i d’una platja de sorra neta i gruixuda al baixar del tren. Bussejar sota el pont del Petroli en busca de Belmonte. Sentir el cor botant al pit al ritme de la pilota del Joventut. Trenc d’alba d’excursió a la serralada de Marina per veure com es fon la ciutat amb el Mediterrani.

Els gràfics que desplega el llibre al final, realitzats amb la col·laboració d’Enric Villavieja, podrien exhibir-se sense rubor amb la plàstica neurodivergent de Yayoi Kusama. Aconsegueixin-ne un exemplar a través de la pàgina del Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, LUB. Digital, immediat i gratuït.